Algiz

Nom	Protonórdico	Anglosaxó	Nòrdic antic
	*Algiz(?)	Eolh	Yr
	«alce»		«teixixc»
Forma	Futhark antic	Futhorc	Futhark jove
			Archiu:Runic letter yr2.svg
Unicode	ᛉ O+16C9		ᛦ O+16E6	ᛧ O+16E7
Transliteración	z	x	ʀ
Transcripció	z	x	ʀ
Sò AFI	[z]	[ks]	[ɻ], [r]
Lloc alfabètic	15		16
Ætt	Ætt de Odín		Ætt de Tyr

*Algiz, o be *Elhaz, és la reconstrucció llingüística del nom protonórdico de la runa que representa a la zeta terminal, «*Algiz», en l'alfabet futhark antic. La reconstrucció de la paraula *algiz (que significa alce") es va basar en el nom anglosaxó eolh ("alce") que és el nom de la runa del futhorc que té la mateixa forma pero que representa un sò diferent (/ks/). El nom de la runa com la majoria de les paraules del protonórdico no han quedat registrades en cap text conegut. La runa simbolisa la vida.

La lletra del alfabet gòtic equivalent Archiu:Gothic z.png es diu ezec, de significat incert, pero en paralelismes en la z final de algiz com atres lletres d'este alfabet que varen basar el seu nom en el de les runas del futhark.

Evolució

*Algiz i *ingwaz són les dos úniques runas que la seua inicial no és el sò que representen, ya que en protonórdico no existixen paraules que escomencen per eixos sons, ya que sempre apareixen en posició final. La zeta terminal del protonórdico (que és una continuació de la s terminal del proto-indoeuropeo) va sofrir un canvi en la seua evolució cap al nòrdic antic transformant-se en un sò similar a la «*Algiz» que es transcribe com «'*Algiz'». El fonema finalment va terminar sent una autèntica erre terminal, «'*Algiz'», en el nòrdic antic, pero que existira en el futhark jove una variant d'esta runa, yr, demostra que en les varietats orientals del nòrdic antic (dialectes suec i danés) de el XI encara existia diferència entre els fonema «-*Algiz» i «-ʀ».

Història

Archiu:R-runes.png

Variants de la runa que es varen usar en el futhark antic a lo llarc del temps.

En el VIII el futhark jove escomença a sustiguir al futhark antic, la variant Yr de la runa substituïx progressivament a l'antiga *algiz en Escandinavia.

En Frisia i Gran Bretanya la runa manté la seua forma en la runa del futhorc ᛉ eolh, encara que representant a la x en lloc de la z terminal.

Les distintes varietats de la runa apareixen en els tres poemes rúnics coneguts:

Poema rúnic:	Traducció:
Noruec antic Erro al crear miniatura: Ýr er vetrgrønstr vaig voreða; vænt er, er brennr, at sviða.	El teixixc és l'arbre més vert en hivern acostuma a crepitar quan ardix
Islandés antic Erro al crear miniatura: Ýr er bendr bogi ok brotgjarnt járn ok fífu fárbauti.	El teixixc és un arc al encordarse i el trencadiç ferro i fárbauti (un jagant) el de la flecha
Anglosaxó Erro al crear miniatura: Eolh-secg eard hæfþ oftust on fenne wexeð on wature, wundaþ grimme blode breneð beorna gehwylcne ði him ænigne onfeng gedeþ.	la juncia d'alce generalment viu en el chapull, creixent en l'aigua. Ferix greument, tiñendo de sanc a qualsevol home que intenta agarrar-la.

Vore també

• Ur (runa)
• Futhark antic
• Futhark jove
• Futhorc

Bibliografia

Dobbie, Elliott Van Kirk (1942). The Anglo-Saxon Minor Poems. Columbia University Press ISBN 0-231-08770-5 Page, R. I. (1999). An Introduction to English Runes, pàgina 71. Boydell Press ISBN 0-85115-946-X Page, R.I. (2005) Runes. Ed. The British Museum Press. ISBN 0-7141-8065-3