Anar al contingut

Electrodo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Electrodo
Les bateries comunes posseïxen dos electrodos.

Un electrodo és un conductor elèctric utilisat per a fer contacte en una part no metàlica d'un circuit, per eixemple un semiconductor, un electrolito, el buit del grup (en una vàlvula termoiònica), un gas (en una llàntia de neó, o argón), etc. La paraula va ser falcada pel científic Michael Faraday per composició de les veus gregues elektron, que significa àmbar i de la que prové la paraula electricitat; i hodos, que significa camí.[1]

Ànodo i càtodo en celes electroquímiques

Un electrodo en una cela electroquímica. Es referix a qualsevol dels dos conceptes, siga ànodo o càtodo, que també varen ser falcats per Faraday. L'ànodo és definit com l'electrodo en el qual els electrons ixen de la cela i ocorre el procés de la oxidació, i el càtodo és definit com l'electrodo en el qual els electrons entren a la cela i ocorre la reducció. Cada electrodo pot convertir-se en ànodo o càtodo depenent del voltage que s'aplique a la cela. Un electrodo bipolar és un electrodo que funciona com a ànodo en una cela i com a càtodo en una atra.

Cela primària

Una cela primària és un tipo especial de cela electroquímica en la quala reacció no pot ser revertida, i les identitats del ànodo i càtodo són, per lo tant, fixes. L'ànodo sempre és l'electrodo negatiu. La cela pot ser descarregada pero no recarregada.

Cela secundària

Una cela secundària, una bateria recargable per eixemple, és una cela en que la reacció és reversible. Quan la cela està sent carregada, el càtodo es convertix en l'electrodo negatiu (-) i el ànodo en el positiu (+). Açò també s'aplica a la cela electrolítica. Quan la cela està sent descarregada, es comporta com una cela primària o voltaica, en el càtodo com a electrodo positiu i l'ànodo com a negatiu.

Atres ànodos i càtodos

En un tubo de buit o un semiconductor polarisat (diodos, condensadores electrolítics) el ànodo és l'electrodo positiu (+) i el càtodo el negatiu (-). Els electrons entren al dispositiu pel càtodo i ixen per l'ànodo. En una cela de tres electrodos, un electrodo auxiliar és usat solament per a fer la conexió en el electrolito per a que una corrent puga ser aplicada a l'electrodo en curs. L'electrodo auxiliar està normalment fet d'un material inerte, com un metal noble o grafit.

Electrodos de soldadura

En la soldadura per arc s'ampra un electrodo com a pol del circuit i en el seu extrem es genera l'arc elèctric. En alguns casos, també servix com a material fundente. L'electrodo o vareta metàlica sol anar recoberta per una combinació de materials diferents segons l'ocupació del mateix. Les funcions dels recobriment poden ser: elèctrica per a conseguir una bona ionisació, física per a facilitar una bona formació de la cordonera de soldadura i metalúrgica per a conseguir propietats contra l'oxidació i atres característiques.

Electrodos de corrent alterna

Per a sistemes elèctrics que usen corrent alterna, els electrodos són conexions del circuit cap a l'objecte que actuarà baix la corrent elèctrica, pero no es designa ànodo o càtodo degut a que la direcció del fluix dels electrons canvia periòdicament, numeroses voltes per segon. Són una excepció a açò, els sistemes en els que la corrent alterna que s'aplica és de baixa amplitut (per eixemple 10 mV) de tal forma que no s'alteren les propietats com a ànodo o càtodo, ya que el sistema es manté en un estat pseudo-estacionario. Els electrodos també són considerats varetes de metal cobertes en substàncies adequades al tipo de soldadura. La mida d'electrodos més utilisada és de 32,50 x 350 i 3,25 x 350 mm. El primer número indica el diàmetro de l'electrodo (1,5-2,5, etc.) i el segon número la llongitut total de l'electrodo.

Tipos d'electrodos

Vore també

Referències

  1. ↑ «On Electrical Decomposition». Archivat des d'el original, el 17 de giner de 2010. Consultat el 17 de giner de 2010. ( (in which Faraday coins the words electrodo, ànodo, càtodo, anión, catión, electrolito, electrolisis), (en anglés).

Bibliografia

  • Faraday, Michael, "On Electrical Decomposition", Philosophical Transactions of the Royal Society, 1834, (anglés).

Enllaços externs

Commons

Erro al crear miniatura: Electrodo en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..