Ehwaz

	Protonórdico *Ehwaz	Anglosaxó I(o)h
	«cavall»
Forma	Futhark antic	Futhorc
Unicode	ᛖ O+16D6
Transliteración	i
Transcripció	i
Sò AFI	[i (ː)]
Lloc alfabètic	19
Ætt	Ætt de Tyr

*Ehwaz és el nom protonórdico, reconstruït ligüísticament, d'una runa, ᛖ, de l'alfabet futhark antic que representa a la i, i que significa cavall (en la mateixa raïl que les paraules Equus del llatí, ashva del sanskrito, aspa del avéstico i del irlandés antic ech). Va seguir apareixent en l'alfabet futhorc anglosaxó, en el nom de eh (potser més pròpiament eoh, pero se sol escriure sense el diptongo per a no confondre-l'en la runa ēoh, ᛇ, que té una "i" llarga i significa teixixc).

El sistema vocàlic del protonórdico va ser asimètric i inestable. La diferència existent entre les vocals llargues expressades per ehwaz i la ï expressada per īwaz no es coneix be. Esta ambigüitat s'incrementarà en el futhark jove en desaparéixer esta runa i passar a representar-se totes estes vocals en una sola lletra. En el futhorc en canvi varen permanéixer totes les lletres del runas de l'antic futhark, pero se'ls varen assignar als caràcters redundantes nous sons que varen aparéixer en l'idioma, atribuint-li a la ēoh el valor del diptongo eo.

En el cas del alfabet gòtic, a on els noms de les runas es va tornar a aplicar a estes lletres derivades de l'alfabet grec, la lletra equivalent a ehwaz 𐌴 es dia aiƕus (que també significa cavall, representant l'ortografia gòtica ai el sò /i/).

Poema rúnic

El nom de la runa apareix només en li poema rúnic anglosaxó:

Poema rúnic anglosaxó:	Traducció:
Eh byþ for eorlum æþelinga wyn, hors hofum wlanc, ðær him hæliþ ymb[i] welege on wicgum wrixlaþ spræce and biþ unstyllum æfre frofur.	El cavall és l'alegria dels príncips en presència dels guerrers, un corcel és l'orgull dels seus caixcos quan els hòmens rics a lloms del seu cavall intercanvien paraules sobre això i sempre una font de comoditat per a l'inquiet.

Vore també

• Futhark antic
• Futhark jove
• Futhorc

Bibliografia

Page, R.I. (2005) Runes. Ed. The British Museum Press. ISBN 0-7141-8065-3 Odenstedt, Bengt (1990). On the Origin and Early History of the Runic Script, Typology and Graphic Variation in the Older Futhark. Uppsala. ISBN 91-85352-20-9 Enoksen, Lars Magnar (1998). Runor : història, tydning, tolkning. Historiska Mija, Falun. ISBN 91-88930-32-7

Williams, Henrik (2004). "Reasons for runes," in The First Writing: Script Invention as History and Process, Cambridge University Press, pp. 262-273. ISBN 0-521-83861-4 Rix, Hemlut (1997). Germanische Runen und venetische Phonetik, en Vergleichende germanische Philologie und Skandinavistik, Festschrift für Otmar Werner, ed. Birkmann et al., Tübingen. Robinson, Orrin W. (1992). Old English and its Closest Relatives: A Survey of the Earliest Germanic Languages. Stanford University Press. ISBN 0-8047-1454-1