Càmara digital
Una càmara digital és una càmara fotogràfica que, en lloc de captar i almagasenar en película química com les cambres de película fotogràfica, recorre a la fotografia digital per a generar i almagasenar imàgens.
Les càmares digitals modernes generalment tenen vàries funcions i contenen dispositius capaços de gravar sò i vídeo ademés de fotografia. Actualment es venen més càmares fotogràfiques digitals que cambres en película.[1]
Història
Els conceptes de digitalisar imàgens en escáneres i convertir senyals de vídeo a digital antecedixen al concepte de prendre quadros fixos digitalisant aixina senyals d'una matriu d'elements sensors discrets. Eugene F. Lally, del Jet Propulsion Laboratory, va publicar la primera descripció de cóm produir fotos en un domini digital usant un fotosensor en mosaic.[2] El propòsit era proporcionar informació de navegació als astronautes a bordo durant missions espacials. La matriu en mosaic registrava periòdicament fotos fixes de les localisacions d'estreles i planetes durant el trànsit, i quan s'acostava a un planeta proporcionava informació adicional de distàncies per a navegar i com a guia per a l'aterrisage. El concepte va incloure elements de disseny que presagiaven la primera càmara fotogràfica digital.
Texas Instruments va dissenyar una càmara fotogràfica anàloga sense película en 1972, pero no se sap si va anar finalment construïda. La primera càmara digital registrada va ser desenrollada per l'empresa Kodak, que va encarregar la construcció d'un prototip a l'ingenier Steven J. Sasson en 1975. Esta cambra usava els llavors nous sensors CCD desenrollats per Fairchild Semiconductor en 1973. El seu treball va donar com a frut una cambra d'aproximadament 4 kg, que feya fotos en blanc i negre en una resolució de 0,01 megapíxeles. Va utilisar els nous chips d'estat sòlit del CCD. La càmara fotogràfica registrava les imàgens en una cinta de casset i va tardar 23 segons en capturar la seua primera image, en decembre de 1975. Este prototip de càmara fotogràfica era un eixercici tècnic, no previst per a la producció. La primera càmara digital que va conseguir ser produïda va ser la Cromemco Cyclops, que va ser llançada en 1975. La Cyclops tenia un sensor MOS en una resolució de 0,001 megapíxeles.[3]
Cambres fotogràfiques electròniques analògiques
Les càmares fotogràfiques electròniques portàtils, en el sentit d'un dispositiu fet per a ser dut i utilisat com una càmara fotogràfica de película portàtil, varen aparéixer en 1981 en la demostració de Sony Mavica (cambra de vídeo magnètica). Este model no deu ser confòs en les càmares fotogràfiques més modernes de Sony que també usen el nom de Mavica. Esta era una càmara fotogràfica analògica basada en la tecnologia de televisió que gravava en un "disquet de vídeo" d'una polzada per dos. Essencialment era una cambra de vídeo que registrava imàgens fixes, 50 per disc en modo de camp i 25 per disc en modo del marc. La calitat de l'image era considerada igual a la dels televisors de l'época.
Les càmares fotogràfiques electròniques analògiques no semblen haver alcançat el mercat fins a 1986 en la Cànon RC-701. Cànon va mostrar este model en les Olimpiades de 1984, imprimint les imàgens en periòdics. Varis factors varen retardar l'adopció de càmares fotogràfiques anàlogues: el cost (dalt de $20.000), calitat pobra de l'image en comparació a la película, la carència d'impressores de calitat. La captura i impressió d'una image va requerir originalment l'accés a equipament tal com un framegrabber, que estava més allà de l'alcanç del consumidor mig. Els discs de vídeo varen tindre despuix varis dispositius llectors disponibles per a vore en una pantalla, pero mai varen ser estandardizados.
Els primers en adoptar-les varen ser en general mijos de comunicació, a on el cost va ser superat per l'utilitat i la capacitat de transmetre imàgens per llínees telefòniques. La calitat pobra va ser compensada per la resolució baixa dels mijos gràfics en periòdics. Esta capacitat per a transmetre imàgens sense recórrer a satèlits va ser útil durant les protestes de Tiananmen de 1989 i la primera guerra del Golf en 1991.
La primera càmara fotogràfica analògica per a venda a consumidors va poder haver segut la Cànon RC-250 Xapshot en 1988. Una càmara fotogràfica analògica notable produïda en el mateix any era la Nikon QV-1000C, que va vendre aproximadament 100 unitats i registrava imàgens en escales de grises, i la calitat d'impressió en periòdic era igual a les càmares fotogràfiques de película. En aspecte s'assemblava a una càmara fotogràfica digital moderna réflex.
L'arribada de càmares fotogràfiques completament digitals
La primera càmara fotogràfica completament digital que registrava imàgens en un archiu de computadora va ser la cambra Cyclops, introduïda en 1975 per Cromemco.[4] La cambra Cyclops utilisava un sensor MOS i podia ser conectada a qualsevol microcomputadora utilisant el Bus S-100. La primera càmara digital en almagasenament intern va ser el model DS-1P de Fuji, creada en 1988, que gravava en una targeta de memòria interna de 16 MB. Fuji va mostrar un prototip del model DS-1P, pero esta cambra no va ser llançada al mercat. La primera càmara digital disponible per a us en la PC IBM i la computadora Macintosh va ser la Dycam Model 1, llançada en 1991, que també va ser venuda en el nom de Logitech Fotoman. Usava un sensor CCD, gravava digitalment les imàgens, i disponia d'un cable de conexió per a la descàrrega directa en la computadora.[5][6][7]
En 1991, Kodak va llançar al mercat el seu model DCS-100, el primer d'una llarga llínea de càmares fotogràfiques professionals SLR de Kodak que varen ser basades, en part cambres per a película, a sovint de marca Nikon. Utilisava un sensor d'1,3 megapixeles i es venia en uns $13 000.
La transició a formats digitals va ser ajudada per la formació dels primers estàndars JPEG i MPEG en 1988, que varen permetre que els archius d'image i vídeo es comprimiren per al seu almagasenament. La primera càmara fotogràfica dirigida a consumidors en una pantalla de cristal líquit en la part posterior va ser la Casio QV-10 en 1995, i la primera càmara fotogràfica en utilisar targetes de memòria CompactFlash va ser la Kodak DC-25 en 1996.
El mercat per a les càmares fotogràfiques digitals dirigides al consumidor estava format originalment per càmares fotogràfiques de baixa resolució. En 1997 es varen oferir les primeres càmares fotogràfiques per a consumidors d'un megapixel. La primera càmara fotogràfica que va oferir la capacitat de registrar clips de vídeo va poder haver segut la Ricoh RDC-1 en 1995.
En 1999 la Nikon D1, una càmara fotogràfica de 2.74 megapixeles, va ser una de les primeres SLR digitals, i la companyia es va convertir en un fabricant important, en un cost inicial de menys de $6000, era assequible tant per a fotógrafs professionals com per a consumidors d'alt perfil. Esta càmara fotogràfica també utilisava lents Nikon F, lo que significava que els fotógrafs podrien utilisar moltes de les mateixes lents que ya tenien per a les seues cambres de película.
En 2003 es va presentar la Digital Rebel de Cànon, també coneguda com la 300D, una càmara fotogràfica dirigida a consumidors de 6 megapixeles i la primera DSLR que tenia un cost inferior a $1000.
En 2008 es va presentar en la Fira d'Alemània, una cambra LEICA de mig format en una resolució de 37 megapixeles.
En 2020 es va donar a conéixer el desenroll de la càmara digital en major resolució]
La conversió analògica/digital
A diferència d'atres cambres, lo que fa el chip captador de les càmares digitals és convertir els fotons (la llum) en electrons, que a la seua volta es convertiran en una senyal elèctrica. Una volta obtinguda esta senyal, deurà digitalisar-se. La forma de fer-ho és traduir esta informació al llenguage binari (és dir, transformar-l'en uns i zeros). Este procés és el que es coneix com a conversió del format analògic al digital.
Este càlcul deu realisar-se sempre en una cantitat de bits superior a la de la gravació final, perque, si no, seria impossible que hi haguera una òptima precisió a l'hora de codificar els colors. Per eixemple, si es desija obtindre una senyal de 10 bits per canal, serà necessari contar en una etapa de 12 bits (o més, si es busquen resultats excelents). No obstant, actualment no podem contar en etapes que passen dels 14 bits, ya que este és el nostre llímit tecnològic.
Una volta digitalisada l'informació, s'ha obtingut lo que es coneix com a archiu RAW (terme que prové de l'anglés i que significa "brut"). En el cas de les imàgens en moviment (és dir, en el cas de les filmacions) este procés es repetirà tantes voltes per segon com s'haja establit (lo comú és 24 voltes).
A partir d'ahí, deu elegir-se si les imàgens es volen seguir treballant en format RAW o si, pel contrari, es vol matrizar la senyal (és dir, convertir estos uns i zeros del còdic binari en una senyal HDTV que siga comprensible per al restant de ferramentes de producció de les que es disponga.
Vore també
Referències
- ↑ «Nikon afirma que està abandonant el mercat de càmares de vídeo». Washington Post. Consultat el 23 de febrer de 2007.
- ↑ Eugene F. Lally,Reportes de viages espacials de la nació, pp. 2249–61, American Rocket Society, Nova York, octubre 9–15, 1961.
- ↑ «ha-que-mirar-en comprar-camara-fotografica-per a-assegurar-nos-que-va-tindre-tecnologias-proximos-anos Qué cal mirar en comprar una càmara fotogràfica per a assegurar-nos de que va a tindre les tecnologies dels pròxims anys». Xataka. Consultat el 9 de juliol de 2018. «El canvi de paradigma va escomençar a forjar-se en 1975. Eixe any Cromemco, una empresa de microordenadors californiana, va llançar Cyclops, una càmara fotogràfica considerada de forma unànim la primera completament digital.»
- ↑ «Building the First Digital Camera» (en anglés). Hackaday. Hackaday.com. Consultat el 11 de giner de 2017. «the Cyclops was the first digital camera»
- ↑ «1990». DigiCam History Dot Com. Consultat el 17 de setembre de 2007.
- ↑ «Dycam Model 1: The world's first consumer digital still camera». DigiBarn computer museum.
- ↑ Carolyn Said, "DYCAM Model 1: The first portable Digital Still Camera", MacWeek, vol. 4, No. 35, Oct. 16, 1990, p. 34.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cámara digital» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.