Senyal d'àudio

Un àudio és una senyal suceptible als sentits del cos humà eléctricamente exacta a una senyal sonora; normalment està acotada al ranc de freqüències audibles pels sers humans, que està aproximadament entre els 20 i els 20.000 Hz[1] (l'equivalent, casi exacte a 7 octaves).
Ya que el sò és una ona de pressió es requerix un transductor de pressió (un micròfon) que convertix les ones de pressió d'aire (ones sonores) en senyals elèctriques (senyals analògiques).
La conversió contrària es realisa per mig d'un altaveu —també cridat bocina o altoparlante en alguns països llatinoamericans, per traducció directa de l'anglés loudspeaker—, que convertix les senyals elèctriques en ones de pressió d'aire.
Solament un micròfon pot captar adequadament tot el ranc audible de freqüències, en canvi per a reproduir fidedignamente eixe mateix ranc de freqüències solen requerir-se dos altaveus (d'aguts i greus) o més.
Una senyal d'àudio es pot caracterisar, somerament, per la seua (valor de pico, ranc dinàmic, potència, relació senyal-soroll) o per la seua composició espectral (ample de banda, freqüència fonamental, harmònics, distorsió harmònica, etcétera).
Aixina, per eixemple, una senyal que represente veu humana (senyal vocal) no sol tindre informació rellevant més allà dels 10 kHz, i de fet en telefonia fixa es prenen solament els primers 3,8 kHz. En 2 kHz basta per a que la veu siga comprensible, pero no per a reconéixer al parlant.
Fluix de senyals
[editar | editar còdic]Fluix de senyals és el terme utilisat per a descriure la trayectòria d'una senyal d'àudio que realisa des de la font fins a l'altaveu o dispositiu de gravació. És un concepte habitual en entorns com els estudis de gravació a on el fluix de senyals sol ser complicat passant la senyal elèctrica per molts equips distints.
Gravació i reproducció d'àudio
[editar | editar còdic]Les dos principals classes de tecnologies de gravació de sò són la gravació analògica i la gravació digital.
La gravació analògica de sò es conseguix en un micròfon de diafragma capaç de detectar canvis en la pressió de l'aire (que constituïxen el sò en sí) i gravar estes fluctuacions en un mig com un fonógraf o una cinta magnètica. La reproducció analògica de sò és el procés invers, en el que un altaveu causa canvis en la pressió de l'aire del seu entorn formant ones acústiques seguint els patrons físics o magnètics gravats en el soport font.
La reproducció i gravació digital d'àudio utilisa les mateixes tecnologies analògiques d'entrada i eixida (micròfon, altaveu) pero en una transformació digital de la senyal que permet un almagasenament i transmissió de les senyes molt més flexible i potent. La transformació digital implica una pèrdua de fidelitat respecte a la senyal analògica considerada contínua. No obstant, té atres factors al seu favor com a menors interferències electromagnètiques o per pols en la reproducció o el fet de no existir problemes de deterioració mecànica o per corrosió del mig d'almagasenament.
Vore també
[editar | editar còdic]- Àudio digital
- Àudio d'alta definició
- Equalisador
- FLAC
- Ingenieria d'àudio
- Llínea d'àudio
- Ranc dinàmic
- Nivell de llínea
- Història del registre del sò
- Senyal de veu
- Sò
- Sò estereofònic
- Volum (sò)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Glossari: Freqüència (sò)». ec.europa.eu. Consultat el 2022-06-23.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Señal de audio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.