Llínea balancejada d'àudio

El terme llínea balancejada és un anglicisme derivat de Balanç, que significa equilibri, per això també se li coneix com a llínea equilibrada. Les llínees són equilibrades per mig de transformadorés o electrònicament.

Una llínea equilibrada es realisa per mig de dos conductors, un d'ells denominat viu o calent el qual porta la senyal en fase (normalment de color roig), l'atre denominat tornada o fredor porta la senyal desfasada 180° cridada contrafase (normalment de color negre). Este parell de conductors va cobert per una malla conectada a massa. En esta disposició, es conseguix millorar la resposta davant les interferèncias que oferix la llínea no balancejada d'àudio. La diferència entre abdós és considerable, podent aplegar als 80 dB (més quan es tracta de llínees microfónicas d'alta calitat).

Llínea balancejada, les senyals en abdós conductors estan invertides de polaridad 180°.

Dita millora es fonamenta que si una interferència conseguix travessar la malla, induïx el transitori en abdós conductors en el mateix sentit. En el receptor, per a invertir la llínea, cal invertir la senyal que porta la contrafase i sumar-la a la fase (o siga restar abdós senyals) conseguint aixina duplicar l'amplitut de la senyal resultant. En invertir la contrafase, el transitori queda invertit també, i en sumar-ho en la fase, coincidint en el transitori allí induït, este s'anula. En referència a l'intensitat tindríem; que el transitori induirà una corrent (o soroll) de la mateixa magnitut en abdós conductors de la llínea, pero com esta corrent induïda circula pels dos conductors en el mateix sentit, quan es troben en l'extrem receptor, s'anulen mútuament.

A este tipo d'interferència li la coneix com a senyal de modo comú. Precisament, en moltes especificacions apareix com a senya el CMRR que és la relació de rebuig del modo comú (CMR) i com ha quedat dit, el seu valor deu ser, a lo manco, de 80 dB.

Esta bona resposta davant l'atac d'interferències és la raó per la que les llínees balancejades s'utilisen en el camp professional.

Casos típics de llínees balancejades són les constituïdes per mig de parell simètric o parell trenat. En les llínees telefòniques balancejades, normalment llimitades al llaç local, els conductors d'un parell formen el balancege. Les llínees de senyes, inclós l'àudio digital AES/EBU, també se solen balancejar.

Conectors

Els conectors normalment utilisats en les llínees d'àudio balancejades són de tres pines, el més comú és el XLR (comunament cridats cannon, sent el nom de la marca qui invente este tipo de conectors) tant en la seua versió mascle com a femella. També s'usen conectors de tipo Jack o TRS de vàries mides (el d'1/4 de polzada, 6,35 mm, és el més comú). Hi ha una série de conectors universals que possibiliten la conexió d'abdós tipos.

• 
  Conectors XLR aéreus, tipo femella a l'esquerra i de tipo mascle a la dreta.
• 
  Conector híbrit de XLR i 1/4" TRS (jack).

Conexionado

En els conectors XLR

• Pin 1: massa.
• Pin 2: fase.
• Pin 3: contrafase.

En els jacks balancejats

Punta: fase. Anell central (anell de metal comprés entre els dos aïllant negres fets de plàstic): contrafase. refillol (la zona de metal que seguix immediatament al segon aïllant negre de plàstic): massa.

Vore també

• Compressor (sò)
• Llínea d'àudio
• Llínea no balancejada
• Caixa DI