Teoria climàtica Blytt-Sernander

La classificació o seqüència de Blytt-Sernander, és una série de periodos climàtics del nort d'Europa, o fases; basades en els estudis de turberas daneses per Axel Blytt (1876) i per Rutger Sernander (1908). Esta classificació es va incorporar a la seqüència de zones de polen, que anaren definides per Lennart von Post, un dels fundadors de la palinología.

Descripció

La presència de capes en turberas varen ser descriptas per Heinrich Dau en 1829. Fins a un premi es va oferir per la Real Acadèmia Danesa de Ciències i Lletres a qui poguera donar una explicació consistent. I A.Blytt hipotetizó que les capes més obscures varen ser depositades en époques més seques; i les més clares, en periodos humits, aplicant els seus novísimos térmens Atlàntic per a càlit, i humit; i, Boreal per a fret, i sec. En 1926 C.A.Weber troba horisons separadores, prims, o grenzhorizont, en turberas d'Alemània, que ajusta a la classificació de Blytt. Sernander va a definir els periodos subboreal i subatlántico, com els periodos tardans glaciars. Atres científics han agregat atres detalls.

La classificació va ser revalorisada en el desenroll de métodos de datació més segurs, tals com:

• Datació per radiocarbono C-14
• cicle de cocients d'isòtops d'oxigen.

Els geólogos corrientemente treballen en diferents regions estudiant els nivells marins, les turberas, i les mostres de núcleu de gèl, i ajustant una varietat de métodos, de manera de verificar i refinar la seqüència Blytt-Sernander. S'ha trobat una correspondència global entre Eurasia i Norteamérica.

Les fluctuacions del canvi climàtic són més complexes que els periodos Blytt-Sernander que es poden identificar. Per eixemple, recents probetas de mostres de turba en fiort de Roskilde i en el llac Kornerup en Dinamarca varen evidenciar 40 i 62 capes distinguibles de polen, respectivament. No obstant, no està universalment acceptat este model climàtic.

Problemes

Datació i calibración

Per hui, la teoria climàtica Blytt-Sernander ha segut substancialment medida per una gran varietat de métodos de datació, principalment dates C-14 obtingudes de polen. Les dates més curtes C-14 són incalibrables.

Les dates poden tindre algun grau de correcció en comparar una senya no calibrada en dates conegudes per atres métodos més certs, tals com el conteo i comparació per Dendrocronología o anells d'arbres. Usualment es posen les senyes no calibrades en un gràfic, o “curva”, per a obtindre les dates calibrades. La calibración assumix que la taxa moderna d'absorció és d'un tipo des de 1950, quan comencen les calibraciones. Les dates anteriors AP (abans del present) són per a abans de 1950: des de després l'atmòsfera va ser alterada per les explosions radioactivas d'armes atòmiques i concomitantemente el cocient. Encara en l'estàndart de 1950, hi ha sempre una qüestió de seguritat. Cap senya de cap font pot segurament descartar-se com a “errònea”. I el millor método de datació es basa en varis grups de dates, encara que es crea que un solament és segur.

En la lliteratura i en Internet, es poden vore estudis de cronologia diferint en milenis. La diferència és causada per la calibración o per la seua falta. I la diferència s'incrementa en la reculada en el temps. En freqüència, és impossible saber si va existir una calibración, i si està comprovat, pot ser errònea. dates aïllades o periodos definits per dates en els extrems són dates estimades. L'autor pot preferir llistar les dates derivades de l'anàlisis. i les dates terminals solament deuen prendre's els punts finals; i. i., solament molt rarament sepuede assegurar en precisió i seguritat que un event o série d'events escomencen o terminen en tal any, pero dates asladas són més convenients que un agrupamiento de dates.

Correlació travesseres entre disciplines

La classificació Blytt-Sernander s'ha usat com a marc temporal per a les cultures arqueològiques d'Europa i de EE. UU.. Algunes apleguen tan llunt com identificar estadis de tecnologia en el nort d'Europa en periodos específics; no obstant, eixa aproximació és una sobresimplificación no acceptada generalment. No hi ha raó, per eixemple, de perqué els europeus del nort haurien canviat súbitamente d'usar bronze a ferro, en el llímit inferior del Subatlántico en 600 a. C. En el periodo càlit Atlàntic, Dinamarca va ser ocupada per cultures del Mesolítico, més que del Neolític. I, els estadis tecnològics varen variar àmpliament i globalment.