Protocol criptográfico

Un protocol criptográfico o protocol de seguritat (també cridat protocol de sifrat) és un protocol abstracte o concret que realisa funcions relacionades en la seguritat, aplicant métodos criptográficos.

Un protocol descriu la forma en que un algoritme deu usar-se. Un protocol lo suficientment detallat inclou detalls sobre les estructures de senyes i representacions, punt en el qual pot usar-se per a implementar versions interoperables múltiples d'un programa.

Els protocols criptográficos s'usen àmpliament per a transport de senyes segures a nivell d'aplicació. Un protocol criptográfico comunament incorpora per lo manco un dels següents aspectes:

• Establiment de claus
• Autenticació d'entitats
• Sifrat simètric i autenticació de mensages
• Transporte de senyes en forma segura a nivell d'aplicació
• Métodos de no repudie

Per eixemple, Transport Layer Security (TLS) és un protocol criptográfico usat en la majoria dels casos en conexions web (HTTP) segures. Posseïx un mecanisme d'autenticació d'entitats basat en el sistema X.509, una fase de configuració de claus, en la qual es decidix una clau de sifrat simètric amprant criptografia de clau pública; i una funció de transport de senyes de nivell d'aplicació. Estos tres aspectes tenen interconexions importants. L'estàndart TLS no proveïx soport per a no repudie.

Hi ha atres tipos de protocols criptográficos també i inclús el terme mateixa té vàries interpretacions distintes. Els protocols criptográficos de aplicació usen a sovint un o més métodos d'acort de claus, als quals a voltes li'ls crida "protocols criptográficos". De fet, el TLS ampra l'intercanvie de claus de Diffie-Hellman, el qual si ben no forma part de el TLS, pot ser vist com un protocol criptográfico per sí mateixa per a atres aplicacions.

Els protocols criptográficos poden ser verificats formalment en un nivell abstracte algunes voltes.

Protocols criptográficos alvançats

Una àmplia varietat de protocols criptográficos van més allà dels objectius tradicionals de la confidencialitat de senyes, integritat i autenticació a assegurar també una varietat d'atres característiques desijades de colaboració mediada per computadora. Les firmes digitals cegues es poden usar per a diners en efectiu digital i credencials digitals per a demostrar que una persona posseïx un atribut o dret sense que es revele l'identitat de la persona o les identitats dels tercers en els quals eixa persona va realisar transaccions. El sagellat de temps digital segur pot usar-se per a demostrar que varen existir senyes (inclús si eren confidencials) en un determinat moment. El còmput multipartito segur es pot usar per a computar respostes (tals com la determinació de l'aposta més alta d'una acció) basant-se en senyes confidencials (tals com a apostes privades), de manera tal que una volta finalisat el protocol, els participants coneixen solament l'entrada que ells varen realisar i la resposta. Les firmes innegables inclouen protocols interactius que li permeten al firmant demostrar un frau i llimitar els qui poden verificar la firma. El sifrat revocable estén el sifrat estàndar fent matemàticament impossible que un atacant demostre l'existència d'un mensage de text pla. Les mescles digitals creen comunicacions que són difícils de rastrejar.

Classificació segons la seua funció

• Protocols d'establiment de claus
• Protocols d'identificació també cridats protocols d'autentificació d'Usuari
• Protocols d'autentificació de Mensage
• Protocols de compartición de secrets
• Protocols de transferència inconscient
• Protocols de prova de coneiximent zero
• Protocols de compromís
• Protocols de reblit en palla i aventado
• Protocols que preserven de privacitat

Vore també

• Sifrat negable