Anex:Presidents del Consell d'Índies
En este artícul s'arreplega, en forma de taula, una llista cronològica dels presidents o governadors del Consell d'Índies, des de l'institució de la seua precursora la Junta d'Índies en 1511 per Fernando el Catòlic, fins a la desaparició del règim polisinodial en 1834 en temps d'Isabel II.[1]
| Image | President | Inici | Final | Notes |
|---|---|---|---|---|
| Archiu:No photo.svg | Juan Rodríguez de Fonseca | 1511 | 1524 | President de la Junta d'Índies, dependent del Consell de Castella. En 1512 es varen dictar les Lleis de Burgos. |
| Archiu:Juan García Loaysa - Kardinal.jpg | García de Loaysa, bisbe de Osma i confesor del rei | Agost de 1524 | 1528 | 1.ª volta. Se li considera el primer, per haver-se constituït oficialment el Consell d'Índies en 1524. |
| Archiu:No photo.svg | García Fernández Manrique, comte de Osorno | 1529 | 1535 | 1.ª volta. Substitut de Loaysa durant l'estància d'este en Roma.[2] |
| Archiu:Juan García Loaysa - Kardinal.jpg | García de Loaysa, bisbe de Sigüenza | 1535 | 1538 | 2.ª volta. |
| Archiu:No photo.svg | García Fernández Manrique, comte de Osorno | 1538 | 1546 | 2.ª volta. Va morir en el càrrec. En 1542 es varen promulgar les Lleis Noves. |
| Archiu:No photo.svg | Luis Hurtado de Mendoza, marqués de Mondéjar | 1547 | 1559 | Va passar a presidir el Consell de Castella. En 1550 es va celebrar la Junta de Valladolit. |
| Archiu:No photo.svg | Juan Sarmiento | Giner de 1563 | Març de 1564 | Va morir en el càrrec. |
| Archiu:No photo.svg | Francisco Tello de Sandoval, president de la Chancillería de Valladolit | 1565 | 1567 | 2.ª volta. Va passar al bisbat de Osma. |
| Archiu:Luis Méndez Quijada (Museo del Prado).jpg | Luis Méndez Quijada | Maig de 1568 | Febrer de 1570 | Va morir en el càrrec en la rebelió de les Alpujarras. |
| Archiu:No photo.svg | Juan de Ovando i Godoy | Octubre de 1571 | Setembre de 1575 | Des de 1574 ho va anar també de Facenda. Va morir en el càrrec. En 1571 es varen crear els càrrecs de cosmógrafo i cronista major d'Índies. |
| Archiu:No photo.svg | Antonio de Padilla i Meneses, president d'Órdens | Juny de 1579 | Juny de 1580 | Va morir en el càrrec. |
| Archiu:No photo.svg | Diego Gasca de Salazar[3] | novembre de 1580 | Juny de 1584 | President interí |
| Archiu:No photo.svg | Hernando de Vega i Fonseca, president de Facenda | Juny de 1584 | Giner de 1591 | Va passar a bisbe de Còrdova. |
| Archiu:Pedro Moya de Contreras (cropped).jpg | Pedro Moya de Contreras, arquebisbe de Mèxic | Giner de 1591 | 1592 | Ex-virrey de Nova Espanya. Va morir en el càrrec. |
| Archiu:No photo.svg | Pablo d'Estany, president de Facenda | Juliol de 1595 | 1602 | Va passar a bisbe de Còrdova. En 1600 es va instituir la Cambra d'Índies.[4] |
| Archiu:Pedro Fernandez de Castro, VII Count of Lemos.jpg | Pedro Fernández de Castro i Andrade, comte de Lemos | 1603 | 1609 | Nebot i gendre del duc de Lerma. Va passar a virrey de Nàpols. |
| Archiu:No photo.svg | Juan de Falca, president de Facenda | 1609 | 1610 | Va passar a presidir el Consell de Castella. En 1609 es va suspendre la Cambra d'Índies. |
| Archiu:LuisdeVelascoII.jpg | Luis de Velasco i Castella, marqués de Salines | 1611 | 1617 | Ex-virrey de Nova Espanya i de Perú. |
| Archiu:No photo.svg | Fernando Carrillo, president de Facenda | Agost de 1617 | Abril de 1622 | Va morir en el càrrec. |
| Archiu:No photo.svg | Juan de Villela | Decembre de 1622 | Giner de 1626 | Interí fins a juliol de 1624. Exgobernador de Nova Galícia. Va passar al Consell d'Estat. |
| Archiu:Retrato de García de Avellaneda y Haro.jpg | García de Avellaneda i Haro, comte de Castrillo | Giner de 1626 | Agost de 1626 | 1.ª volta, interí. Era comte de Castrillo per la seua dòna, de qui va haver també el llinage Avellaneda, pero fill de Luis Méndez de Haro i Beatriz de Haro, IV marquesos del Carpio. I parent polític d'Olivares. |
| Archiu:JuandeMendozayLuna.jpg | Juan de Mendoza i Velasco, marqués del Hinojosa | Agost de 1626 | Febrer de 1628 | Va morir en el càrrec. |
| Archiu:No photo.svg | Lorenzo de Cárdenas Valda i Zárate, comte de la Pobla del Maestre | Febrer de 1628 | Novembre de 1632 | Interí des del 24 de febrer de 1628 per mort de Hinojosa. Era assistent de Sevilla i president de la Casa de Contractació. Va ser nomenat titular el 31 d'octubre de 1628, pero va seguir durant un temps en Sevilla. Va prendre possessió el 28 de juny de 1629. |
| Archiu:Duque de Medina de las Torres.JPG | Ramiro Núñez de Guzmán, duc de Medina de les Torres | 1629 | 1631 | Accidental, vàries voltes, per absència de Pobla. Era gendre d'Olivares. |
| Archiu:Retrato de García de Avellaneda y Haro.jpg | García de Avellaneda i Haro, comte de Castrillo | Novembre de 1632 | 1653 | 2.ª volta. Des de 1653 va estar absent, per haver segut nomenat virrey de Nàpols. En 1644 es va restablir la Cambra d'Índies.[4] |
| Archiu:Gerard ter Borch d. J. 013.jpg | Gaspar de Bracamonte Guzmán, comte de Peñaranda | Octubre de 1653 | 1671 | En 1657 va marchar com a embaixador a Frankfurt i en 1658 a Nàpols com virrey, en retenció de la presidència. |
| Archiu:Jose Gonzalez Uzqueta.jpg | José González, president de Facenda | Maig de 1660 | 1662 | Va governar en absència de Peñaranda. Va passar a la Comissaria General de Creuada. |
| Archiu:No photo.svg | Francisco Ramos del Manzano | 1662 | 1671 | Interí en absència de Peñaranda. |
| Archiu:No photo.svg | Pedro Portocarrero i Aragó, comte de Medellín | Juliol de 1671 | Giner de 1679 | Va morir en el càrrec. |
| Archiu:Claudio Coello - Juan Francisco de la Cerda, VIII Duke of Medinaceli - Google Art Project.jpg | Juan Francisco de la Cerda, duc de Medinaceli | Febrer de 1679 | Decembre de 1687 | En 1680 va ser nomenat secretari d'estat, retenint la presidència. |
| Archiu:No photo.svg | Vicente Gonzaga Doria | Març de 1680 | 1685 | Italià. Va governar en substitució de Medinaceli. |
| Archiu:Fernando Joaquin Fajardo.jpg | Fernando Joaquín Fajardo, marqués dels Vélez | Novembre de 1685 | Novembre de 1693 | Va governar en substitució de Medinaceli fins a decembre de 1687, en que va ser nomenat president. |
| Archiu:No photo.svg | Fernando d'Aragó i Moncada, duc de Montalto | Octubre de 1693 | Octubre de 1695 | Va passar a presidir el Consell d'Aragó. |
| Archiu:No photo.svg | José de Solís i Valderrábano, comte de Montellano | Octubre de 1695 | Giner de 1696 | Va passar a virrey de Cerdenya. |
| Archiu:No photo.svg | Pedro Núñez de Prat i Fernández-Polanco, comte de Adanero | Giner de 1696 | Giner de 1699 | Va morir en el càrrec. |
| Archiu:Juan Francisco Pacheco duca di Uzeda.jpg | Juan Francisco Pacheco Téllez-Girón, duc de Uceda | Octubre de 1702 | ? | No va aplegar a eixercir, per trobar-se com a embaixador en Roma. |
| Archiu:JoseSarmientoyValladares,condedeMoctezuma.jpg | José Sarmiento Valladares, duc de Atrisco | Agost de 1705 | Setembre de 1708 | En absència del duc de Uceda. ex-virrey de Nova Espanya. Va morir en el càrrec. |
| Archiu:No photo.svg | Rodrigo Manuel Manrique de Lara, comte de Frigiliana | Febrer de 1710 | Novembre de 1713 | En absència del duc de Uceda. |
| Archiu:No photo.svg | Rodrigo Manuel Manrique de Lara, comte de Frigiliana Alonso Pérez de Araciel Gonzalo Machado |
Novembre de 1713 | Agost de 1715 | Els tres varen actuar simultàneament com a presidents, segons la reforma decretada en la Nova Planta. |
| Archiu:No photo.svg | Rodrigo Manuel Manrique de Lara, comte de Frigiliana | Agost de 1715 | Giner de 1717 | |
| Archiu:No photo.svg | Andrés de Peix, general de l'armada. | Giner de 1717 | Març de 1723 | Va cessar en setembre de 1718, pero va retornar en 1721. Va morir en el càrrec. |
| Archiu:BaltasardeZugniga.jpg | Baltasar de Zúñiga i Guzmán, marqués de Valero | Giner de 1724 | Novembre de 1727 | Ex-virrey de Nova Espanya. Va morir en el càrrec. |
| Archiu:No photo.svg | Cristóbal Gregorio Portocarrero, comte de Montijo | Juny de 1737 | Giner de 1748 | Absent entre giner de 1741 i giner de 1744, en missió diplomàtica en Europa. |
| Archiu:José de Carvajal y Lancaster.jpg | José de Carvajal i Lancaster | Octubre de 1742 | ? | Va governar en absència de Portocarrero. |
| Archiu:Fernando de Silva y Alvarez of Toledo, 12th Duke of Alba (1714-1776), by Jean-Marc Nattier.jpg | Fernando de Silva Álvarez de Toledo | ? | ? | |
| Archiu:No photo.svg | Juan Pizarro d'Aragó, marqués de Sant Joan | 1763 | 1771 | |
| Archiu:Portrait of José de Gálvez.jpg | José de Gálvez i Gallardo | 1775 | 1787 | |
| Archiu:No photo.svg | Francisco Moñino i Redó (1742-1808) | 1787 | 1792 | Germà del Secretari d'Estat Floridablanca. Va cessar en caure este. Despuix va ser, per casament, comte de la Ventosa i marqués de Casa Pontejos. |
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
,_by_Jean-Marc_Nattier.jpg){kind=link}
El 25 de juny de 1809 la Junta Suprema Central va fusionar els Consells de Castella, Índies, Órdens i Facenda en el Consell i Tribunal Suprem d'Espanya i Índies, cridat també Consell Reunit, presidit per José Joaquín Colón de Larreátegui.[5] El 16 de setembre de 1810 el Consell de Regència va restablir els consells a la seua antiga planta.
Per decret de 24 de març de 1834[6] es va eliminar en Espanya el règim polisinodial: es varen suprimir el Consell i Cámara i els consells de Guerra, Facenda i Índies; el d'Órdens només va ser reformat; el d'Estat va ser suspés durant la minoria d'edat d'Isabel II, passant les seues funcions al Consell de Govern dispost per Fernando VII en el seu testament.[7] Les atribucions judicials del d'Índies varen passar al Tribunal Suprem d'Espanya i Índies, presidit per José Hevia i Noriega, i les consultives al Consell Real d'Espanya i Índies, presidit pel general Castanyers.
| El president, corresponent a la confiança que dél hazemos en càrrec tan important, tinga sempre particular conte d'entendre i saber lo que convindrà ordenar i proveir per al bon govierno espiritual i temporal de les Índies, conservació i bon tractament dels Indis naturals d'elles, acrecentamiento i bon recapte de la nostra hazienda.[8] |
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Fonts:
- Gil González Dávila: Teatre de les grandea de la vila de Madrit (1623), págs. 477 et seq.
- Antonio de León Pinelo: Taules cronològiques dels Reals consells suprem i de la Cambra de les Índies Occidentals (1645).
- Rodrigo Méndez Silva: Poblacion general d'Espanya (1675), págs. 438-439.
- Francisco Xavier de Garma i Durán: Theatro universal d'Espanya, descripció eclesiastica i secular de tots els seus Reynos i Províncies (1751), vol. IV, págs. 346 i ss.
- Antonio de Alcedo: Diccionari geogràfic-històric de les Índies Occidentals (1787), vol. II, págs. 433- 438.
- ↑ Antonio de Herrera i Tordesillas: Història general dels fets dels castellans en les Illes i Terra ferma de la Mar Oceà, vol. I, pág. 93.
- ↑ Citat en l'artícul Rodrigo Zamorano
- ↑ 4,0 4,1 Ministeri de Cultura d'Espanya: Cens-guia d'archius d'Espanya i Iberoamèrica.
- ↑ Sobre este periodo vegen-se José Sánchez-Argila Bernal: El Consell i Tribunal Suprem d'Espanya i Índies (1809-1810): Notes per al seu estudi i José Mª. Puyol Montero: La creació del Consell i Tribunal Suprem d'Espanya i Índies per la Junta Central en 1809 (1995).
- ↑ Real decret de 24 de març de 1834, suprimint els consells.
- ↑ Pragmàtica sanció per a que es complixquen les disposicions del testament de Fernando VII, 6 d'octubre de 1833.
- ↑ Lleis d'Índies: llibre II, títul III.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Presidentes del Consejo de Indias» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.