Cova de Balmori

La cova de Balmori, també coneguda com a cova del Pradón, la Cuevona o cova de l'Ería, és una cova situada en el municipi asturià de Llanes. declarada Be d'Interés Cultural en la categoria de Monument.

Descripció

La cova es localisa en el sector nort-oriental del massiç de la Llera, a escassa distància de la Cova del Quintanal, síties abdós en la localitat de Balmori, parròquia de Fanc, municipi de Llanes.

La primera menció a l'existència d'esta cavitat, figura en Els Cavernes de la Région Cantabrique, obra en la que s'arreplega una descripció prou precisa de la seua morfologia i s'aludix a l'important jaciment arqueològic del vestíbul. Est va ser excavat posteriorment pel Comte de la Vega del Sagella en els anys 1915 i 1916, qui va determinar que la seua seqüència d'ocupació comprén un arc cronològic que va del Solutrense al Asturiense.

En l'any 1969, Geoffrey A. Clark va realisar excavacions en varis nivells, senyalant l'existència a lo manco, de nivells Asturiense (en superfície), Aziliense, Magdaleniense superior i mig, Solutrense superior i Auriñaciense.

Azagayas descobertes en les cueves de Balmori, Obscura de Ania i Tito Bustillo.

La cova conta en dos boques d'entrada obertes al surest. La primera, a l'altura de la vasta vega existent al nort del poble de Balmori; i la segona, que constituïx el principal accés a la cavitat, a la dreta i uns metros per damunt de l'anterior. La seua proximitat a l'Autovia del Cantàbric A-8, fa témer que la construcció d'esta haja afectat greument a la dinàmica hidrològica del carst en el que es localisa la cova.

Pel que fa a l'art parietal, conta en una representació de motius artístics paleolítics, que també estan presents, en gran número, en atres coves llaniscas (encara que sense aplegar a alcançar la riquea de les de municipis limítrofs com les del Pindal o Tito Bustillo).

Les representacions que alberga es reduïxen a un conjunt de motius abstractes que es distribuïxen en dos grups (descoberts respectivament en 1968 per José Manuel Suárez Diaz Estébanez, i en 1972 per Javier Suárez Fernández i Pedro Fernández Muñiz). El primer d'ells es localisa aproximadament a 25 metros de l'entrada principal, entorn a una chicoteta sala circular a la que s'accedix des de la galeria principal per una gatera. Consta d'a lo manco tres séries de puntuacions o digitacions, realisades en pintura roja, a la que se sumen vàries llínees i taques del mateix color. Existixen aixina mateix uns punts realisats en pintura negra la cronologia de la qual paleolítica és més dubtosa. Per la seua banda, el segon grup es localisa al fondo de la cavitat, a més de 120 metros de l'entrada. Ho comprenen un laciforme, un contorn en forma de D i un signe circular, tots ells realisats en pintura roja.

Làmines descobertes en les coves de Balmori i Tito Bustillo.

Donat lo poc significatiu del conjunt resulta molt aventurat fixar la seua cronologia. Les agrupacions de punts oferixen paralels propencs en les coves del Pindal (Ribadedeva) i Llonín (Peñamellera Alta), aixina com en Chufín (Puentenansa) o El Castell (Pont Viesgo), entre unes atres.

Sobre l'art mobiliar és de destacar, entre atres excavacions, les realisades en 1969 per Geoffrey A. Clark, en les que es va trobar en un primer nivell restants d'indústria Asturiense, closques, restants de fauna i un fragment mandibular d'un chiquet, que serien datats entre els anys 9500 i 7000 AP. Per la seua situació estratigráfica, no existix el menor dubte de que estes troballes pertanyen a l'era Asturiense.

També s'han descobert en la cova atres ferramentes, com azagayes biapuntadas i azagayas ahorquilladas, aixina com làmines brutes i retocades, i laminitas d'esquena, ferramentes que s'exponen en el Museu Arqueològic d'Astúries, en Oviedo.

La cova de Balmori va ser declarada Be d'Interés Cultural en aplicació de l'artícul 40.2 de la Llei 16/85, de 16 de juny, de Patrimoni Històric Espanyol, que va otorgar dita declaració a les coves, abrics i llocs que contingueren manifestacions d'art rupestre. Posteriorment, el Principat d'Astúries, per mig de Decret 120/2009, de 16 de setembre (B.O.P.A. n.º 229, de 2 d'octubre de 2009), va procedir a delimitar l'entorn de protecció de la Cova de Balmori (conjuntament en la propenca del Quintanal).

Bibliografia

• Alcalde del Riu, Hermilio; Breuil, Henri; i Serra, L: Els cavernes de la Région Cantabrique. Imp. A. Chêne. 1911. Mónaco.
• Clark, Geoffrey A.: “La Cova de Balmori (Astúries. Espanya): Noves aportacions”. Treballs de Prehistòria. Vol. 32, (pags. 35-78). 1975. Madrit.
• Garralda, Mª Dolores: Llanes:Les mandíbules de Balmori i Mazaculos II. Astúries. Bolletí del Real Institut d'Estudis Asturians nº 103 (pags. 595-603). 1981. Oviedo.
• Barroso del Riu, Ofelia i del Riu Berguño, Federico: Art rupestre. La prehistòria ilustrada en les coves de l'orient d'Astúries. Monografies de l'Orient d'Astúries n.º 4 (pag. 76). Llanes. 2008.
• VV.AA.: Astúries concejo a concejo. Llanes, Ribadedeva. Real Institut d'Estudis Asturians / Caixa d'Aforros d'Astúries. Colecció Astúries concejo a concejo n.º 2. (pags. 54 i ss.). 1993. Oviedo.