Llínea no balancejada d'àudio
La llínea no balancejada també és coneguda com a llínea no equilibrada.
Es tracta d'una Llínea d'àudio en la que la tornada de la senyal (senyal retorne o fret) es produïx a través de la malla exterior que cobrix el conductor d'anada (senyal viu o calenta), protegint-ho contra interferèncias electromagnètiques externes, encara que no les elimina completament.
Les llínees no equilibrades terminen normalment en conectors RCA, DIN o jack.
Normalment, les llínees no balancejades no s'utilisen per al àudio professional, perque quan es requerix llongitut de cable, l'efecte acumulatiu de les interferències pot produir tal nivell de distorsió que el sò final siga inemitible per la seua pèssima calitat.
Un atre problema en una llongitut de cable gran és que es pot formar el cridat bucle de terra. Este efecte es pot produir en les llínees no balancejades perque la malla exterior del cable està conectada a terra en abdós extrems.
La resistència del conductor que constituïx la llínea, normalment, no supon un problema, perque és unes 100 voltes inferior a l'impedència de l'equip al que està conectat.
Lo habitual és que els fabricants de cable faciliten el valor de la resistència per a corrent contínua d'un metro de cable. Un valor estandardisat de resistència de cable és 0,012 ohms per a 5 metros.
La resistència del cable només pot ser vital quan es tracta d'altaveus, a on les impedència habituals són 4, 8 i 16 ohms. Per això, els altaveus requerixen cables de molta secció, en resistències sensiblement inferiors (de l'orde de 0,04-0,08 Ω) per a evitar que es perga una part considerable de la potència ans que la senyal alcance l'altaveu.
Un cas típic de llínea no balancejada és la formada per un parell coaxial.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Línea no balanceada de audio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.