Kaun

Nom	Protonórdico	Anglosaxó	Nòrdic antic
	*Kaunan(?)	Cen	Kaun
	?	"antorcha"	"úlcera / malaltia"
Forma	Futhark antic	Futhorc	Futhark jove
Unicode	ᚲ O+16B2	ᚳ O+16B3	ᚴ O+16B4
Transliteración	k	c	k
Transcripció	k	c	k, g
Sò AFI	[k]	[k], [c]	[k], [g]
Lloc alfabètic	6
Ætt	Ætt de Freyr

Evolució de la runa en el futhark antic en els distints sigles.

Kaun és el nom en nòrdic antic de la runa que representa al sò [k] (futhark antic ᚲ, futhark jove ᚴ, futhorc ᚳ) com atesten els poemes rúnics noruec i islandés, en els idiomes del qual significa úlcera, malaltia. El seu nom en protonórdico s'ha reconstruït llingüísticament com *kaunan. També és coneguda com kenaz o Cen (antorcha) segons el nom anglosaxó.

La forma de la runa del futhark antic provablement es basa en les lletres equivalenes a la c dels alfabets itálicos com l'etrusca 𐌂 i la llatina C. Les formes del futhark jove i del futhorc tenen paralelismes en les formes de les lletres k dels alfabets itálicos, etrusca 𐌊 i llatina K (com es pot vore en l'inscripció del Yelmo de Negau). La lletra equivalent del alfabet gòtic és 𐌺 k, que es diu kusma.

Poemes rúnics

La runa apareix en els tres poemes rúnics:

Poema rúnic:	Traducció:
Noruec antic Kaun er barna bǫlvan; bǫl gørver nán fǫlvan.	L'úlcera és fatal per als chiquets; la mort fa que el cadàver palidezca.
Islandés antic Kaun er barna böl ok bardaga [för] ok holdfúa hús. flagella konungr.	Malaltia fatal per als chiquets i un punt dolorós i la morada de la mortificaació.
Anglosaxó Cen byþ cwicera gehwam, cuþ on fyre blac ond beorhtlic, byrneþ oftust ðær hi æþelingas inne restaþ.	L'antorcha és coneguda per tot home per la seua blanca i lluenta flama; sempre crema junt a a on el príncip se senta.
Nota: L'estrofa del poema islandés està glossadona en la paraula llatina flagella "tralla".

Vore també

• Futhark antic
• Futhark jove
• Futhorc

Bibliografia

• Page, R.I. (2005) Runes. Ed. The British Museum Press. ISBN 0-7141-8065-3
• Odenstedt, Bengt (1990). On the Origin and Early History of the Runic Script, Typology and Graphic Variation in the Older Futhark. Uppsala. ISBN 91-85352-20-9
• Enoksen, Lars Magnar (1998). Runor : història, tydning, tolkning. Historiska Mija, Falun. ISBN 91-88930-32-7
• Williams, Henrik (2004). "Reasons for runes," in The First Writing: Script Invention as History and Process, Cambridge University Press, pp. 262-273. ISBN 0-521-83861-4
• Rix, Helmut (1997). Germanische Runen und venetische Phonetik, en Vergleichende germanische Philologie und Skandinavistik, Festschrift für Otmar Werner, ed. Birkmann et al., Tübingen.
• Robinson, Orrin W. (1992). Old English and its Closest Relatives: A Survey of the Earliest Germanic Languages. Stanford University Press. ISBN 0-8047-1454-1