Anar al contingut

Història de la World Wide Web

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:NOAAInternet example.png
Hui en dia, la Web i Internet permeten la conectivitat des de lliteralment qualsevol lloc sobre la Terra, inclós la mar i l'espai exterior.

La World Wide Web (WWW o coneguda com la Web) és un mig global d'informació a on els usuaris poden llegir i escriure a través de computadoras conectades a Internet. El terme és a sovint usat erròneament com a sinònim d'Internet. Es tracta d'un servici que opera sobre la ret d'Internet, com el correu electrònic. La història d'Internet comença abans que l'existència de la World Wide Web.

El hipertext de la Web té una intrincada història intelectual; notables influències i precursors incloent Memex,[1] de Vannevar Bush, Llenguage de Marcat Generalisat (SGML)[2] d'IBM, i el Proyecte Xanadu, de Ted Nelson.[1]

El conte de 1946 A Logic Named Joe, de Murray Leinster, conté una de les primeres descripcions d'un ordenador en la ficció. En este relat, totes les llars tenen un «llògic» (ordenador), conectat en atres llògics per a proporcionar comunicacions, accessos a senyes i al comerç. Encara que el sistema de computadores del relat està centralisat, l'història va anticipar l'existència de la Web i explosió d'informació associada a ella en vàries décades d'antelació.

1980-1991: Desenroll de la World Wide Web

[editar | editar còdic]
Archiu:First Web Server.jpg
La NeXTcube usada per Tim Berners-Lee en el CERN es va convertir en el primer servidor Web

En 1980, Tim Berners-Lee, un contractiste independent en l'Organisació Europea per a l'Investigació Nuclear (CERN, sigla provisional utilisada en 1952, que respon al nom en francés Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire, és dir, Consell Europeu per a l'Investigació Nuclear), Suïssa, va desenrollar ENQUIRE com una base de senyes personal de gent i models de software, pero també com una forma d'interactuar en el hipertext: cada nova pàgina d'informació en ENQUIRE devia estar enllaçada a una pàgina existent.[1]

En 1984, Berners-Lee, de nou en el CERN, va considerar els problemes de la presentació d'informació: els físics per tot lo món necessitaven compartir senyes i els seus ordenadors i software eren diferents. En març de 1989, va redactar una proposta per a “una gran base de senyes d'hipertext en enllaços tipados”, pero va generar poc interés. El seu cap, Mike Sendall, va encorajar a Berners-Lee a començar a implementar el sistema sobre la recentment adquirida estació de treball NeXT.[3] Va pensar varis noms per al sistema, incloent "Information Mesh", "The Information Mine"[4] (l'abreviatura del qual seria TIM, com el seu propi nom) o "Mine of Information" (abreviat seria MOI, que en francés significa "yo"), per a finalment es va quedar en World Wide Web.[5]


Archiu:Cailliau Abramatic Berners-Lee 10 years TCPconsortium.png
Robert Cailliau, Jean-François Abramatic i Tim Berners-Lee en el dècim aniversari del WWW Consortium.

Berners-Llig es va trobar en un entusiasta colaborador en Robert Cailliau, qui va reescriure la proposta (publicada el 12 de novembre de 1990) i va buscar recursos en el CERN. Berners-Llig i Cailliau varen enviar les seues idees a la Conferència Europea sobre la Tecnologia de l'Hipertext en 1990, pero no varen trobar venedors que apreciaren la seua visió de “casar” l'hipertext en Internet.

Per a decembre de 1990, Berners-Lee havia desenrollat totes les ferramentes necessàries per a treballar la Web: el Protocol de transferència d'hipertext (HTTP per les seues sigles en anglés), el Llenguage de Marcat d'Hipertext (HTML per les seues sigles en anglés), el primer navegador web (cridat WorldWideWeb, que va anar també un editor de pàgines web), el primer servidor d'aplicacions HTTP (després conegut com CERN httpd), el primer servidor web i les primeres pàgines web que descrivien el proyecte mateix. El buscador podia accedir als grups de notícies d'Usenet, aixina com a archius en un FTP. No obstant, no podia córrer sobre la NeXT. Posteriorment, Nicola Pellow va crear un simple buscador de text que podia córrer sobre a lo manco alguna computadora i va ser cridat Line Mode Browser.[6] Per a animar al seu us en el CERN, Bern Pollermann va posar el directori telefònic de el CERN en la web. Prèviament, els usuaris devien autenticarse en l'ordenador central per a buscar els números telefònics.[6]

D'acort en Tim Berners-Lee, va inventar la Web en l'Edifici 31 de el CERN, pero també en la seua llar, en les dos cases en les que va viure durant eixe temps (una en França i l'atra en Suïssa).[7]

El 6 d'agost de 1991,[8] Berners-Lee va publicar un breu resum del proyecte de la World Wide Web en el grup de notícies alt.hypertext.[9] Esta data també marca l'inici de la Web com un servici disponible públicament en Internet.


El proyecte de la World Wide Web (WWW) pretén permetre que tots els enllaços es facen sobre qualsevol informació en qualsevol lloc […] El proyecte WWW va començar per a permetre als físics compartir senyes, notícies i documentació. Nosatres estem molt interessats en estendre la Web a atres àrees, tenint servidors Gateway per a atres senyes. ¡Benvinguts els colaboradors! –Primer mensage de Tim Berners-Lee.

Eixint de el CERN
[editar | editar còdic]

Paul Kunz, del Centre de l'Accelerador Llineal de Stanford (SLAC per les seues sigles en anglés), va visitar el CERN en setembre de 1991 i va quedar captivat per la Web. Va dur el software de NeXT a SLAC, centre d'estudis sobre la física de partícules localisat en Pal Alt (Estats Units), a on la bibliotecària Louise Addis ho va adaptar per al sistema operatiu VM/CMS en un ordenador central de IBM com una via per a mostrar el catàlec de documents en llínea de SLAC,[6] entrant en servici el 12 de decembre de 1991.[10] Est va ser el primer servidor web fòra d'Europa i el primer en Norteamérica.[11]

Una primerenca contribució relacionada en el CERN va ser la banda de paròdies Els Horribles Cernettes, l'image promocional de les quals està considerada com una de les primeres cinc ilustracions de la Web.[12]

1992-1995: Creiximent de la WWW

[editar | editar còdic]

D'acort en el seu naiximent en el CERN, els primers en adoptar la World Wide Web varen ser principalment departaments científics d'universitats o laboratoris de física com Fermilab i SLAC.

Els primers llocs web mesclaven vínculs per al protocol web HTTP i el llavors popular protocol Gopher, que proveïa accés al contingut a través de menús d'hipertext presentats com un sistema d'archius en lloc de com a archius HTML. Els primers usuaris web podien navegar per pàgines populars de directoris, com el primer sitie web de Berners-Lee en http://info.cern.ch/, o per mig de la consulta a llistes actualisades com la pàgina "What's New" de NCSA. Alguns llocs varen ser també indexats per WAIS, permetent als usuaris realisar busques en els texts, de forma similar a la capacitat després desenrollada pels motors de busca.

No hi havia un navegador gràfic disponible per a computadores a banda de NeXT. Este problema es va solucionar en abril de 1992 en la lliberació d'Erwise, una aplicació desenrollada en l'Universitat Politècnica d'Helsinki, i, en maig, la de ViolaWWW, creat per Pei-Yuan Wei, que incloïa alvançades característiques com a gràfics, scripts i animacions.[6] ViolaWWW va ser originalment una aplicació per a HyperCard. Abdós programes corrien sobre el software X Window System para Unix.[6]

Uns estudiants de l'Universitat de Kansas varen adaptar un buscador existent basat solament en text, Lynx, per a accedir a la Web. Lynx va estar disponible en Unix i DOS.

Primers navegadors

[editar | editar còdic]

Una fita en la World Wide Web va ser l'introducció[13] del navegador web Mosaic[14] en 1993, un programa gràfic desenrollat per un equip en el Centre Nacional d'Aplicacions de Supercomputación (NCSA) de l'Universitat d'Illinois en Urbana-Champaign (UIUC), dirigit per Marc Andreessen. Els fondos per a Mosaic varen vindre del High-Performance Computing and Communications Initiative, un programa de fondos iniciat pel llavors senador Al Gore.[15]

Sorprenentment el primer navegador Mosaic caria del botó “arrere” que va ser propost en 1992-3 pel mateix individu que va inventar el concepte de documents de text als que se'ls podia fer clic. El navegador va ser planejat per a ser un editor i no un simple visor.

Els orígens de Mosaic varen començar en 1992. En el més de novembre de 1992, el NCSA en l'Universitat d'Illinois (UIUC) va establir un lloc web. En decembre de 1992, Andreessen i Eric Bina, estudiants de UIUC que treballaven en NCSA, varen començar a treballar en Mosaic. Varen llançar un buscador basat en X Window en febrer de 1993. Dit navegador va guanyar popularitat pel seu fort soport de multimèdia integrada i els autors ràpidament varen respondre als informes de problemes i recomanacions en noves característiques realisades per usuaris.

El primer navegador de Microsoft Windows va ser Cello, escrit per Thomas R. Bruce per a l'Institut d'Informació Llegal de l'Escola de Dret de l'Universitat Cornell per a proveir informació llegal, ya que més advocats tenien més accés a Windows que a Unix. Cello va ser lliberat en juny de 1993.[6]

Despuix de la seua graduació de UIUC, Andreessen i James H. Clark, antic CEO de Silicon Graphics, es varen conéixer i varen fundar l'antiga Mosaic Communications Corporation per a desenrollar el navegador Mosaic comercialment. La companyia va canviar el seu nom a Netscape en abril de 1994 i posteriorment es va desenrollar com Netscape.

Organisació de la Web

[editar | editar còdic]

En maig de 1994 va tindre lloc la primera Conferència Internacional de la WWW, organisada per Robert Cailliau,[16][17] en el CERN;[18] i se seguix celebrant tots els anys des de llavors. En abril de 1993 el CERN va acordar que ningú podia usar el protocol i còdic Web sense drets d'autor; açò va ser en part una reacció al destorbament causat per l'anunci de l'Universitat de Minnesota de que començaria a cobrar per la seua implementació del protocol Gopher.


En setembre de 1994 Berners-Lee va fundar el World Wide Web Consortium (W3C)[19] en l'Institut Tecnològic de Massachusetts en l'ajuda de l'Agència d'Investigació de Proyectes Alvançats de Defensa (DARPA) i la Comissió Europea. Açò va comprometre a vàries companyies que varen ser creant voluntàriament estàndars i recomanacions per a la Web. Berners-Lee va fer la Web disponible lliurement sense paleses ni pagament de drets d'autor. El W3C va decidir que els estàndarts deurien ser basats en tecnologies lliures de drets d'autor, aixina serien fàcilment adoptats per qualsevol.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Frequently asked questions - Start of the web: Influences». World Wide Web Consortium. Consultat el 22 de juliol de 2010.
  2. ↑ «Frequently asked questions - Why the //, #, etc?». World Wide Web Consortium. Consultat el 22 de juliol de 2010.
  3. ↑ The Next Crossroad of Web History per Gregory Gromov
  4. ↑ «Information Management: A Proposal». World Wide Web Consortium. Consultat el 24 d'agost de 2010.
  5. ↑ Berners-Lee, Tim. Weaving the Web, HarperCollins, 2000, p. 23.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 «A Brief History of the Web». World Wide Web Consortium. Consultat el 17 d'agost de 2010.
  7. ↑ Tim Berners-Llig's account of the exact locations at CERN where the Web was invented
  8. ↑ How the web went world wide, Mark Ward, Technology Correspondent, BBC News. Retrieved 24 January 2011
  9. ↑ «Qualifiers on Hypertext links... - alt.hypertext». Archivat des d'el original, el 11 d'octubre de 2011. Consultat el 11 de juliol de 2012.
  10. ↑ «SLAC and the WWW | SLAC Archives, History & Records Office» (en en). ahro.slac.stanford.edu. Consultat el 2025-10-24.
  11. ↑ Tim Berners-Lee, Weaving the Web, HarperCollins, 2000, p.46
  12. ↑ Heather McCabe. «[1]», Wired magazine.
  13. ↑ Mosaic Web Browser History – NCSA, Marc Andreessen, Eric Bina
  14. ↑ NCSA Mosaic – September 10, 1993 Demo
  15. ↑ Vice President Al Gore's ENIAC Anniversary Speech.
  16. ↑ Robert Cailliau. «A Short History of the Web». NetValley. Consultat el 21 de juliol de 2010.
  17. ↑ Tim Berners-Lee. «Frequently asked questions - Robert Cailliau's role». World Wide Web Consortium. Consultat el 22 de juliol de 2010.
  18. ↑ «IW3C2 - Past and Future Conferences». International World Wide Web Conferences Steering Committee. Archivat des d'el original, el 25 de juny de 2010. Consultat el 16 de maig de 2010.
  19. ↑ «World Wide Web Consortium (W3C)». www.w3.org. Consultat el 2022-04-20.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Berners-Lee, Tim en Mark Fischetti, Weaving the Web: The Original Design and Ultimate Destiny of the World Wide Web by Its Inventor, ISBN 978-0-06-251586-5, HarperSanFrancisco, 1999
  • Cailliau, Robert i James Gillies, How the Web Was Born: The Story of the World Wide Web, ISBN 978-0-19-286207-5, Oxford University Press (Primer de giner de 2000)

978-0-06-251587-X (pbk.), HarperSanFrancisco, 2000

  • Herman, Andrew. The World Wide Web and Contemporary Cultural Theory: Magic, Metaphor, Power, ISBN 978-0-415-92502-0, Routledge, Primera Edició (juny de 2000)
  • Umar, Ahmad Abubakar. History of computer, 2010


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Història_de_la_World_Wide_Web&oldid=900755»