Relacions topogràfiques de Felipe II

Relacions topogràfiques dels pobles d'Espanya, fetes d'orde de Felipe II és el nom en el que comunament es coneix a una obra estadística, que és resultat de l'empresa acomesa per Felipe II que pretenia oferir una descripció detallada de tots els assentaments poblacionals dels regnes que governava. No obstant, es coneixen també per atres noms com el dau pel Pare Miguélez, en la seua obra La ciutat de Deu (1915), que les crida Relacions històric-geogràfiques dels pobles d'Espanya.

És una obra de sèt toms (sis per als pobles i ciutats, i el sèptim sent monogràfic sobre la ciutat de Toledo), que el seu original està depositat en la biblioteca del Monasteri de Sant Lorenzo de l'Escorial, si be hi ha una còpia en la Real Acadèmia de l'Història. L'obra té una estructura de qüestionari prefixat en interrogants (en l'obra reben el nom de capítuls) referents a aspectes sociològics, demogràfics, geogràfics, estratègics i econòmics de cada localitat. Qüestionari al que una delegació de hòmens vells, sabio o lletrats de cada lloc havia de respondre en la major abundància de senyes possible. El propòsit de la mateixa era, molt en la llínea de control burocràtic exhaustiu de Felipe II, tindre un coneiximent profuso de cada lloc del regne. A títul anecdòtic cal resenyar que en l'obra manuscrita hi ha mija dotzena de dibuixos de mapes, escuts o elements destacables que el escribano o algun dels testics va creure pertinent plasmar de forma gràfica.

És molt provable que l'idea original d'acometre tal obra aplegara en llegir Felipe II els escrits de la Descripció i cosmografía d'Espanya, obra de Fernando Colón inèdita pero que a través de vàries mans va acabar sent inclosa en l'obra de Pedro de Medina i Florián de Ocampo de títul Grandea d'Espanya, que va vore l'imprenta en Sevilla en 1548 i en Alcalà en 1566.

Realisació

El fet cert és que en 1574 el Rei remet als bisbes un interrogatori o qüestionari de vintiquatre preguntes per a que els retors feren la llabor de camp, acompanyada d'esta carta:

El Rei

Per haver entés que fins ara no s'ha fet ni hi ha descripció particular dels pobles d'estos regnes, com convé a l'autoritat i grandea d'ells, habemos acordat que es faça la dita descripció i una història de les particularitats i coses notables dels dits pobles. I perque si s'havien d'enviar persones a dur les relacions que a això són menester, no podria haver la brevetat en que holgaríamos que açò es fera; ha semblat que per mig dels prelats, i corregidores, i justícia principals es podrà fer molt cumplidament, i sense dilació, i en més certea que per atres vies, i aixina es vos envia en esta la Memòria que voreu. Encarreguem i manem vos, que conforme a ella ordeneu a tots els concejos i justícia dels llocs de la terra i jurisdicció d'eixa ciutat i dels eximits d'ella, s'informen molt be de tot lo contingut en la dita Memòria, i facen particular relació d'això, encarregant-los en gran instància tinguen molt conte d'enviar-vos-la, cada u de lo que tocara, la més complida, certa i verdadera que siga possible, i en la major brevetat que ser puga; i com vos anaren duent les dites relacions, nos les anireu enviant dirigides a Juan Vázquez de Salazar, el nostre Secretari, per a que no es perga temps en este negoci; que en això i en que nos aviseu de cóm lo hubiéredes ordenat i proveït, nos servireu.

La responsabilitat del seu desenroll va recaure successivament en varis cronistes de la cort: Juan Páez de Castro, Ambrosio Morales, Juan López de Velasco (que reunia el càrrec de cosmógrafo i croniste), i uns atres. Pedro Esquivel va rebre l'encàrrec de la confecció d'un mapa, inacabat, i del que només semblen conservar-se els vint fulls del Atles de l'Escorial (a escala 1:430.000).

Resultats

A atres efectes, el resultat d'este estudi no va deure tindre massa calat, ya que no va aplegar a imprimir-se, i Felipe II, insatisfet, decidix despachar una cèdula als governadors i corregidores dels pobles, en un interrogatori de 59 qüestions. El resultat del qüestionari va ser remés al monarca en juliol de 1578, encara que tampoc va ser del seu agrade, per lo que el 7 d'agost de 1578, Felipe II envia un nou interrogatori de 45 capítuls. L'obra conservada mostra una mescla dels tres qüestionaris, donant-se, ademés, la circumstància de que alguns pobles varen respondre a més d'un d'ells, a pesar de que el Rei va prendre la precaució d'eximir de cada interrogatori als ajuntaments que ya hagueren respost a algun precedent.

No obstant, el resultat va distar molt de ser el planejat originalment. Les Relacions topogràfiques descriuen poc més de 700 localitats, totes elles en un àrea molt concreta. Lo que llavors era Castella la Nova (províncies de Madrit, Guadalajara, Toledo, Conca, Ciutat Real), part del Regne de Múrcia (província d'Albacete i alguns pobles de la província de Múrcia), ademés d'algunes de les províncies d'Alacant, Càceres i Jaén.

Encara representant solament una porció chicoteta de població de l'Espanya de l'época, lo cert és que tenen un incalculable valor per a prendre consciència de la realitat espanyola de finals de el XVI. De fet, el ímprobo esforç administratiu realisat pel gabinet de Felipe II, nos brinda hui l'oportunitat d'obtindre una informació que d'un atre modo seria del tot impossible de recaptar, ya que en molts casos es referix a chicotets llogarets que de no ser aixina, jamai haurien trobat acomode en cap escrit oficial.

Vore també

• Evolució de la població espanyola en l'época precensal
• Catastre d'Ensenar