Catió
Un catió és un ion en càrrega elèctrica positiva, és dir, que ha perdut electrons.[1] Els cationes es descriuen en un estat d'oxidació positiu. En térmens químics, és quan un àtom neutre pert un o més electrons de la seua dotació original, este fenomen es coneix com ionisació. Ion: En química, es definix al ion (del grec ió (ιών), participi present de "ienai" ("ιεναι") "anar", d'ahí "el que va") com una espècie química, ya siga un àtom o una molècula, carregada eléctricamente. Les sals típicament estan formades per cationes i aniones (encara que el enllaç mai és purament iònic, sempre hi ha una contribució covalente). També els cationes estan presents en l'organisme en elements coneguts com, el sodi (Na) i el potassi (K) en forma de sals ionizades. Eixemple: El catión K+ és un K que va perdre un electró per a quedar isoelectrónico en el argón. El Mg2+ és un Mg que va perdre 2 electrons per a quedar isoelectrónico en el neó.
Cations freqüents
| Nom IUPAC | Fòrmula | Nom tradicional | |
|---|---|---|---|
| Cations simples | |||
| Catió alumini | A el3+ | Catió alumini | |
| Catió bari | Ba2+ | Catió bari | |
| Catió berili | Be2+ | Catió berili | |
| Catión cesi | Cs+ | Catió cesi | |
| Catió calci | Ca2+ | Catión calci | |
| Catió crom (II) | Cr2+ | Catió hipocromós | |
| Catió crom (III) | Cr3+ | Catió cromós | |
| Catió crom (VI) | Cr6+ | Catió cròmic | |
| Catió cobalt (II) | Co2+ | Catió cobaltós | |
| Catió cobalt (III) | Co3+ | Catió cobáltic | |
| Catió cobre (I) | Cu+ | Catió cuprós | |
| Catió cobre (II) | Cu2+ | Catió cúpric | |
| Catió gali | Ga3+ | Catió gali | |
| Catió heli | He2+ | (partícula α) | |
| Catió hidrogen | H+ | Catió hidrogen (Protón) | |
| Catió ferro (II) | Fe2+ | Catió ferrós | |
| Catió ferro (III) | Fe3+ | Catió fèrric | |
| Catión plom (II) | Pb2+ | Catión plumboso | |
| Catió plom (IV) | Pb4+ | Catió plúmbic | |
| Catió liti | Li+ | Catió liti | |
| Catió magnesi | Mg2+ | Catió magnesi | |
| Catió manganeso (II) | Mn2+ | Catió hipomanganós | |
| Catió manganeso (III) | Mn3+ | Catión manganós | |
| Catió manganeso (IV) | Mn4+ | Catió mangánic | |
| Catió manganeso (VII) | Mn7+ | Catión permangánic | |
| Catió mercuri (II) | Hg2+ | Catión mercúric | |
| Catió níquel (II) | Ni2+ | Catión niquelós | |
| Catión níquel (III) | Ni3+ | Catió niquélic | |
| Catió potassi | K+ | Catió potassi | |
| Catión argent | Ag+ | Catió argéntico | |
| Catión sodi | Na+ | Catió sòdic | |
| Catión estronci | Sr2+ | Catió estronci | |
| Catió estany (II) | Sn2+ | Catió estannoso | |
| Catió estany (IV) | Sn4+ | Catió estánnico | |
| Catió zinc | Zn2+ | Catió zinc | |
| Cations poliatòmics | |||
| Catió amoni | NH4+ | ||
| Catió hidroni | H3O+ | ||
| Catió nitroni | NO2+ | ||
| Catió mercuri (I) | Hg22+ | Catió mercuriós | |
Des de la publicació en 2005 del "Llibre Roig" de la IUPAC de recomanacions per a la nomenclatura i formulació inorgàniques, la nomenclatura tradicional o antiga en les terminacions "-orso" i "-ico" és desaconsellada llevat per a els oxoácidos. Estos cationes poden ser identificats per mig de distintes reaccions en mijos tant àcit com a bàsics, depenent de les propietats dels mateixos.
Cations en processos biològics
Els cations juguen molts papers en els processos biològics. Els gradient de concentració de diversos cationes (Na+, K+, etc.) per mig de les membranes celars mantenen diferents potencials electroquímics que són amprats per a transportar diferents molècules orgàniques a l'interior de les cèlules per difusió facilitada.[2] També promouen la contracció muscular, la transmissió d'impulsos nerviosos, etc. Ademés, els cationes metàlics estan presents en els llocs actius de moltes enzimas formant part de funcions catalítiques, etc.
Cations en medicina
En medicina s'ampren complexos de cations paramagnétics com el Gd3+ com a agents de contrast en RMI (resonància magnètica d'imàgens) de teixits blans.[3] També s'ampra el cisplatino com a medicament contra el càncer per la seua coordinació al DNA impedint la seua replicació i, per tant, impedint el creiximent de cèlules tumorals que són les de major taxa de creiximent.[4]
Vore també
Referències
- ↑ Tornell, Andrés Pérez (1988). Química general. Apunts de formulació química (en és), EDITUM. ISBN 9788476841211.
- ↑ David L. Nelson i Michael M. Coix, "Lehninger. Principis de bioquímica" Editorial Omega. Quinta edició.
- ↑ (1998).«Breath-hold gadolinium-enhanced MR angiography of the major vessels at 1.0 T: Dose-response findings and angiographic correlation».Radiology.208(2)
- 353–7.
- ↑ Stephen Trzaska«Cisplatin».C&EN News.83(25)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Catión» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.