Nivell de llínea
Nivell de llínea és un terme usat per a denotar el nivell d'una senyal d'àudio utilisada per a transmetre les senyals analògiques entre els diversos equips d'àudio, tals com a reproductors de CD i DVD, televisions, amplificadors d'àudio, taules de mescla i inclús els reproductors de MP3.
En contrast en el nivell de llínea, també existixen senyals d'àudio més dèbils, com en el cas dels micròfons i pastilles d'instruments, i senyals més fortes, com les usades en els auricularés i altaveus. La força de senyals no es correlaciona necessàriament en el voltage de l'eixida del dispositiu; també depén de l'impedència d'eixida de la font, o la cantitat de corrent disponible per a moure la càrrega.
Decibelis
[editar | editar còdic]Segons l'aplicació, el nivell de llínea es presenta com un cocient de voltages expressat en decibelis. Este cocient està relacionat en diversos voltages de referència expressant-se aixina en unitats de dBV (el nivell del qual de referència és 1 V) o dBu (el nivell del qual de referència són 0,7746 V).
Els nivells de llínea en els equips d'àudio de consum es medixen en dBV, i el nivell nominal estandardisat és de -10 dBV, que correspon a una ona senoidal de 0.3162 volts eficaços (VRMS). El voltage de referència absolut és 1 VRMS. Este voltage de referència es correspon en una potència d'1 milivatio (mW) desenrollada sobre una impedència d'1 kilohmio (kΩ).
En l'àudio professional els nivells de llínea es medixen en dBu i el nivell nominal més estés per a estos equips és de +4 dBu, que correspon a una ona senoidal d'1.228 VRMS. El voltage de referència absolut és 0.7746 VRMS. Este voltage de referència correspon a la tensió que aplicada a una impedència de 600 Ω, desenrolla una potència d'1 mW.
| Ràtio | VRMS |
|---|---|
| +4 dBu (Professional, USA) | 1.228 |
| −10 dBV (Àudio de consum) | 0.3162 |
| +6 dBu (Professional, ARD Germany) | 1.546 |
Progressió habitual dels nivells de llínea
[editar | editar còdic]Els sons acústics (tals com veus o instruments musicals) es registren per mig dels transductorés (micròfons i pastilles) que produïxen senyals elèctriques molt dèbils. Estes senyals deuen ser amplificades a un nivell de llínea raonable, per a que puguen ser aplicades a atres dispositius tals com a taules de mescla o gravadors de cinta. Este primer amplificament és realisada per un dispositiu conegut com preamplificador. Finalment, despuix de les manipulacions oportunes, estes senyals s'envien típicament a un dispositiu conegut com amplificador de potència, a on s'amplifiquen a atres nous nivells adequats per a fer funcionar uns auriculars o altaveus, els quals ya convertixen estes senyals elèctriques novament en sons audibles a través de l'aire.
La majoria dels giradiscos també tenen un nivell d'eixida baix i requerixen de preamplificación; habitualment, un amplificador estéreo de la llar tindrà una entrada especial phono en un preamplificador incorporat que serà molt més sensible que l'entrada estàndar de nivell de llínea. Este preamplificador incorporat també adecua la senyal segons la curva d'ecualización RIAA present en les gravacions dels vinils.
Vore també
[editar | editar còdic]- Nivell nominal
- Llínea d'àudio
- Senyal d'àudio
- Llínea no balancejada d'àudio
- Llínea balancejada d'àudio
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1998) Glenn M. Ballou (ed.). Handbook for Sound Engineers: The New Àudio Cyclopedia, Second Edition, Focal Press. ISBN 0-240-80331-0.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nivel de línea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.