Harmònic
En matemàtiques es diu harmònics als elements d'un conjunt tals que són un infinit discret i tots són múltiples sancers d'un cridat fonamental. El terme procedix de les ones estacionarias que es generen en els instruments musicals, que corresponen a resonàncies discretes i les freqüències de les quals són múltiples sancers de la del to més baix possible, cridat fonamental.
La série harmònica està basada en este efecte. Les solucions de l'equació de Laplace complixen açò i es diuen funcions harmòniques. Els desenrolls de Fourier també ho complixen i, en este context, també es diu harmòniques a les funcions sinusoidals.
En mecànica ondulatoria, un harmònic o harmónico[1] és el resultat d'una série de variacions adequadament acomodades en un ranc o freqüència d'emissió, denominat paquet d'informació o fonamental. Dits paquets configuren un cicle que, adequadament rebut, suministra al seu receptor l'informació de cóm el seu sistema pot oferir un orde capaç de dotar al mig en el qual expressa les seues propietats d'una harmonia. L'harmònic, per lo tant, és depenent d'una variació o ona portadora. I a la vibració fonamental de cada to musical també se li crida primer harmònic perque generalment s'acompanya d'atres vibracions menors dividides en 2, 3, 4, 5 o més parts iguals.
En acústica i telecomunicacions, un harmònic d'una ona és un component sinusoidal d'una senyal. En sistemes elèctrics de corrent alterna els harmònics són freqüències múltiples de la freqüència fonamental de treball del sistema i l'amplitut del qual va decreixent conforme aumenta el múltiple.
Naturalea
[editar | editar còdic]l'energia es pot definir com la capacitat de realisar un treball. La mínima expressió de treball és el moviment. Per a que existixca moviment deu existir un sistema de referència des del qual es perceba el diferencial. Dit diferencial és el resultat de la variació en el mig, que be pot manifestar-se en forma d'entropía o neguentropía. Abdós formes porten una chafada única, en la que porta informació de: Temps en la qual es va formar, paquets capaços de provocar moviment, coherència en la transacció de càrregues i atres senyes afins al mig: Tot açò dona forma a l'harmònic.
Representacions
[editar | editar còdic]En acústica i telecomunicacions, un harmònic d'una ona és un component sinusoidal d'una senyal. El seu freqüència és un múltiple de la fonamental. l'amplitut dels harmònics més alts és molt menor que l'amplitut de l'ona fonamental i tendix a zero; per este motiu els harmònics per damunt del quint o sext generalment són inaudibles. El concepte i l'existència d'harmònics té el seu fonament matemàtic en la teoria de les séries de Fourier. Una de les obres clau en el desenroll d'acústica és el llibre del físic Helmholtz On the sensations of tone, obra en la que descriu minuciosament els seus experiments pioners en la determinació dels harmònics basant-se en el seu oïment per mig del disseny d'aparats ressonadors i atres instruments.
Vore també
[editar | editar còdic]- Afinación
- Harmonia
- Harmònic artificial
- Harmònic (instrument musical)
- Calitat de suministrament elèctric
- Distorsió harmònica
- Freqüència fonamental
- Guitarra de tres ponts
- Rectificador trifásico
- Série d'harmònics
- Temperament just
- Elementa harmonica
- Zumbido
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Armónico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.