Anió

Un anió és un ió en càrrega elèctrica negativa,^[1] és dir, que ha guanyat més electrons.^[2] Els anions monoatòmics es descriuen en un estat d'oxidació negatiu. Els anions poliatòmics es descriuen com un conjunt d'àtoms units en una càrrega elèctrica global negativa, variant les seues estats d'oxidació individuals.

Tipos

Hi ha dos tipos d'anions: monoatòmics i poliatòmics.

Anions poliatòmics

Es poden considerar com a precedents d'una molècula que ha perdut protons, o d'un àcit que ha guanyat protons.

Noménclatura tradicional

Es nomenen en la paraula ion o anió, seguida del nom del metal terminat en -ito si actua en la covalencia major o en -nugue si actua en la valència menor. Eixemple:

Substància	Nomene
H₂BAIX₃	Àcit sulfuroso
BAIX₃^2-	Anió sulfito
H₂BAIX₄	Àcit sulfúric
BAIX₄^2-	Anió sulfat

Nomenclatura sistemàtica

Es nomenen com els àcits pero anteponent la paraula ion o anió, i llevant "d'hidrogen". Eixemple:

Substància	Nomene
H₂BAIX₃	Trioxosulfato (IV) d'hidrogen
BAIX₃^2-	Anió trioxosulfato (IV)
H₂BAIX₄	Tetraoxosulfato (VI) d'hidrogen
BAIX₄^2-	Anió tetraoxosulfato (VI)
HNO₂	Dioxonitrato (III) d'hidrogen
NO₂^-	Anió dioxonitrato (III)
HClO₄	Tetraoxoclorato (VII) d'hidrogen
ClO₄^-	Anió tetraoxoclorato (VII)

Anions àcits

Procedixen d'un àcit poliprótico que ha perdut part dels seus àtoms d'hidrogen com protons. Els Àcit polipróticos ( o Àcits polibásicos) són àcits que tenen més d'un hidrogen ionizable.

Nomenclatura tradicional

Es nomenen com el ion corresponent pero afegint la paraula àcit i usant prefixos multiplicatius quan hi haja més d'un.

Substància	Nomene
H₃PO₄	Àcit fosfórico
H₂PO₄^-	Anió fosfat diácido
HPO₄^2-	Anió fosfat monoácido
PO₄^3-	Anió fosfat
H₂BAIX₃	Àcit sulfuroso
HSO₃^-	Anió sulfito àcit
BAIX₃^2-	Anió sulfito

Per als àcit dipróticos (en dos hidrogen en la seua fòrmula) es manté encara en el comerç i l'indústria un sistema de nomenclatura antic pero no recomanat. Consistix en nomenar el anió en el prefix bi-.

Substància	Nomene
H₂CO₃	Àcit carbónico
HCO₃^-	Anió bicarbonato
CO₃^2-	Anió carbonat
H₂BAIX₃	Àcit sulfuroso
HSO₃^-	Anió bisulfito
BAIX₃^2-	Anió sulfito
H₂BAIX₄	Àcit sulfúric
HSO₄^-	Anió bisulfato
BAIX₄^2-	Anió sulfat

Nomenclatura sistemàtica

Es nomenen com el ion corresponent pero anteponent el prefix hidrogen- en el prefix multiplicatiu corresponent.

Substància	Nomene
H₃PO₄	Tetraoxofosfato (V) d'hidrogen
H₂PO₄^-	Anió dihidrogenotetraoxofosfato (V)
HPO₄^2-	Anió monohidrogenotetraoxofosfato (V)
PO₄^3-	Anió tetraoxofosfato (V)
H₂BAIX₃	Trioxosulfato (IV) d'hidrogen
BAIX₃^2-	Anió trioxosulfato (IV)

Per a un millor enteniment realisem un esquema de classificació posat que no és una classificació rígida.

Esquema de classificació

Classe (A)

Desprenen gasos en l'àcit clorhídric o sulfúric diluït: carbonat, bicarbonato, sulfito, tiosulfato, sulfur, nitrit, hipoclorito, cianur i cianato. Estan inclosos els del (I) en l'agregat dels següents: floruro, clorur, bromur, yodur, nitrat, clorato, perclorato, bromato i yodato, borat , ferrocianur, ferricianur, tiocianato, formiato, acetat, oxalato , tartrato i citrato.

Classe (B)

Reaccions de precipitació: sulfat, persulfato **, fosfat, fosfito, hipofosfito, arseniat, arsenito, silicat, fluorosilicato, salicilato, benzoato i succinato. Reaccions d'oxidació i reducció en dissolució: manganato, permanganato, cromato i dicromat.

Anions comuns

Nom formal	Fòrmula	Nom alternatiu
Anions simples
Arseniuro	As³⁻
Azida	N₃⁻
Bromur	Br⁻
Carbur	C⁴⁻
Clorur	Cl⁻
Fluorur	F⁻
Fosfuro	P³⁻
Hidrur	H⁻
Nitrur	N³⁻
Òxit	O²⁻
Peròxit	O₂²⁻
Sulfur	S²⁻
Yodur	I⁻
Oxoaniones
Arseniat	TORRE₄³⁻
Arsenito	TORRE₃³⁻
Borat	BO₃³⁻
Bromato	BrO₃⁻
Hipobromito	BrO⁻
Carbonat	CO₃²⁻
Hidrógenocarbonato	HCO₃⁻	Bicarbonato
Clorato	ClO₃⁻
Perclorato	ClO₄⁻
Clorito	ClO₂⁻
Hipoclorito	ClO⁻
Cromato	CrO₄²⁻
Dicromat	Cr₂O₇²⁻
Yodato	IO₃⁻
Nitrat	NO₃⁻
Nitrit	NO₂⁻
Fosfat	PO₄³⁻
Hidrógenofosfato	HPO₄²⁻
Dihidrógenofosfato	H₂PO₄⁻
Permanganato	MnO₄⁻
Fosfito	PO₃³⁻
Sulfat	BAIX₄²⁻
Tiosulfato	S₂O₃²⁻
Hidrógenosulfato	HSO₄⁻	Bisulfato
Sulfito	BAIX₃²⁻
Hidrógenosulfito	HSO₃⁻	Bisulfito
Anions d'àcit orgànics
Acetat	C₂H₃O₂⁻
Formiato	HCO₂⁻
Oxalato	C₂O₄²⁻
Hidrógenoxalato	HC₂O₄⁻	Bioxalato
Atres anions
Hidrógenosulfuro	HS⁻	Bisulfur
Telururo	Et²⁻
Amiduro	NH₂⁻
Cianato	OCN⁻
Tiocianato	SCN⁻
Cianur	CN⁻
Hidròxit	OH⁻

Marcha analítica dels anions més comuns

Els anions més freqüents en un laboratori no es poden separar de forma tan clara com els cations. La major part de les voltes es van a identificar de forma directa, mentres que unes atres es van a separar en grans grups precipitant en cations i, a partir d'estos precipitats, s'identifiquen eixos anions. No obstant, en laboratori és prou més difícil analisar els anions presents que els cations. Generalment en elaboratori la marcha analítica d'anions es fa primer eliminant tots els cations existents precipitant en hidròxit de sodi o carbonat de sodi. A continuació es fan tres ensajos preliminars. Les sals típicament estan formades per cations i anions (encara que l'enllaç mai és purament iònic, sempre hi ha una contribució covalente).

Acetat.
L'ADN és un anió.
Moltes proteïnas són anióicas a pH fisiològic.

Referències

↑ Nemer, Beatriz Virginia Cervantes (2006). Manual pedagògic de pràctiques de química general en microescala (en es), Universitat Iberoamericana. ISBN 9789688595947. Consultat el 3 de febrer de 2018.
↑ [1] Principis de química: els camins del descobriment, pag f-24 en Google llibres

Enllaços externs

Anió en el Viccionari. .

Este artícul conté una traducció derivada de «Anión» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Nemer, Beatriz Virginia Cervantes (2006). Manual pedagògic de pràctiques de química general en microescala (en es), Universitat Iberoamericana. ISBN 9789688595947. Consultat el 3 de febrer de 2018.

[2] [1] Principis de química: els camins del descobriment, pag f-24 en Google llibres

[1]

[2]