Disc dur portàtil
Disc dur portàtil o disc dur extern és una unitat de disc dur que és fàcil d'instalar i transportar d'una computadora a una atra, sense necessitat de consumir constantment energia elèctrica o bateria o algun atre recurs. La seua data de creació va ser l'any 2009.
Des de que els discs òptics s'han estés com a almagasenament barat, s'ha canviat la filosofia de tindre el mateix tipo d'almagasenament de discs intercanviables tant per a almagasenament com per a còpia de seguritat o almagasenament definitiu. Abans normalment eren discs magnètics o magneto-òptics. Ara es tendix a tindre l'almagasenament òptic per a un us més definitiu i un atre mig sense discs intercanviables per a transport. Est el cas de les memòries USB i els discs durs portàtils.
Un disc dur portàtil pot ser des d'un microdisco fins a un disc dur normal de sobretaula en una carcassa adaptadora. Les conexions més habituals són USB 2.0, USB 3.0 i Firewire, menys les SCSI i les SATA. Estes últimes no estaven concebudes per a us extern, pero donada la seua llongitut del cable permesa i la seua capacitat de conexió en calenta (hot-plug), és possible usar-les d'esta manera.
Característiques
Els discs durs portàtils es poden usar fàcilment en múltiples computadores per a compartir archius. Un disc dur portàtil permet una programació automàtica per a respal d'archius. Un dispositiu portàtil permet archivar senyes ràpida i fàcilment.
Estos discs seguixen tenint peces mòvils, tal com els tradicionals, i per lo tant estan exposts a fallos per colps o maneig brusc.
La gran ventaja que tenen sobre les memòries flash o PenDrives és la gran capacitat d'almagasenament.
Els discs USB microdrive i portàtils (2.5") es poden alimentar de la conexió USB. Encara que algunes voltes no és suficient i requerixen ser enchufats a dos USB al mateix temps.
Els SCSI i NUGA no poden suministrar corrent per a alimentació per lo que sempre requerixen un transformador per a ells. Els Firewire s'alimenten de la conexió sense problemes.
Els discs durs de sobretaula (3,5") pel seu alt consum també requerixen transformador.
Les capacitats van des dels 2 GB dels microdiscos als mils de GB (terabytes) dels de 3.5".
Un detall important dels Discs Durs Portàtils és la seua delicadea, ya que un colp pot fer perdre les senyes almagasenades en el mateix.
Lo habitual és que per lo manco tinguen conexió USB, lo que permet la compatibilitat en casi qualsevol computadora fabricada despuix de 1998. Els més actuals inclouen ademés conexió Wi-Fi i es denominen Wi-Drives.
Les unitats externes, de la mateixa manera que els discs durs interns, poden ser de dos tipos: unitats magnètics o unitats d'estat sòlit. Els discs durs magnètics o HDD, almagasenen l'informació gravant-la en un disc d'alumini o cristal per mig de camps magnètics generats per un cabezal, el qual escriu les senyes a mida que el disc trencada.[1] Estos discs durs solen rotar a unes revolucions per minut concretes, sent les més comunes 5400rpm i 7200rpm.[2]
Les unitats d'estat sòlit o SSD, disponen d'una tecnologia més moderna i almagasenen l'informació en la memòria flash d'una placa en transistors. Les unitats d'estat sòlit són més silencioses, ràpides i resistents que els discs durs magnètics en carir de parts internes mòvils, pero també presenten un cost per gigaoctet prou més elevat i al contrari dels HDD, són incapaços de mantindre l'informació almagasenada durant llarcs periodos de temps (sense necessitat de corrent externa).[3]
Funcions afegides
El disc dur necessita un circuit imprés i una controladora, per a convertir del format originari a USB, Firewire, Wi-Fi[4] o un atre protocol. A voltes ademés s'amplien les capacitats i permet gravar d'una cambra miniDV directament i ell mateixa crea els fichers dins del disc dur.
Poden ser formateados com qualsevol atre disc dur intern.
Uns atres són discs durs multimèdia player i permeten guardar vídeos com si fora un disc dur normal i reproduir-els conectant una eixida de video que duen al televisor, sense necessitat de cap atre aparat afegit i en una menor dificultat de trasllat. No obstant, existixen dispositius d'almagasenament multimèdia que tenen memòria interna i uns atres que tenen que anar conectats a un atre dispositiu d'almagasenament (com un atre disc dur extern) per a poder funcionar.
Vore també
Referències
- ↑ com/disco-dur-extern-1tb/ Disc Dur Extern 1TB
- ↑ storing. es Disc Dur Portàtil [1] archivat en Wayback Machine..«Velocitat de rotació dels plats magnètics».
- ↑ com. és/disc-dur-extern-ssd/ Unitat d'Estat Solgut Externa. «Disc Dur Extern 10: Els Millors SSD 2020».
- ↑ seagate. com/external-hard-drives/portable-hard-drives/wireless/goflex-satellite/ GoFlex Satellite, disc dur WiFi.
com Web especialisada en discs durs externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Disco duro portátil» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.