Daimabad
Daimabad és un llogaret desert i jaciment arqueològic en la vora esquerra del riu Pravara, un afluent del riu Godavari en Shrirampur taluka en el districte de Ahmednagar de l'estat de Maharashtra en Índia.[1]
Este jaciment va ser descobert per B. P. Bopardikar en 1958. Fins ara ha segut excavat tres voltes pels equips del Servici Arqueològic de l'Índia. La primera excavació en 1958-59 es va portar a terme baix la direcció de M. N. Deshpande. La segona excavació en 1974-75 va ser dirigida per S. R. Rao. Per últim, les excavacions entre 1975-76 i 1978-79 es varen portar a terme baix la direcció de S. A. Sali.[2] Els descobriments de Daimabad sugerixen que la cultura de Harappa tardana es va estendre fins al replanell delDecán en l'Índia.[3] Daimabad és famosa per la recuperació de numerosos objectes de bronze, alguns d'ells influïts per la civilisació de la vall del Indo.[4]
Fases d'ocupació
[editar | editar còdic]Les excavacions realisades en un jaciment ocupacional de 5 m de gruixa varen expondre proves de cinc fases culturals de l'Edat del Coure distintes, basades en la seua ceràmica pintada característica:[1][2]
- Fase I: cultura Savalda (abans de 2300/2200 a. C.)
- Fase II: civilisació de la vall del Indo (c. 2300/2200-1800 a. C.)
- Fase III: cultura Daimabad (ceràmica negra sobre beige/crema) (c. 1800-1600 a. C.)
- Fase IV: cultura Malwa (c. 1600-1400 a. C.)
- Fase V: culture Jorwe (c. 1400-1000 a. C.)
Hi ha una interrupció en l'ocupació d'al voltant de mig sigle entre la Fase II (periodo Harappa tardà) i la Fase III (periodo Daimabad).[1]
Fase I: Cultura Savalda
[editar | editar còdic]Les cases d'esta fase en Daimabad eren de parets de fanc en extrems redonejats, trilaterales, d'una habitació, dos habitacions i tres habitacions, en llars, fossos d'almagasenament prehistòrics i tinajas. A voltes hi havia patis davant i en un lloc s'ha traçat un camí. Els restants vegetals incloïen ordi, llentilla, pésol comú, pésol forrajero i gra negre/gra vert. En l'excavació es varen trobar anells de coure i bronze, contes de closca, terracota, cornalina i àgata, microlitos, puntes de flecha d'os i molgues de pedra. En l'interior d'una casa es va trobar un objecte d'àgata en forma de falo. La ceràmica d'esta fase era de gra mig a gros, fabricada a torne llent i tractada en un engobe gros que presentava craquelados i adquiria colors marró clar, chocolate, roig i rosa. En la majoria dels casos estava pintada de color ocre rojós i solament en uns pocs casos en pigments blancs i negres. La ceràmica grisa bruñida, l'ondulada negra bruñida i la roja grossa feta a mà en decoració incisas i aplicades varen ser les atres ceràmiques trobades.[2][5]
Fase III: Cultura Daimabad
[editar | editar còdic]La ceràmica típica d'esta fase era una escurada negra sobre crema, principalment una ceràmica feta a torne llent, en eixemples tornejats a torne ràpit. Estava tractada exteriorment en un engobe fi, descascarillado en alguns llocs, i estava pintada en negre en dissenys principalment geomètrics. Cuchilles microlítiques, ferramentes d'os, una sola peça de clau d'elefant treballat, contes i un parell de fragments d'anells graduats de terracota utilisats potser com a medidors són les troballes significatives d'esta fase. Als restants vegetals d'esta fase es va afegir el jacint. Es va trobar part d'un forn de fundició de coure. Els tres enterrament trobats en esta fase eren de tres tipos diferents: una tomba de fossa, una urna funerària despuix de la cremació i un enterrament simbòlic.[2]
Fase IV: Cultura Malwa
[editar | editar còdic]S'han identificat varis restants estructurals d'esta fase. Les cases de fanc d'esta fase eren espaciosas, generalment rectangulars, en sols lluïts de fanc, postes de fusta incrustats en les grosses parets de fanc i escalons que conduïen a la porta des de l'exterior. Una casa en forns, un d'ells en una cuchilla de coure, es va identificar com un taller de metalúrgia. Per la presència d'altars de fòc, algunes estructures es varen identificar provisionalment com a religioses. També es va identificar un complex estructural elaborat que, ademés de les vivendes o habitacions estretament relacionades en elles, incloïa una plataforma de fanc d'uns 18 m de llongitut en altars de fòc de diferents formes i una estructura de parets de fanc en forma d'àbsit, provablement un temple associat a l'activitat sacrificial. Va haver 16 enterrament en esta fase, ya foren fosses o urnes. En el fondo de les fosses hi havia ramitas d'una planta fibrosa. Entre els artefactes trobats en esta fase hi havia cuchilles microlítiques, objectes de coure, contes d'escurada, objectes de terracota i os. Entre els restants vegetals havia acebada, tres tipos de blat, dacseta, llentilles i llegums. La Sugandha bela (pavonia odorata) s'utilisava provablement per a preparar perfums. Les formes de la ceràmica que es varen donar en esta fase, com el bol carenat, la vasija tipo handi en pico tubular, el bol incurvado i la lota varen continuar en la fase Jorwe.[1][2]
Fase V: Cultura jorwe
[editar | editar còdic]L'assentament va aumentar a unes 30 ha durant este periodo. En esta fase es varen descobrir un total de 25 cases. Els excavadors varen identificar les cases d'un carnicero, un fabricant de calç, un alfarero, un fabricant de abalorios i un comerciant. Esta fase consta de cinc fases estructurals. En la primera es varen trobar 11 cases, dos forns i una cabanya de carnicero. En la segona fase estructural es varen trobar dos cases. Cinc cases en la tercera i quarta fases estructurals. En la quinta fase estructural es varen trobar dos estructures. Es varen descobrir restants d'un mur de fortificació de fanc en bastions. L'escurada Jorwe trobada en els nivells inferiors d'esta fase, en tots els seus tipos i dissenys pintats característics, era de color roig intens i tenia una superfície lluenta similar a l'escurada roja lustrosa. Les ceràmiques associades varen ser la ceràmica grisa bruñida i la ceràmica grossa feta a mà. Els artefactes trobats en esta fase incloïen microlitos, objectes de coure, contes i figurillas de terracota. També es va trobar un sagell cilíndric de terracota que representava una escena de processó pel bosc, un carro tirat per un cavall, seguit d'un cérvol que mirava majestuosament cap a arrere i davant un animal de coll llarc, provablement un camello. Els restants de cultius trobats en esta fase eren casi similars als de la fase anterior, en l'adició de tres nous tipos de dacseta, dacseta fota, dacseta menor i dacseta gran. Del total de 48 enterrament trobats en esta fase, 44 eren enterrament en urnes, 3 eren enterrament en fosses ampliades i un era un enterrament ampliat en una urna.[1][2]
Tesor de Daimabad
[editar | editar còdic]El descobriment més interessant del jaciment és un tesor de quatre objectes de bronze realisat per un granger local, Chhabu Laxman Bhil, en 1974. Va trobar estos artefactes mentres excavava en la base d'un arbust en el llogaret de Daimabad. Després li'ls va donar a una persona reputada del poble, Lal Hussein Patel (treballador social). Lal Patel va informar al Servici Arqueològic de l'Índia.que més vesprada va adquirir [1] i actualment es troba en el museu Chhatrapati Shivaji Maharaj Vastu Sangrahalaya en el Mumbai. L'escultura d'un carro es troba actualment en el Museu Nacional de Nova Delhi.
- una escultura d'un carro, de 45 cm de llarc i 16cm d'ample, subjecte en un jou a dos bous, conduït per un home 16cm d'alt de peu en el carro;
- una escultura d'un búfalo d'aigua, de 31 cm d'alt i 25 cm de llarc, de peu sobre una plataforma de quatre pates unida a quatre rodes massices;
- una escultura d'un elefant de 25 cm d'alt sobre una plataforma de 27 cm de llarc i 14 cm d'ample similar a l'escultura del búfalo d'aigua, pero falten els eixos i les rodes;
- una escultura d'un rinoceront de 19 cm d'alt i 25 cm de llarc de peu sobre dos barres horisontals, cada una unida a un eix de dos rodes massices.
Els arqueòlecs no són unànims sobre la data d'estes escultures. Basant-se en proves circunstanciales, M. N. Deshpande, S. R. Rao i S. A. Sali opinen que estos objectes pertanyen al periodo Harappa tardà. Pero sobre la base de l'anàlisis de la composició elemental d'estos artefactes, D. P. Agarwal va concloure que estos objectes poden pertànyer al periodo històric. La seua conclusió es basa en el fet de que estos objectes contenen més d'un 10% d'arsènic, mentres que no s'ha trobat aleació d'arsènic en cap atre artefacte calcolítico.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Singh, Upinder (2008). A History of Ancient and Early Medieval Índia: From the Stone Age to the 12th Century (en en), Pearson Education, pp. 229–233. ISBN 978-81-317-1120-0.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Excavations - Important - Maharashtra» (en en). Servici Arqueològic de l'Índia. Consultat el 4 de novembre de 2023.
- ↑ Upinder, Singh (2008). A History of Ancient and Early Medieval Índia: From the Stone Age to the 12th Century (en en), Pearson Education, p. 230. ISBN 978-81-317-1120-0.
- ↑ Sharma, R.S. (2007). Índia's Ancient Past (en en), p. 65. ISBN 978-0-19-568785-9.
- ↑ Singh, Upinder (2008). A History of Ancient and Early Medieval Índia: From the Stone Age to the 12th Century (en en), Pearson Education, p. 119. ISBN 978-81-317-1120-0.
- ↑ 6,0 6,1 Dhavalikar, M. K. (1982). «Daimabad Bronzes», Harappan Civilization: A Contemporary Perspective (en en), Aris and Phillips, pp. 361–66. ISBN 0-85668-211-X.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Daimabad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.