Tyr (runa)
| Nom | Protonórdico | anglosaxó | Nòrdic antic | |
| Tī₂waz | Tir | Týr | ||
|---|---|---|---|---|
| Forma | Futhark antic | Futhorc | Futhark jove | |
| Unicode | ᛏ O+16CF
|
ᛐ O+16D0
| ||
| Transliteración | t | |||
| Transcripció | t | t, d | ||
| Sò AFI | [t] | [t], [d] | ||
| Lloc alfabètic | 17 | 12 | ||
| Ætt | Ætt de Tyr | |||
Tyr és la runa equivalent a la lletra «t». Va rebre el seu nom en nòrdic antic en honor del deu Tyr, per lo que li la considerava una representació d'ell. El nom de la runa en protonórdico reconstruït llingüísticament és *tîwaz o *teiwaz, o alguna atra variant. Etimològicament *tîwaz està relacionat en els térmens llatins deus i divus (deu i divinitat) i el celta divos.
Poemes rúnics
Tiwaz es menciona en els tres poemes rúnics coneguts. En els poemes islandés i noruec s'associa en el deu Tyr.
| Poema rúnic: | Traducció: | Observacions: |
|
Noruec antic
|
|
|
|
Islandés antic
|
|
|
|
Anglosaxó
|
|
|
Ætt de Tyr
Els alfabets rúnics es subdividían en grups denominats ætts (famílies) que es nomenaven per la lletra que els encapçalava. El ætt de Tyr, o el seu nom equivalent en cada alfabet, era el tercer i estava present en els tres alfabets rúnics. En el futhark antic i el futhorc constava de 8 runas: tiwaz, berkanan, ehwaz, mannaz, laguz, ingwaz, othalan i dagaz.[1] En el futhark jove solament constava de 5 runas: tyr, bjarkan, madhr, logr i yr.[2]
| Runa | ||||||||
| Nom protonórdico | Tiwaz | Berkanan | Ehwaz | Mannaz | Laguz | Ingwaz | Othalan | Dagaz |
| Nom anglosaxó | Tir | Beorc | Éh | Mann | Lagu | Ing | Éðel | Dæg |
| Runa | Erro al crear miniatura: | ||||
| Nom nòrdic | Týr | Bjarkan | Maðr | Lögr | Ýr |
Vore també
Referències
- ↑ Edred Thorsson (1987). Runelore: a handbook of esoteric runology. Ed. Weiser. Pp 88,89 ISBN 0-87728-667-1
- ↑ Edred Thorsson (1987). Runelore: a handbook of esoteric runology. Ed. Weiser. Pp. 89 ISBN 0-87728-667-1
Bibliografia
- Odenstedt, Bengt (1990). On the Origin and Early History of the Runic Script, Typology and Graphic Variation in the Older Futhark. Uppsala. ISBN 91-85352-20-9
- Enoksen, Lars Magnar (1998). Runor : història, tydning, tolkning. Historiska Mija, Falun. ISBN 91-88930-32-7
- Williams, Henrik (2004). "Reasons for runes," in The First Writing: Script Invention as History and Process, Cambridge University Press, pp. 262-273. ISBN 0-521-83861-4
- Rix, Hemlut (1997). Germanische Runen und venetische Phonetik, en Vergleichende germanische Philologie und Skandinavistik, Festschrift für Otmar Werner, ed. Birkmann et al., Tübingen.
- Robinson, Orrin W. (1992). Old English and its Closest Relatives: A Survey of the Earliest Germanic Languages. Stanford University Press. ISBN 0-8047-1454-1
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tyr (runa)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.