Disseny centrat en l'usuari

El Disseny Centrat en l'Usuari és una filosofia de disseny que té per objecte la creació de productes que resolguen necessitats concretes dels seus usuaris finals, conseguint la major satisfacció i millor experiència d'us possible en el mínim esforç de la seua part.

Pren forma com un procés en el que s'utilisen una série de tècniques multi disciplinares i a on cada decisió presa deu estar basada en les necessitats, objectius, expectatives, motivacions i capacitats dels usuaris.

La majoria dels processos que fan Disseny Centrat en l'Usuari suponen les següents etapes:

1. Conéixer a fondo als usuaris finals, normalment usant investigació qualitativa o investigació quantitativa.
2. Dissenyar un producte que resolga les seues necessitats i s'ajuste a les seues capacitats, expectatives i motivacions.
3. Posar a prova lo dissenyat, normalment usant test d'usuaris.

Orígens

El terme “dissenye centrat a l'usuari” (UCD per les seues sigles en anglés) es va originar en el laboratori de Donald Norman en l'Universitat de Califòrnia Sant Diego (UCSD) en els 80's i es va convertir en un terme molt usat despuix de la publicació del llibre User-Centered System Design: New Perspectives on Human-Computer Interaction (Norman & Draper, 1986). Norman es va adinsar més en el tema en el seu llibre seminal The Psychology Of Everyday Things, també cridat POET (Norman, 1988)

En POET reconeix les necessitats i els interessos de l'usuari i se centra en l'usabilidad del disseny. Oferix quatre sugerències bàsiques de lo que un disseny deu ser:

1. Fer fàcil de determinar qué accions són possibles en qualsevol moment.
2. Fer els elements del sistema visibles, incloent el model conceptual del sistema, les accions alternatives i els seus resultats.
3. Fer fàcil d'evaluar l'estat actual del sistema.
4. Seguir assignació naturals entre les intencions i les accions requerides; entre les accions i l'efecte resultant i entre l'informació que és visible i l'interpretació de l'estat del sistema.

Estes recomanacions posen a l'usuari en el centre del disseny. El rol del dissenyador és facilitar la tasca a l'usuari per a assegurar-se de que l'usuari és capaç de fer us del producte en el mínim esforç per a deprendre cóm usar-ho.

Métodos i tècniques

El procés de disseny centrat en l'usuari pot ajudar als dissenyadors de software a complir l'objectiu d'un producte dissenyat per als seus usuaris. Els requisits de l'usuari s'assumix correctes des del principi i s'inclouen en tot el cicle del producte. Estos requisits s'observen i es refinen a través de métodos d'investigació que inclouen: estudi etnogràfic, investigació contextual, proves de prototips, proves de usabilidad i atres métodos. També es poden utilisar métodos generativos que inclouen: classificació de targetes, diagrames d'afinitat i sessions de disseny participatiu. Ademés, els requisits de l'usuari poden inferirse per mig d'un anàlisis cuidadós de productes utilisables similars al producte que s'està dissenyant.

• Disseny cooperatiu: participació de dissenyadors i usuaris en peu d'igualtat. Esta és la tradició escandinava del disseny d'artefactes informàtics i ha anat evolucionant des de 1970. A açò també se li crida codiseño.

• Disseny participatiu, un terme nortamericà per al mateix concepte, inspirat en el disseny cooperatiu, que se centra en la participació dels usuaris. Des de 1990, hi ha hagut una Conferència de Disseny Participatiu bianual.
• Disseny contextual, "disseny centrat en el client" en el context real, incloses algunes idees del disseny participatiu.

Estos principis asseguren que un disseny estiga centrat en l'usuari:

1. El disseny es basa en el coneiximent explícit dels usuaris, tasques i entorns.
2. Els usuaris participen en tot el disseny i desenroll.
3. El disseny és impulsat i refinat per una evaluació centrada en l'usuari.
4. El procés és iterativo.
5. El disseny aborda tota l'experiència de l'usuari.
6. L'equip de disseny inclou habilitats i perspectives multidisciplinario.