Senyal elèctrica

Una senyal elèctrica és un tipo de senyal generada per algun fenomen electromagnètic. Estes senyals poden ser de dos tipos: analògiques, si varien de forma contínua en el temps, o digitals si varien de forma discreta (en paràmetros que presenten bots d'un valor al següent; per eixemple els valors binarios 0 i 1).

Una senyal elèctrica pot definir-se de dos maneres:

• La diferència de potencial (o tensió) entre dos punts carregats eléctricamente en el transcórrer del temps
• La variació de la corrent en el transcórrer del temps en analisar la corrent que passa per un conductor

La senyal pot generar-se artificialment per un circuit electrònic (oscilador). No obstant, en la majoria de les aplicacions pràctiques, la senyal elèctrica representa la variació d'una atra magnitut física en el transcórrer del temps, convertida en electricitat per un transductor. Es considera com a senyal l'informació útil per al circuit. Qualsevol informació indeseada, inútil o amoladora, introduïda involuntàriament en el sistema, és considerada soroll.

Per eixemple, en un amplificador de sò: la persona parla en un micròfon, que és el transductor. El micròfon convertix les ones sonores en una tensió variable que pot ser medida entre els fils del micròfon. Esta variació en la tensió correspon exactament a la freqüència d'oscilació de les ones sonores emeses. És la senyal elèctrica pura. Pero, en medir-se la tensió en un punt alvançat en el circuit, es pot percebre, per eixemple, que la ret elèctrica de la sala "va contaminar" la senyal, és dir, per efecte de l'inducció electromagnètica sobre els conductors del circuit, es va sumar a la senyal original una variació de tensió en la freqüència d'oscilació de la ret. Esta interferència indeseada de la ret és soroll. Quan el circuit entrega la senyal amplificada a l'altaveu (el nostre transductor d'eixida), l'interferència va ser amplificada junta, i serà percebuda com un sò greu al fondo de la veu. Hi ha moltes atres fonts de sorolls que poden afectar la senyal elèctrica, com a descàrregues atmosfèriques i rajos còsmics.

Representació gràfica

Una senyal elèctrica aleatòria es pot estudiar a partir de la seua representació matemàtica en el gràfic cartesiano. Per a una mateixa senyal, hi ha dos representacions possibles:

• El temps: l'eix de les abscisses representa el temps transcorregut, i el de les ordenades representa l'amplitut de la senyal. Este gràfic és anomenat de forma d'ona.

• La freqüència: l'eix de les abscisses representa les freqüències que componen la senyal, i el de les ordenades representa l'amplitut de la senyal. A este gràfic se li crida "d'espectre de freqüència".

Per a una senyal sinusoidal pura (la ret elèctrica residencial, per eixemple) encara que existix la representació factorial, que el mòdul del vector representa l'amplitut i l'àngul representa el desfasament de la senyal en relació en un circuit purament resistivo.

Transformació

A partir de la forma d'ona, es pot conéixer l'espectre de freqüència, i viceversa, aplicant la transformada de Fourier, que descompon qualsevol forma d'ona en un sumatorio hipotètic de sinusoide, de freqüències i amplitut diverses . Les característiques de la senyal són treballades pel circuit en funció d'esta suma de sinusoide, i no de la senyal real, que casi sempre és imprevisible.

Vore també

• Senyal d'àudio
• Conversió analògica-digital
• Conversió digital-analògic
• Processament digital de senyals