Óss (runa)

Nom	Protonórdico	Anglosaxó			Nòrdic antic
	*Ansuz	Ós	Ác	Æsc	Óss
	"As (deu)"	"deu"	"roure"	"fresno"	"deu"
Forma	Futhark antic	Futhorc			Futhark jove
Unicode	ᚨ O+16A8	ᚩ O+16A9	ᚪ O+16AA	ᚫ O+16AB	ᚫ ᚬ ᚭ O+16AB O+16AC O+16AD
Transliteración	a	o	a	æ	o
Transcripció	a	o	a	æ	ą, o
SòAFI	[a(ː)]	[o(ː)]	[ɑ(ː)]	[æ(ː)]	[ɑ̃], [o(ː)]
Lloc alfabètic	4	4	25	26	4
Ætt	Ætt de Freyr		Ætt de ác		Ætt de Freyr

Óss és el nom en nòrdic antic de la runa que representa la «*Ansuz» en l'alfabet futhark jove, i este nom provablement procedixca del terme Æsir (deus). El nom protonórdico d'esta runa, en el futhark antic, s'ha reconstruït llingüísticament com *ansuz i representava a la lletra «a».

La forma de la runa prové provablement de la lletra «a» del neo-etrusc (), com la lletra llatina A, que la seua volta deriva de la lletra álef del alfabet fenicio.

El nom de la lletra equivalent en l'alfabet gòtic és ahsa. El nom germànic de la runa podria per això provindre o be de ansuz «deu, un dels Æsir», o ben ahsam «mechó».

Poemes rúnics

El seu nom ha sobrevixcut en el poema rúnic islandés com Óss, encara que referint-se específicament a Odín, i identificat en Júpiter:

Poema rúnic:	Traducció:
Noruec antic Óss er flæstra færða fo,r; en skalpr er sværða.	L'estuari en el camí de la majoria dels viages pero la baïna és el de les espases.
Islandés antic Óss er algingautr ok ásgarðs jöfurr, ok valhallar vísi. Jupiter oddviti.	Odín és un deu vell i el príncip del Asgard i el senyor del Valhalla. el cap de Júpiter.
Anglosaxó Vos byþ ordfruma ælere spræce, wisdomes wraþo ond witena frofur and eorla gehwam eadnys ond tohiht.	La boca és la font del llenguage, un pilar de saber i una comoditat per als hòmens sapients una bendició i una alegria per a tots els cavallers.

En el poema rúnic noruec óss té el significat de «estuari» mentres que en l'anglosaxó, el nom per al futhorc, ós té el mateix significat que en llatí «boca».

Variants

En l'idioma anglosaxó es va produir un canvi en la pronunciació de les vocals per lo que «ós» va passar a representar el sò «o». Ademés en el futhorc es varen afegir cinc runas per a representar els sons de les vocals llargues i els diptongos. Dos d'elles són variants de óss. La primera és la runa æsc , que significa fresno, per a representar el diptongo «æ». La lligam llatina Æ del anglés antic es va cridar æsc per esta runa. I l'atra runa és ác, que significa "roure", per a representar el sò /ɑ(ː)/.

Futhark noruec

Variacions de la runa óss per al futhark jove.

Un canvi fonètic similar va ocórrer en el nòrdic antic per lo que óss va deixar d'utilisar-se per a representar a la «a» i va passar a representar als sons «o» i «ą», sense produir més desdoblament de signe, encara que s'usaren moltes variants d'esta runa, l'elegit en cada cas representava a abdós. Paralelament es va produir un atre canvi fonètic que va produir que es creara en el futhark jove la nova runa ar (), per a representar al fonema /a (ː)/, a partir de la runa jeran despuix de perdre esta el sò prevocálico «j-».

Vore també

• Futhark antic
• Futhark jove
• Futhorc

Bibliografia

• Odenstedt, Bengt (1990). On the Origin and Early History of the Runic Script, Typology and Graphic Variation in the Older Futhark. Uppsala. ISBN 91-85352-20-9
• Enoksen, Lars Magnar (1998). Runor : història, tydning, tolkning. Historiska Mija, Falun. ISBN 91-88930-32-7
• Williams, Henrik (2004). "Reasons for runes," in The First Writing: Script Invention as History and Process, Cambridge University Press, pp. 262-273. ISBN 0-521-83861-4
• Rix, Helmut (1997). Germanische Runen und venetische Phonetik, en Vergleichende germanische Philologie und Skandinavistik, Festschrift für Otmar Werner, ed. Birkmann et al., Tübingen.
• Robinson, Orrin W. (1992). Old English and its Closest Relatives: A Survey of the Earliest Germanic Languages. Stanford University Press. ISBN 0-8047-1454-1