Ēoh

Nom	Protogermánico	Anglosaxó
	*Ī2fes / *Ī2waz	Ēoh
	«teixixc»
Forma	Futhark antic	Futhorc
Unicode	ᛇ O+16C7
Transliteración	ï	ēo
Transcripció	ï	ēo
Sò AFI	[æː](?)	[iːo]
Lloc alfabètic	13
Ætt	Ætt de Odín

Ēoh és el nom anglosaxó d'una runa de l'alfabet futhorc, ᛇ, el nom del qual en protonórdico reconstruït llingüísticament per a la mateixa runa en el futhark antic *īfes / *ēfes o *īwaz / *ēwaz, i que significa "teixixc". cal destacar la seua diferència en la runa eoh (cavall) el nom del qual té un diptongo curt, i el de ēoh és llarc.

Comunament es translitera com ï o æ. El seu valor quan es va inventar el futhark antic (II) podria no ser necessàriament un diptongo en protonórdico, pero seria una vocal entre les [i], [i] i [æ] del FIA continuant al *ei del proto-indoeuropeu.

La variant *īfes (del proto-indoeuropeu *eikos) es continuaria en l'anglés antic ēoh (també īh) i *īwaz (proto-indoeuropeu *eiwos), continuat en l'anglés antic com a īw, d'a on vindria yew (teixixc). L'última seria possiblement un préstam del celta.

Poema rúnic

El nom de la runa apareix solament en li poema rúnic anglosaxó

Poema rúnic anglosaxó:	Traducció:
Eoh byþ utan unsmeþi treow, heard hrusan fæst, hyrde fyres, wyrtrumun underwreþyd, wyn on iþli.	El teixixc és un arbre d'asprosa corfa, dur i inalterable, se soporta per les seues raïls un guardià de les flames i l'alegria d'una finca.

Relacions i similituts

La runa s'associa algunes voltes en l'arbre de la vida Yggdrasil, que encara que inicialment es va crear com un fresno en la mitologia nòrdica possiblement en posterioritat es representaria com un teixixc o un roure. La paraula protonórdica per a roure era *aiks dona nom a una atra runa del futhorc, ᚪ, ac, que no té precedents en el futhark antic.

No cal confondre a la runa eoh en la runa sowilo que té una forma similar. Tampoc cal confondre-l'en ehwaz que té un sò similar pero que expressa una i curta. També hi ha una similitut en el significat en una runa del futhark jove, ᛦ yr, que també significa teixixc, pero diferixen totalment en sò -R, erre terminal, i en forma, ya que no estan relacionades, perque yr deriva d'algiz.

Vore també

• Futhark antic
• Futhark jove
• Futhorc

Bibliografia

Page, R.I. (2005) Runes. Ed. The British Museum Press. ISBN 0-7141-8065-3 Odenstedt, Bengt (1990). On the Origin and Early History of the Runic Script, Typology and Graphic Variation in the Older Futhark. Uppsala. ISBN 91-85352-20-9 Enoksen, Lars Magnar (1998). Runor : història, tydning, tolkning. Historiska Mija, Falun. ISBN 91-88930-32-7 Williams, Henrik (2004). "Reasons for runes," in The First Writing: Script Invention as History and Process, Cambridge University Press, pp. 262-273. ISBN 0-521-83861-4 Rix, Hemlut (1997). Germanische Runen und venetische Phonetik, en Vergleichende germanische Philologie und Skandinavistik, Festschrift für Otmar Werner, ed. Birkmann et al., Tübingen. Robinson, Orrin W. (1992). Old English and its Closest Relatives: A Survey of the Earliest Germanic Languages. Stanford University Press. ISBN 0-8047-1454-1