Tlacuilo
Tlacuilo o tlahcuilo (del náhuatl: tlahkwiloh, “pintor, ilustrador”, en plural tlahkwilohkeh, [tɬaʔˈkʷiˈloʔ.kee̥]) és un terme per a designar, dins de l'historiografia del Mèxic antic, lo que hui cridem escriga, pintor, escritor o sabio. Els tlacuilos eren hòmens hàbils en el dibuix,[1] a els qui des de chiquets se'ls educava en el Calmécac[2] per a obtindre un coneiximent profunt de la seua llengua, cultura, costums, religió, política, art, etc., ya que tenien que tindre un vast coneiximent de la vida de la seua societat per a poder escriure-ho en glifos, rebusos, retrats, mapes, etc.
La llabor del tlacuilo s'associa, per lo tant, en diferents activitats, no solament en la pictografía. El tlacuilo pintava els còdexs, els murals i les escultures en Mesoamérica. S'encarregava segons la seua especialitat dels anals, genealogia, mapes fixant llímits en els diferents señoríos, la distribució territorial, els llibres de les lleis, ritos i cerimònies; també existien filòsofs i sabio que s'ocupaven de pintar sobre les ciències del seu coneiximent.
També coneixia les diverses formes de representació, aixina com la mitologia. Duyen registres de la diversitat biològica. Podia treballar en mercats i temples, segons el tipo d'activitat per a la que se li necessitara. Per a elaborar els còdexs, els tlacuilos usaven paper amate o amatl, pell de venado, tela de cotó teixida en teler de cintura i paper de maguey.
Utilisava una àmplia varietat d'instruments; pinzells, brochas, espátulas, mòles, mides, escales, compassos, i per a la delineació dels seus traços un estilógrafo simple de coure o bronze. Com a tinta utilisava una àmplia gama de colors negra i roja per a les pintures i glifos. Els còdexs es guardaven, doblats a manera de biombos, en amoxkalli o cases de còdexs. Els tlacuilos es trobaven baix la protecció del deu Xochipilli.
Les biblioteques de la vall del Anáhuac i els mensagers mexicas
En Texcoco i Tenochtitlan, la producció de còdexs era abundant, per lo que es tenien cases de còdexs o amoxcalli, biblioteques equipades per a l'elaboració i ampara d'estos documents. L'Antiga Biblioteca de Texcoco contenia un acervo encara major a la de Tenochtitlan, i durant el regnat de Nezahualcóyotl quan Texcoco es va convertir en la capital cultural del Mèxic prehispánico, inclús es diu que en Texcoco es parlava el millor náhuatl de la regió.
La ciutat es va caracterisar per la vasta producció lliterària dels seus poetes i pels eixemplars de l'Antiga Biblioteca de Texcoco en a on els sabio texcocanos, els tlamatinime, conservaven cuidadosadament els ámatl o llibres pictogràfics que contenien tant el saber religiós i calendárico com el històric i mitològic.[4]
L'emperador Mexica, Moctezuma II, tenia una casa dins de la seua zona palatina, la qual estava dedicada a la sola documentació dels tributs.
Estos documents com la Matrícula de Tributs, varen ser usats per a la planeaació de les següents invasions a regnes mesoamericans tributaris dels mexicas, a a on les forces espanyoles i les seues diverses nacions aliades natives es varen movilisar
Documents i informació important era generada en el lloc pels tlacuilos els qui enviaven dites notícies a través del sistema de mensageria a peu. Dit sistema estava conformat per mensagers els quals es rellevaven a certes distàncies i posicions preestablides. Ells estaven al servici de Tenochtitlan els qui recorrien grans distàncies trotant, ya que no hi havia cavalls en el continent americà abans de l'arribada dels espanyols. Durant l'aproximació de Hernán Talles a la capital mexica, els tlacuilos varen realisar reportes i varen enviar documents des de la costa de Veracruz recorrent més de 400 km en prop de 24 hores.[7]
Escritura i pintura ademés dels Tlacuilos
No obstant l'us de l'escritura ideográfica i els seus utensilis no estava llimitat al Tlacuilo, sino era utilisada per una gran part de la població. Els mercaders abans d'iniciar un viage realisaven traços ceremoniales, ademés dels seus registres econòmics.
Les persones comunes també realisaven traços per a la vida quotidiana, a on també escrivien peticions o anhels en tires de paper els quals eren incinerats en un brasero especial en un dels temples del centre ceremonial de Tenochtitlan, açò en l'expectativa de que les seues solicituts anaren complides.[9]
Vore també
Referències
- ↑ (Final del sigle XVI) Còdex Telleriano-Remensis, p. 30r.
- ↑ (1989) Els murals del sigle XVI en la Nova Espanya, Mèxic: INAH, p. 36.
- ↑ «VIII», Història General de les coses de Nova Espanya, p. Volum X.
- ↑ «Texcoco, capital cultural del món mexica». Consultat el 9 de maig de 2015.
- ↑ (1904) «XCI», Història verdadera de la conquista de la Nova Espanya.
- ↑ (1904) «CLVII», Història verdadera de la conquista de la Nova Espanya.
- ↑ (2005) Hernán Cortés, Mèxic: Fondo de Cultura Econòmica, p. 65.
- ↑ «III», Història General de les coses de Nova Espanya, p. Volum IX.
- ↑ «XXI», Història General de les coses de Nova Espanya, p. Volum I.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tlacuilo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.