Boreal (época)
En la paleoclimatología del Holoceno, el Boreal va ser el primer subperiodo de la seqüència Blytt-Sernander de les fases climàtiques del nort d'Europa, que es va basar originalment en l'estudi de les turberas daneses, nomenades per Axel Blytt i Rutger Sernander. En els sediment de turberas, el Boreal també és reconegut per la seua característica zona polínica. Va ser precedit pel Dryas Recent, l'últim clavill fret del Pleistoceno, i seguit pel Atlàntic, un periodo més càlit i més humit que el nostre clima més recent. El Boreal, transitori entre els dos periodos, va variar molt, comprenent en ocasions climes com l'actual.
Subdivisió del Boreal
[editar | editar còdic]Despuix de l'esquema Blytt-Sernander original, la primera etapa del Boreal va ser dividida com una fase de transició Pre-boreal, seguida pel Boreal pròpiament dit. Alguns esquemes actuals basats en zones de polen també distinguixen una zona pre-Boreal (zona de polen IV), una Boreal primerenca (zona de polen V) i una zona boreal tardana (zona de polen VI "a", "b", i "c").
Datació
[editar | editar còdic]
Una data comunament citada per al final del Dryas Recent i el començ del Pre-Boreal és l'11.500 abans del present calibrat. El començ del periodo està relativament definit per una aguda pujada de 7 °C en 50 anys en el sur Groenlàndia. [1] La data es basa sólidamente en els núcleus de gèl de Groenlàndia, que donen 11.640 AP per a l'últim Dryas més jove i 11.400 AP per al Pre-Boreal primerenc.
Pero les estimacions d'atres dates varia fins a en 1000 anys, per una série de raons. En primer lloc, "Boreal" pot identificar-se per un paleoclima, una zona de polen o una cronozona temporalment fixa, i eixes tres bases de definició permeten dates prou diferents. En segon lloc, diferents métodos de datació obtenen dates diferents. El problema subjacent és que el clima i el polen varien una miqueta d'una regió a una atra. Els científics de cada regió utilisen els métodos disponibles en la seua regió, ya siguen varvas llacustres, les capes anuals de sediment de fondos antics o moderns dels llac, núcleus de gèl o contes d'anells d'arbres (dendrocronología).[2]
L'estandardisació s'ha convertit en una preocupació cada volta major per als científics en tots els llocs. Les dates de molts métodos continuen multiplicant-se mentres que els paleoclimatólogos busquen una resolució més alta. Pero no està clar si la variació regional permetrà l'estandardisació d'alta resolució.[3]
No obstant, hi ha algunes dates sòlides del Preboreal i el Boreal. Els piroclastos de Saksunarvatn (una capa de cendra de erupció volcàniques) està datada en gèl de Groenlàndia entorn al 10.180 ± 60 AP; els depòsits del llac en Krakenes en Noruega, en el 10.010-9.980 AP; en llac del noroest d'Alemània, al voltant del 10.090 AP calibrat. les capsas de tefra es varen produir en els primers moments del Boreal. Per lo tant, sembla cert que el Boreal primerenc (zona de polen V) inclou l'any 10.000 AP. De la mateixa manera, l'últim Boreal inclou la tefra Kilian / Vasset dels llac suïssos i del suroest d'Alemània del 8.200 AP, tots calibrats. Pero les fronteres són menys certes.
Els estudis dels pantans en el noroest de Rússia són la base per a una divisió del PreBoreal (PB) en PB-1, 10.000-9800 AP, i PB-2, 9800-9300 AP. L'esquema continua dividint el Boreal (BO) en BO-1 (9300-9000) AP, BO-2, (9000-8500 AP) i BO-3, (8500-8000 AP. CalPal[4] utilisat en estes dates sugerix llímits generals d'11.500 i 10.500 AP per al Pre-Boreal, i el final de la Boreal en el 8900 AP.
Les dates donades recentment són generalment més primerenques que les que es varen donar fa més de 10 anys. Per eixemple, Iverson (1973) i Rud (1979) donen dates de 10.000-9000 AP per al PreBoreal i 9000-8000 AP per al Boreal, que són calificats per proves de el C-14 en polen escandinau estratigráfico.
Presumiblement, les dates més recents són més precises, ya que la tecnologia millora en el temps, a sovint en prou rapidea. No obstant, les fases del polen i el clima també poden dependre en certa mida de la latitut, per lo que cap data pot considerar-se com certament errònea. Els científics busquen el patró general de les dates, pero eixa tècnica tampoc és 100% confiable.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ https://www.nature.com/nature/journal/v339/n6225/abs/339532a0.html?foxtrotcallback=true
- ↑ https://web.archive.org/web/20041211021815/http://www.geol.lu.se/kvg/avhandlingar/bg_kappa.pdf
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 24 de decembre de 2005. Consultat el 25 de setembre de 2017.
- ↑ http://www.calpal-online.de/index.html
- Este artícul conté una traducció derivada de «Boreal (época)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.