Anar al contingut

Catió

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Catió monovalent de sodi.

Un catió és un ion en càrrega elèctrica positiva, és dir, que ha perdut electrons.[1] Els cationes es descriuen en un estat d'oxidació positiu. En térmens químics, és quan un àtom neutre pert un o més electrons de la seua dotació original, este fenomen es coneix com ionisació. Ion: En química, es definix al ion (del grec ió (ιών), participi present de "ienai" ("ιεναι") "anar", d'ahí "el que va") com una espècie química, ya siga un àtom o una molècula, carregada eléctricamente. Les sals típicament estan formades per cationes i aniones (encara que el enllaç mai és purament iònic, sempre hi ha una contribució covalente). També els cationes estan presents en l'organisme en elements coneguts com, el sodi (Na) i el potassi (K) en forma de sals ionizades. Eixemple: El catión K+ és un K que va perdre un electró per a quedar isoelectrónico en el argón. El Mg2+ és un Mg que va perdre 2 electrons per a quedar isoelectrónico en el neó.

Cations freqüents

Cations freqüents
Nom IUPAC Fòrmula Nom tradicional
Cations simples
Catió alumini A el3+ Catió alumini
Catió bari Ba2+ Catió bari
Catió berili Be2+ Catió berili
Catión cesi Cs+ Catió cesi
Catió calci Ca2+ Catión calci
Catió crom (II) Cr2+ Catió hipocromós
Catió crom (III) Cr3+ Catió cromós
Catió crom (VI) Cr6+ Catió cròmic
Catió cobalt (II) Co2+ Catió cobaltós
Catió cobalt (III) Co3+ Catió cobáltic
Catió cobre (I) Cu+ Catió cuprós
Catió cobre (II) Cu2+ Catió cúpric
Catió gali Ga3+ Catió gali
Catió heli He2+ (partícula α)
Catió hidrogen H+ Catió hidrogen (Protón)
Catió ferro (II) Fe2+ Catió ferrós
Catió ferro (III) Fe3+ Catió fèrric
Catión plom (II) Pb2+ Catión plumboso
Catió plom (IV) Pb4+ Catió plúmbic
Catió liti Li+ Catió liti
Catió magnesi Mg2+ Catió magnesi
Catió manganeso (II) Mn2+ Catió hipomanganós
Catió manganeso (III) Mn3+ Catión manganós
Catió manganeso (IV) Mn4+ Catió mangánic
Catió manganeso (VII) Mn7+ Catión permangánic
Catió mercuri (II) Hg2+ Catión mercúric
Catió níquel (II) Ni2+ Catión niquelós
Catión níquel (III) Ni3+ Catió niquélic
Catió potassi K+ Catió potassi
Catión argent Ag+ Catió argéntico
Catión sodi Na+ Catió sòdic
Catión estronci Sr2+ Catió estronci
Catió estany (II) Sn2+ Catió estannoso
Catió estany (IV) Sn4+ Catió estánnico
Catió zinc Zn2+ Catió zinc
Cations poliatòmics
Catió amoni NH4+
Catió hidroni H3O+
Catió nitroni NO2+
Catió mercuri (I) Hg22+ Catió mercuriós

Des de la publicació en 2005 del "Llibre Roig" de la IUPAC de recomanacions per a la nomenclatura i formulació inorgàniques, la nomenclatura tradicional o antiga en les terminacions "-orso" i "-ico" és desaconsellada llevat per a els oxoácidos. Estos cationes poden ser identificats per mig de distintes reaccions en mijos tant àcit com a bàsics, depenent de les propietats dels mateixos.

Cations en processos biològics

Els cations juguen molts papers en els processos biològics. Els gradient de concentració de diversos cationes (Na+, K+, etc.) per mig de les membranes celars mantenen diferents potencials electroquímics que són amprats per a transportar diferents molècules orgàniques a l'interior de les cèlules per difusió facilitada.[2] També promouen la contracció muscular, la transmissió d'impulsos nerviosos, etc. Ademés, els cationes metàlics estan presents en els llocs actius de moltes enzimas formant part de funcions catalítiques, etc.

Cations en medicina

En medicina s'ampren complexos de cations paramagnétics com el Gd3+ com a agents de contrast en RMI (resonància magnètica d'imàgens) de teixits blans.[3] També s'ampra el cisplatino com a medicament contra el càncer per la seua coordinació al DNA impedint la seua replicació i, per tant, impedint el creiximent de cèlules tumorals que són les de major taxa de creiximent.[4]

Vore també

Referències

  1. ↑ Tornell, Andrés Pérez (1988). Química general. Apunts de formulació química (en és), EDITUM. ISBN 9788476841211.
  2. ↑ David L. Nelson i Michael M. Coix, "Lehninger. Principis de bioquímica" Editorial Omega. Quinta edició.
  3. ↑ (1998).«Breath-hold gadolinium-enhanced MR angiography of the major vessels at 1.0 T: Dose-response findings and angiographic correlation».Radiology.208(2)
    353–7.
  4. ↑ Stephen Trzaska«Cisplatin».C&EN News.83(25)