Anar al contingut

Família de protocols d'internet

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Família de protocols d'internet

La família de protocols d'internet o pila de protocols d'Internet[1] és un conjunt constituït pels protocols de comunicació que componen l'arquitectura d'internet, i que permeten la comunicació efectiva en la transmissió de senyes entre computadores.

Components

[editar | editar còdic]

En ocasions se li denomina conjunt de protocols TCP/IP, en referència als dos protocols més importants que la componen, que varen anar dels primers en definir-se, i que són els dos més utilisats de la família:

  1. TCP: protocol de control de transmissió.
  2. IP: protocol d'internet.

Existixen tants protocols en este conjunt Plantilla:CR entre ells es troben:

Per Capa de Transport:

    • TCP: Protocol de control de transmissió

Es deu tindre en conte també que esta família de protocols, o pila TCP/IP, no és un estàndart estricte, com lo és el model OSI d'ISO, en el qual cada nivell o capa respon a una normativa molt específica. En el cas de TCP/IP, es basa en les millors pràctiques i/o les diferents RFC que es van publicant. És per esta raó per lo que és comuna que diferents autors ho presenten com un model de quatre o cinc capes, i abdós postures són igual de vàlides, puix són l'interpretació de cada autor.


Tenint en conte estos conceptes, es pot plantejar una correspondència entre abdós models de la forma que es presenta en l'image lateral.

Per eixa raó si volem associar els protocols mencionats anteriorment en este model de capes TCP/IP, els deuríem presentar segons l'image que es presenta a continuació.


Per últim, és molt important considerar que estos diferents nivells o capes, s'han dissenyat per a eixercitar servicis i/o funcions molt específiques, en particular cap a dos grans conceptes d'informàtica: rets i TU, tal com es presenta en l'image que figura a continuació.


Història de la pila de protocols TCP/IP

[editar | editar còdic]

Va ser desenrollat i demostrat per primera volta en 1972 pel Departament de Defensa dels Estats Units, eixecutant-ho en ARPANET, una ret d'àrea extensa de dit departament.


La família de protocols d'internet pot descriure's per analogia en el model OSI (Open System Interconnection), que descriu els nivells o capes de la pila de protocols, encara que en la pràctica no correspon exactament en el model en Internet. En una pila de protocols, cada nivell resol una série de tasques relacionades en la transmissió de senyes, i proporciona un servici ben definit als nivells més alts. Els nivells superiors són els més propencs a l'usuari i tracten en senyes més abstractes, deixant als nivells més baixos la llabor de traduir les senyes de manera que siguen físicament manipulables.

El model d'Internet va ser dissenyat com la solució a un problema pràctic d'ingenieria. El model OSI, en canvi, va ser propost com una aproximació teòrica i també com una primera fase en l'evolució de les rets de computadores. Per lo tant, el model OSI és més fàcil d'entendre, pero el model TCP/IP és el que realment s'usa. Servix d'ajuda entendre el OSI, abans de conéixer TCP/IP, ya que s'apliquen els mateixos principis, pero són més fàcils d'entendre en el OSI.

TCP/IP és el successor del Network Control Program (NCP), en el que va iniciar l'operació d'ARPANET, i va ser presentat per primera volta en els RFC 791,[2] RFC 792[3] i RFC 793[4] en setembre de 1981. Per a novembre del mateix any es va presentar el pla definitiu de transició en el RFC 801,[5] i es va marcar l'1 de giner de 1983 com el “Dia Bandera”

La família de protocols d'Internet varen ser el resultat del treball portat a terme per la “Agència de Proyectes d'Investigació Alvançats de Defensa”: DARPA, per les seues sigles en anglés, a principis dels anys 1970. Despuix de la construcció de la pionera ARPANET en 1969, DARPA va començar a treballar en un gran número de tecnologies de transmissió de senyes. En 1972, Robert I. Kahn va ser contractat per la “Oficina de Tècniques de Processament d'Informació” de DARPA, a on va treballar en la comunicació de paquets per satèlit i per ones de radi, va reconéixer l'important valor de la comunicació d'estes dos formes. En la primavera de 1973, Vint Cerf, desenrollador del protocol de ARPANET, Network Control Program es va unir a Kahn en l'objectiu de crear una arquitectura oberta d'interconexió i dissenyar aixina la nova generació de protocols de ARPANET. Kahn i Cerf varen ser premiats en la Medalla Presidencial de la Llibertat el 10 de novembre de 2005 per la seua contribució a la cultura nortamericana.[6]


Per a l'estiu de 1973, Kahn i Cerf havien conseguit una remodelació fonamental, a on les diferències entre els protocols de ret s'ocultaven usant un protocol de comunicacions i ademés, la ret deixava de ser responsable de la fiabilitat de la comunicació, com passava en ARPANET, era el host el responsable. Cerf va reconéixer el mèrit de Louis Pouzin, creador de la ret CYCLADES, ya que el seu treball va estar molt influenciat pel disseny d'esta ret.

En el paper que realisaven les rets en el procés de comunicació reduït al mínim, es va convertir en una possibilitat real comunicar rets diferents, sense importar les característiques que estes tingueren. Hi ha un dit popular sobre TCP/IP, que va anar el producte final desenrollat per Cerf i Kahn, que diu que: pot funcionar inclús entre “dos llandes unides per una cordonera”. De fet hi ha fins a una implementació usant colomes #mensager, IP sobre colomes #mensager, que està documentat en RFC 1149.[7][8]

Una computadora denominada router (nom que va anar despuix canviat a gateway, passarela o porta d'enllaç per a evitar confusions en atres tipos de porta d'enllaç), està dotada en un interfaç per a cada ret, i envia datagramas d'anada i regrés entre ells. Els requisits per a estos routers estan definits en el RFC 1812.[9]

Esta idea va ser eixecutada d'una forma més detallada pel grup d'investigació que Cerf tenia en Stanford durant el periodo de 1973 a 1974, donant com resultat la primera especificació TCP Plantilla:Harv.[10] Llavors DARPA va ser contractada per BBN Technologies, l'Universitat de Stanford, i l'University College de Londres (UCL) per a desenrollar versions operacionals del protocol en diferents plataformes d'hardware. Es varen desenrollar aixina quatre versions diferents: TCP v1, TCP v2, una tercera dividida en dos: TCP v3 i IP v3, en la primavera de 1978, i despuix es va estabilisar la versió TCP/IP v4: el protocol estàndar que encara s'ampra en Internet.

En 1975 es va realisar la primera prova de comunicació entre dos rets en protocols TCP/IP entre l'Universitat de Stanford i la UCL. En 1977 es va realisar una atra prova de comunicació entre tres rets distintes en ubicacions en Estats Units, Regne Unit i Noruega. Varis prototips diferents de protocols TCP/IP es varen desenrollar en múltiples centres d'investigació entre els anys 1978 i 1983. La migració completa de la ret ARPANET a TCP/IP va concloure oficialment el dia 1 de giner de 1983, quan els protocols varen ser activats permanentment.[11]


En març de 1982, el Departament de Defensa dels Estats Units va declarar TCP/IP l'estàndart per a les comunicacions entre rets militars.[12] En 1985, el “Centre d'Administració d'Internet” (IAB, Internet Architecture Board) va organisar un “Taller de Treball” de tres dies de duració, al que varen assistir 250 comerciants. Açò va servir per a promocionar el protocol, lo que va contribuir a un increment del seu us comercial.

Principis arquitecturales claus

[editar | editar còdic]

Tal com es presenta en la RFC 1122.,[13] el desenroll dels protocols en que es basa Internet es rig per principis, dos dels quals es descriuen a continuació:

Extrem a extrem

[editar | editar còdic]

Si dos nodos necessiten un mecanisme per a proveir alguna funcionalitat en la seua comunicació, dit mecanisme deu ser implementat directament en els mateixos nodos sense que els demés elements de ret interferixquen o participen, a menos que siga absolutament necessari.

El principi d'extrem a extrem ha evolucionat en el temps. La seua expressió original posava el manteniment de l'estat i l'inteligència general en les vores, i assumia que l'Internet que conectava les vores no retenia cap estat i es concentrava en la velocitat i la simplicitat. Les necessitats del món real sobre tallafocs, traductors de direccions de ret, cachés de contingut web i demés han obligat a canviar este principi.[14]

Robustea

[editar | editar còdic]

Un sistema deu ser conservador en el seu comportament com a emissari i lliberal en el seu comportament com a receptor. És dir, deu ser cuidadós en complir els protocols quan envia senyes i deu ser flexible per a rebre senyes que, encara que tinguen deficiències, puguen ser correctament interpretats.

El principi de robustea establix: "En general, una implementació deu ser conservadora en el seu comportament d'enviament, i lliberal en el seu comportament de recepció. És dir, deu anar en conte d'enviar datagrama ben formats, pero deu acceptar qualsevol datagrama que puga interpretar (per eixemple, no objectar els errors tècnics quan el significat seguix sent clar)."[15] "La segona part del principi és casi tan important com la primera: el software d'atres hosts pot contindre deficiències que fan que no siga aconsellable explotar característiques llegals pero obscures del protocol. "[16]

Encapsulación

[editar | editar còdic]

l'encapsulación s'utilisa per a proporcionar abstracció de protocols i servicis. La encapsulación sol estar alineada en la divisió del conjunt de protocols en capes de funcionalitat general. En general, una aplicació (el nivell més alt del model) utilisa un conjunt de protocols per a enviar les seues senyes a través de les capes. Les senyes es encapsulan encara més en cada nivell.

Estructura en capes

[editar | editar còdic]

Un dels primers documents sobre l'arquitectura, el RFC 1122, titulat Requisits del host, emfatisa els principis arquitectònics sobre les capes. RFC 1122 està estructurat en seccions que fan referència a capes, pero el document fa referència a molts atres principis arquitectònics i no emfatisa les capes.

Ventages i inconvenients

[editar | editar còdic]

El conjunt TCP/IP està dissenyat per a encaminar i té un grau molt elevat de fiabilitat, és adequat per a rets de qualsevol tamany. S'utilisa a nivell mundial en tot tipo de rets, des de hogareñas fins a rets empresarials i en Internet. És compatible en les ferramentes estàndar per a analisar el funcionament de la ret.


Un inconvenient de TCP/IP és que Plantilla:CR que NetBEUI o IPX/SPX; ademés, Plantilla:CR. No obstant, Plantilla:CR.

El conjunt de protocols TCP/IP està disponible en https://ietf.org/standards, lo que permet el seu us per part de qualsevol fabricant.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Kurose, James (2010). «1», Rets de Computadores: Un enfocament descendent, 5 edició (en castellà), Addison-Wesley. ISBN 978-84-7829-119-9.
  2. ↑ Jon Postel. «NCP/TCP transition pla». Internet Engineering Task Force. Consultat el 17 d'abril de 2012.
  3. ↑ Jon Postel. «NCP/TCP transition pla». Internet Engineering Task Force. Consultat el 17 d'abril de 2012.
  4. ↑ Jon Postel. «NCP/TCP transition pla». Internet Engineering Task Force. Consultat el 17 d'abril de 2012.
  5. ↑ Jon Postel. «NCP/TCP transition pla». Internet Engineering Task Force. Consultat el 17 d'abril de 2012.
  6. ↑ ZDNet. «Cerf and Khan to get Presidential Medal of Honor». Archivat des d'el original, el 12 de giner de 2008. Consultat el 6 de giner de 2010.
  7. ↑ D. Weitzmann. «A Standard for the Transmission of IP Datagrams on Avian Carriers». Internet Engineering Task Force. Archivat des d'el original, el 26 de novembre de 2007. Consultat el 20 de novembre de 2007.
  8. ↑ Bergen Linux User Group. «The informal report from the RFC 1149 event». Archivat des d'el original, el 4 de giner de 2008.
  9. ↑ F. Baker. «Requirements for IP Routers». Archivat des d'el original, el 10 de febrer de 2008.
  10. ↑ V.Cerf et al. «Specification of Internet Transmission Control Protocol». Archivat des d'el original, el 12 d'octubre de 2007. Consultat el 14 de febrer de 2009.
  11. ↑ www.livinginternet.com/i/ii.htm [1] archivat en Wayback Machine. Internet History.
  12. ↑ Ronda Hauben. «From the ARPANET to the Internet». TCP Digest (UUCP). Consultat el 5 de juliol de 2007.
  13. ↑ RFC 1122, Requirements for Internet Hosts -- Communication Layers
  14. ↑ Rethinking the design of the Internet: The end-to-end arguments vs. the brave new world, Marjory S. Blumenthal, David D. Clark, agost de 2001
  15. ↑ «Internet Protocol DARPA Internet Program Protocol Specification (Especificació del protocol del programa d'Internet de DARPA)».
  16. ↑ «Requirements for Internet Hosts – Communication Layers (Requisits per als hosts d'Internet - Capes de comunicació)».


[[Categoria:#Acrònim d'informàtica]]


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Família_de_protocols_d%27internet&oldid=678096»