Nahal Oren
Nahal Oren (àrap Uadi Fallah, נַחַל אוֹרֶן) és un jaciment arqueològic d'época prehistòrica situat en la vora nort del Uadi de Nahal Oren, al sur del mont Carmelo en Israel.[1] El jaciment comprén una cova i el chicotet terrat d'enfront.[2]
El jaciment es va excavar per primera volta en 1941.[1] S'han trobat indústries de les cultures kebariense (Paleolític superior), natufiense (Epipaleolític) i del neolític precerámico A i B.[1]
Excavacions
El jaciment va ser objecte de vàries campanyes d'excavació. Baix la direcció de Moshe Stekelis es va escomençar a excavar en 1942, i despuix tornaria en diferents campanyes des de 1954 fins a 1960 (en el respal de Tamar Yzraely-Noy), i de 1969 a 1970 (recolzat per Eric Higgs i Anthony Legge). Durant les excavacions realisades entre 1958 i 1960, es varen trobar en esta cova ferramentes de sílex que daten del Paleolític mig, entre 80 000 i 40 000 a. C.[3] En quedar la cova enterrada baix esmonyides, les excavacions es varen concentrar principalment en el terrat, en una superfície d'aproximadament 400 m², a on es varen descobrir fins a nou nivellsː
| Kebariense | nivells IX-VII | 18 250 - 15 300 a. C. |
| Natufiense | nivells VI-V | 15 000 - 11 500 a. C. |
| Neolític precerámico A | nivells IV-III | 11 500 - 10 500 BP |
| Neolític precerámico B | nivells II-I | 10 500 - 9000 a. C. |
Descripció
En el jaciment de Nahal Oren es varen trobar restants de consum de blat, encara que no estava clar si es tractava d'una espècie cultivada o salvage. cal dir que el gra era relativament rar en el lloc en comparació a atres recursos alimenticis.[1] La cronologia dels grans de blat farro trobats en Nahal Oren indica que el cultiu de gra podria haver escomençat fa 16 000 anys.[4] En 1985, les tres espiguetes de blat farro cultivades trobades en un context kebarariense en Wadi Oren es varen considerar tan antigues que s'ha pensat que es tracte d'una anomalia.[5] Encara que les troballes dels grans de blat no indiquen directament l'existència de cultius. És possible que estos grans s'arreplegaren de plantes selvades.[6]

Durant l'ocupació neolítica, la principal font d'aliment en el lloc sembla ser les gaseles, ya jujar per l'alta incidència d'ossos d'eixemplars jóvens, es creu que estos animals podrien haver segut domesticats.[1] El canvi posterior cap a la cria de cabres pot haver-se donat perque estes són menys selectives en la seua dieta que les gaseles, i poden pastar en zones a on les gaseles no ho farien.[1]
Molt prop, sobre quatre terrats artificials, es consptruyó un poblat durant el neolític precerámico A de unes 13 cases semicirculares i atres estructures. Els edificis eren similars als del precerámico A de Jericó.[2] En este assentament. solament es va descobrir un únic enterrament humà. No hi havia aixovar funerari associat a la fossa funerària, i l'esquelet estava complet en l'excepció del cràneu, que havia segut eliminat, un primer eixemple d'una pràctica que s'estendrà durant el neolític.[2]

Els restants del poblat que va seguir a est durant el precerámico B són molt més escassos, pero semblen una continuació de la fase del precerámico A.[7]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «PreHistoric Nahal Oren (Wadi Fallah)» (en anglés). Ancient Near East. Consultat el 10 de novembre de 2022.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Moore, 1978, pp. 99-106.
- ↑ «Oren Early Man caves» (en anglés). biblewalks.com.. Consultat el 10 de novembre de 2022.
- ↑ Gagné, 2008, p. 3.
- ↑ Barigozzi, 2012, pp. 27-33.
- ↑ «Recent Excavations at Nahal Oren, Israel» (en anglés). researchgate.net. Consultat el 10 de novembre de 2022.
- ↑ Moore, 1978, p. 218-221.
Bibliografia
- Barigozzi, C. (2012). The Origin and Domestication of Cultivated Plants (en anglés), Elsevier, p. 224. ISBN 9780444599926.
- Gagné, Steve (2008). Food Energetics: The Spiritual, Emotional, and Nutritional Power of What We Eat (en anglés), Inner Traditions/Bear, p. 576. ISBN 9781594777837.
- Moore, A.M.L. (1978). The Neolithic of the Levant (en anglés), Oxford University Press. Consultat el 10 de novembre de 2022.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nahal Oren» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.