Anar al contingut

Berkana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos vore Berkana (Marroc).
Nom Protonórdico Anglosaxó Nòrdic antic
*Berkanan Beorc Bjarkan
«abedull» «abedull/àlber»? «abedull»
Forma Futhark antic Futhorc Futhark jove
Unicode ᛒ
O+16D2
ᛒ ᛓ
O+16D2 O+16D3
Transliteración b
Transcripció b
Sò AFI [β] [b] [b], [p]
Lloc alfabètic 18 13
Ætt Ætt de Tyr

Berkana o bercano és el nom en el que es coneix a la runa equivalent a la lletra b, el nom de la qual en protonórdico, obtingut per reconstrucció llingüística, seria *berkanan. En el futhark jove es dia bjarkan (abedull), com apareix en els poemes rúnics islandés i noruec. En el poema rúnic anglosaxó és cridada beorc (abedull o àlber). Correspon a la lletra del alfabet gòtic 𐌱, cridada bairkan.

La forma de la lletra derivaria directament de les lletres dels antics alfabets itálicos, tals com la lletra del etrusc B, que també originaria la lletra B llatina.

Poemes rúnics

Els noms de la runa apareixen registrats en els tres poemes rúnics:

Poema rúnic:[1] Traducció:

Noruec antic
Bjarkan er laufgrønstr líma;
Loki bar flærða tíma.


L'abedull és el arbust en els fulls més verts;
Loki té sòrt en el seu engany.

Islandés antic
Bjarken er laufgat lim
ok lítit tré
ok ungsamligr vaig voreðr.
abies buðlungr.


L'abedull és una ramita frondosa
i un chicotet arbre
i una xara fresca i jove.

Anglosaxó
Beorc byþ bleda lliggues, bereþ efne swa ðeah
tanas butan tudder, biþ on telgum wlitig,
heah on helme hrysted fægere,
geloden leafum, lyfte getenge.


L'àlber no té fruta;
encara que sense llavor dona quatre chupones,
que es generen dels seus fulls.
Esplèndides són les seues branques i adornen gloriosament
les seues majestuoses copes alcancen el cel.

Vore també

Referències

  1. ↑ Poemes originals i traducció a l'anglés en Rune Poem Page

Bibliografia

Odenstedt, Bengt (1990). On the Origin and Early History of the Runic Script, Typology and Graphic Variation in the Older Futhark. Uppsala. ISBN 91-85352-20-9

Enoksen, Lars Magnar (1998). Runor : història, tydning, tolkning. Historiska Mija, Falun. ISBN 91-88930-32-7 Williams, Henrik (2004). "Reasons for runes," in The First Writing: Script Invention as History and Process, Cambridge University Press, pp. 262-273. ISBN 0-521-83861-4 Rix, Hemlut (1997). Germanische Runen und venetische Phonetik, en Vergleichende germanische Philologie und Skandinavistik, Festschrift für Otmar Werner, ed. Birkmann et al., Tübingen. Robinson, Orrin W. (1992). Old English and its Closest Relatives: A Survey of the Earliest Germanic Languages. Stanford University Press. ISBN 0-8047-1454-1


Referències