Anar al contingut

Elementa harmonica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Elementa harmonica (Elements harmònics) és un tractat sobre les escales musicals d'Aristóxeno, del com es conserven cantitats substancials. Les obra data de la segona mitat del IV[1]

Títul

L'obra es coneix de diverses formes com Aristoxenou (o Aristoxenoy) Armonika (o Harmonika) Stoicheia. Tots estos es traduïxen com Harmònics de Aristóxeno. Elementa harmonica es traduïx com a Elements harmònics.[2][3][4] L'obra es traduïx d'una atra manera com Els Elements, o Elements, este últim es traduïx al grec com Στοιχεία.[5]

Context històric

Elementa harmonica està considerada com l'obra que funda una tradició d'estudi de la música basada en la pràctica, és dir, entendre la música per mig de l'estudi de l'oït. La musicologia com a disciplina va conseguir nàixer en l'estudi sistemàtic mamprés en l'obra, que tractava la música independentment d'aquells estudis previs que la colocaven en una posició d'alguna cosa pura i exclusivament en relació en la comprensió del kosmos. En tant, Elementa harmonica és la primera i més antiga obra sobre música en la tradició clàssica grega. Les primeres consideracions varen sorgir dins de l'escola pitagórico cap a l'any 500 i el pensament es va centrar en la naturalea matemàtica de l'harmonia. Aristóteles, a que la seua escola peripatética pertanyia Aristóxeno, va abordar el tema en la seua obra Sobre l'ànima. Dewhitt creu que el tractament del tema per part de Aristóxeno va consistir essencialment en intentar descriure i localisar els elements del ànima i proporcionar proves matemàtiques per a estos. Aristóxeno es pensa contrari a la posició dels pitagórico, va favorir un tractament intelectual del tema que Aristóteles havia plantejat en la seua obra, que és l'eixercici de la llògica inductiva en atenció a l'evidència empírica.[6][7][8][9][10][11][12][13]

Es creu que Aristóxeno va ser el primer en considerar la música a este respecto, com un tema aparte, per este treball.[14]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Rotman Institute of Philosophy» (en anglés). Western University. Archivat des d'el original, el 2015-04-21. Consultat el 2015-05-04.
  2. ↑ Howatson, M.C. (22 d'agost de 2013). The Oxford Companion to Classical Literature, Oxford University Press, p. 73. ISBN 978-0199548552.
  3. ↑ Aristóxeno (1902). Harmonika Stoicheia (The Harmonics of Aristoxenus) (en anglés), Georg Olms Verlag. ISBN 978-3487405100.
  4. ↑ Elementa Harmonica (en anglés), Tufts University, Universitat de Leipzig.
  5. ↑ Barker, A.D. (29 de març de 2012). S Hornblower, A Spawforth, I Eidinow (ed.). The Oxford Classical Dictionary (en anglés), Oxford University Press, pp. 163-164. ISBN 978-0199545568.
  6. ↑ Kahn, C.H. (1 de giner de 2001). Pythagoras and the Pythagoreans: A Brief History (en anglés), Hackett Publishing, p. 69. ISBN 978-0872205758.
  7. ↑ (8 d'abril de 2014) Aristoxenus of Tarentum and the Birth of Musicology (en anglés), Routledge, p. 6. ISBN 1135877475.
  8. ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFHuffman2012">Huffman, C.A. (2012). Aristoxenus of Tarentum: Discussion (en anglés), Transaction Publishers, p. 254. ISBN 9781412843010.
  9. ↑ Partch, H. (5 d'agost de 2009). Genesis of a Music: An Account of a Creative Work, Its Roots, and Its Fulfillments (en anglés), Dona Cape Press. ISBN 978-0786751006.
  10. ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFHawkins1858">Hawkins, J. (1858). General history of the science and practice of music. [With vol. of portraits, Volume 1] (en anglés), J.Alfred Novello.
  11. ↑ Dewhitt, Mitzi (7 de setembre de 2004). Aristoxenus's Ghost (en anglés), Xlibris Corporation. ISBN 978-1465332059.
  12. ↑ Zbikowski, L.M. (18 d'octubre de 2002). Conceptualizing Music: Cognitive Structure, Theory, and Analysis: Cognitive Structure, Theory, and Analysis, Oxford University Press. ISBN 978-0198032175.
  13. ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFRandel2003">Randel, D.M. (2003). The Harvard Dictionary of Music (en anglés), Harvard University Press, Volume 16 of Harvard University Press reference library, p. 358. ISBN 978-0674011632.
  14. ↑ Lilian Voudouri


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Elementa_harmonica&oldid=1467208»