Poemes rúnics
Els poemes rúnics són varis poemes migevals en els que s'enumeren les lletres del alfabet rúnic, i que tenen una estrofa alusiva al nom de cada una de les runas. S'han conservat tres poemes diferents: el poema rúnic anglosaxó, el poema rúnic noruec i el poema rúnic islandés.
Els poemes islandés i noruec enumeren les 16 runas del futhark jove, mentres que el poema anglosaxó menciona les primeres 29 runas del futhorc. Possiblement va existir un poema per a les runas de futhark antic pero no han aparegut registres sobre ell.
Encara que els versos de cada u dels poemes són diferents presenten numeroses similituts i paralelismes entre ells. Tots proporcionen referències del paganisme nòrdic i el paganisme anglosaxó, i en este últim apareixen referències al cristianisme. Gràcies a ells es coneixen els noms que es donaven a les runas durant l'Edat Mija en els distints llocs. Existix una atra llista similar a on s'arrepleguen els noms de les runas, el Abecedarium Nordmannicum, en un manuscrit del IX, encara que no pot considerar-se un poema rúnic perque a cada runa només li acompanya una frase curta sense rima entre sí.
Es creu que els poemes rúnics varen servir com a ferramenta mnemònica per a recordar els noms de les runas i la seua orde en l'alfabet. Es tracta d'una important recopilació de cultura popular de l'época, comparable als antics refraners anglesos, la poesia gnomónica i la poesia en nòrdic antic.[1]
Els poemes
Anglosaxó
S'estima que el poema rúnic anglosaxó va ser compost entre els sigles VIII i IX,[2] i va ser registrat en un manuscrit del X, el Cotton Otho B. x, fol. 165a - 165b, que es trobava en la biblioteca Cotton de Londres. En 1731 el manuscrit es va cremar, de la mateixa manera que molts atres llibres, en un incendi de la biblioteca Cotton.[3] Pero el text del poema havia segut copiat per George Hickes en 1705 i esta còpia és la font de totes les edicions posteriors del poema.[3]
George Hickes va dividir el text en 29 estrofes, i va situar en el marge esquerre una làmina de coure gravada en els caràcters rúnics corresponents a cada estrofa, de manera que cada runa estiguera just front a l'estrofa a la que pertanyia.[3] Per a cinc runas (wen, hægl, nyd, eoh, i ing) Hickes va registrar les variants de forma de cada una i va afegir a peu de pàgina dos runas més: cweorð i una runa sense nomenar (calc) que no apareixien en el poema.[3] Es va colocar una segona làmina de coure a lo llarc de la base la pàgina a on apareixen dos runas més: stan i gar.[3]
Van Kirk Dobbie afirma que tota esta presentació no apareixeria en el text original del manuscrit Cotton i que la disposició original del poema rúnic anglosaxó provablement seria similar a la dels poemes rúnics noruec i islandés.[3]
Els noms de les 29 runas del futhorc que tenen estrofa en el poema apareixen en el següent orde:[4]
| Runa |  |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Erro al crear miniatura: |
| Nom | Feoh | Ur | þorn | Vos | Rad | Cen | Gyfu | Wynn | Hægl | Níð | Ís | Gér | Éoh | Pijorþ | Eolh | Sigel | Tir | Beorc | Éh | Mann | Lagu | Ing | Éðel | Dæg | Ác | Æsc | Ýr | Íor | Éar |
Noruec
El poema rúnic noruec, escrit en nòrdic antic, s'ha conservat en una còpia del XVII d'un manuscrit del XIII que es va destruir.[5] Este poema apareix en mètrica escáldica. I presenta la següent estructura: La primera llínea de cada estrofa és una frase del següent tipo: «nom de la runa + copula + X», sent X un atribut al nom de la runa, seguit d'una segona llínea rimada que proporciona alguna informació relacionada d'alguna forma en la frase anterior.[6]
En este poema i en l'islandés apareixen en el mateix orde totes les runas del futhark jove. Els noms de les 16 runas i la seua orde és el següent:
| Runa | |
|
|
|
|
Erro al crear miniatura: | |
|
|
 |
|
|
|
|
|
Erro al crear miniatura: |
| Nom | Fé | Úr | Þurs | Óss | Ræ@ið | Kaun | Hagall | Nauðr | Ís | Ár | Sól | Týr | Bjarkan | Maðr | Lögr | Ýr |
Islandés
El poema rúnic islandés, escrit en nòrdic antic, apareix en quatre dels manuscrits Arnamagnæus, el més recent dels quatre data del XV.[5] Es considera que el poema rúnic islandés és el més sistemàtic de tots els poemes rúnics (inclós el Abecedarium Nordmannicum) i s'ha comparat la seua estructura en la forma de vers aliteratiu ljóðaháttr.[6]
Són les mateixes runas que en el poema noruec i apareixen en el mateix orde, encara que hi ha dos chicotetes diferències dialectals en els noms de les runas:
| Runa | |
|
|
|
|
Erro al crear miniatura: | |
|
|
|
|
|
|
|
|
Erro al crear miniatura: |
| Nom | Fé | Úr | Þurs | Óss | Reið | Kaun | Hagall | Nauðr | Íss | Ár | Sól | Týr | Bjarkan | Maðr | Lögr | Ýr |
Abecedarium Nordmannicum
- Artícul principal → Codex Sangallensis 878.
Datat en el IX el Abecedarium Nordmannicum és el primer llistat conegut dels noms de les runas escandinaves, encara que no desvela el significat de les definicions. Presenta en 11 frases curtes els noms de les 16 runas del futhark jove en els seus caràcters, afegint els signes de les runas equivalents de l'alfabet anglosaxó.[7][8] El text, escrit en antic baix alemà, està registrat en el Codex Sangallensis 878,[6] que es conserva en l'Abadia de Sant Gal, i possiblement s'elaborara en Fulda, Alemània. Els noms que es donen ací a les runas són:
| Runa | |
|
|
|
|
Erro al crear miniatura: | |
|
|
|
|
|
|
|
|
Erro al crear miniatura: |
| Nom | Feu | Ur | Þuris | Vos | Rat | Chaon | Hagal | Naut | Is | Ar | Sol | Tiu | Brica | Man | Lagu | Yr |
Referències
- ↑ Lapidge (2007:25-26).
- ↑ Van Kirk Dobbie (1965:XLIX).
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Van Kirk Dobbie (1965:XLVI).
- ↑ «Anglo-Saxon Rune Poem (in Anglo-Saxon and Modern English)». web. archive. org. Consultat el 2025-04-13.
- ↑ 5,0 5,1 Lapidge (2007:25).
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Acker (1998:52-53).
- ↑ Page (1999:660).
- ↑ «Tiger 148 | Situs No#1 Tiger138 Slot Paling Gacor» (en aneu-aneu). esec. org. Consultat el 2025-04-13.
Bibliografia
- Acker, Paul (1998). Revising Oral Theory: Formulaic Composition in Old English and Old Icelandic Vore's. Routledge. ISBN 0-8153-3102-9
- Lapidge, Michael (Editor) (2007). Anglo-Saxon England. Cambridge University Press. ISBN 0-521-03843-X
- Page, Raymond Ian (1999). An Introduction to English Runes. Boydell Press. ISBN 0-85115-946-X
- Van Kirk Dobbie, Elliott (1942). The Anglo-Saxon Minor Poems. Columbia University Press ISBN 0-231-08770-5
- El poema rúnic anglosaxó (en anglés antic), ed. i tr. T. A. Shippey, Poems of Wisdom and Learning in Old English. Cambridge, 1976: 80-5.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Poemas rúnicos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.