Còdexs mexicas
Els còdexs mexicas (azteca) (náhuatl: Mēxihcatl āmoxtli pronunciació: [emˈʃiʔkatɬ aːˈmoʃtɬi], sing. Codex) són manuscrits mesoamericanos fets pels mexicas precolombinos i els seus descendents de parla náhuatl durant el periodo colonial en Mèxic.
Encara que actualment es té accés a molt pocs còdexs anteriors a la conquista espanyola de Mèxic, se sap que l'ofici de tlacuilo va canviar considerablement en la cultura colonial. Els acadèmics conten en accés a una colecció de còdexs i documents del llenguage náhuatl de l'época colonial, els quals són els texts fundacionals de la nova filologia d'esta llengua i són utilisats per a crear treballs acadèmics des del punt de vista indígena. Els còdexs mexicas també es poden definir com a dibuixos, ya que els mexicas escrivien d'esta manera, a açò se li crida escritura pictogràfica.
Història
[editar | editar còdic]Abans del començ de la colonisació espanyola de les Américas, els mexicas i els seus veïns del Valle de Mèxic i les seues afores depenien de llibres pintats i registres per a documentar molts aspectes de les seues vides. Els manuscrits pintats contenien informació sobre la seua història, ciència, tinença de la terra, tribut i rituals sagrats.[1] Segons el testimoni de Bernal Díaz del Castell, Moctezuma tenia una biblioteca repleta de tals llibres, coneguts com amatl o amoxtli, guardats per un calpixqui o noble en el seu palau, alguns d'ells relacionats en el tribut.[2] Despuix de la conquista de Tenochtitlan, les nacions indígenes varen continuar produint manuscrits pintats i els espanyols varen aplegar a acceptar-los i confiar en ells com a registres vàlits i potencialment importants. La tradició nativa de documentació i expressió pictòrica va continuar en força en la Vall de Mèxic vàries generacions despuix de l'arribada dels europeus. Els últims eixemples d'esta tradició es remonten a principis de el XVII.[1]
Formats
[editar | editar còdic]Des de el XIX, la paraula còdex s'ha aplicat a tots els manuscrits pictòrics mesoamericanos, independentment del format o la data, a pesar de que els manuscrits asteques prehispánicos eren (estrictament parlant) de forma no códica.[3] Els còdexs asteques generalment estaven fets de fulls llarcs de paper de corfa de figa (amate) o pells de venado estirades coser per a formar tires llargues i estretes; uns atres varen ser pintats sobre grans teles.[4] Aixina, els formats habituals inclouen llibres serigrafiados, tires conegudes com tires, rolls i teles, també conegudes com a llenços. Si ben cap còdex asteca conserva les seues cobertes, a partir de l'eixemple dels còdexs mixtecos se supon que els llibres plegables azteca tenien cobertes de fusta, potser decorades en mosaics en turquesa, com sugerixen les cobertes de fusta supervivents del Còdex Vaticà B.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Códices mexicas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.