L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Mestiçage

El mestiçage[1] és el procés de creuament biològic i cultural entre persones de diferents orígens ètnics, que dona lloc a noves configuracions socials, culturals i genètiques en les poblacions.[2][3] Este concepte, que també pot designar a les persones resultants de dita mescla, ha tingut especial importància en Amèrica Llatina, a on va ser promogut com a base d'identitat nacional durant els sigles XIX i XX.[4][5]

Martín García Óñez de Loyola i Beatriz Clara Coya, image d'un quadro del XVII de l'Iglésia de la Companyia, Cuzco (Perú).
Parella mestiza en Filipines colonial de mitan del XIX
Gonzalo Guerrero és considerat Pare del Mestiçage, ya que va ser el primer en tindre descendència en els indígenes en les terres descobertes.

En contexts colonials com el de l'Imperi espanyol en Amèrica, el mestiçage va ser un fenomen estructural, relacionat en jerarquia racials, processos d'evangelización i control territorial. El seu impacte va variar segons les condicions locals, donant lloc a patrons regionals distints d'integració, exclusió o blanqueamiento.Erro en la cita: El parámetro "na" en la etiqueta <ref> no es válido. ¿Quisiste decir "name"?[6]

Encara que el mestiçage també ha ocorregut en regions com Filipines o Suràfrica, Amèrica Llatina destaca per la seua gran extensió demogràfica i per ser part central de l'identitat, promueviendose l'integració social i l'identitat cultural.[4][7] En contrast, en Estats Units es va aplicar un model de segregació racial que va impedir que les persones d'orige mixt foren plenament acceptades socialment i reconegudes oficialment per les institucions.[8]


Mestiçage en Àfrica

Àfrica ha tingut una llarga història de mesclar-se en no africans des de temps prehistòrics. El refluix euroasiàtic que va ocórrer en temps prehistòrics va vore una gran migració des de l'Alce que va ingressar la regió i estos immigrents es varen mesclar en els natius africans. Es poden trobar signes d'esta migració entre les persones que habiten el Banya d'Àfrica i Sudan. Àfrica en l'Antiguetat també ha tingut una llarga història de mescles interraciales en exploradors, comerciants i soldats àraps i europeus que tenien relacions sexuals en dònes negres africanes i les prenien com a esposes.[9]

Richard Francis Burton escriu, durant la seua expedició a Àfrica, sobre les relacions entre dònes negres i hòmens blancs: "Les dònes estan ben dispostes cap als estranys de tez clara, aparentment en el permís dels seus marits". Hi ha vàries poblacions de raça mixta en tota Àfrica, en la seua majoria com a resultat de les relacions interraciales entre hòmens àraps i europeus i dònes negres. En Suràfrica, hi ha grans comunitats mestizas com els mestizos i els griqua f ormados per colon blancs que prenen esposes natives africanes. En Namíbia existix una comunitat nomenada Rehoboth Basters formada pel matrimoni interracial d'hòmens holandesos/alemans i dònes negres africanes.[10]

En l'antiga Àfrica portuguesa (ara coneguda com Angola, Moçambic i Veta Verda), la mescla racial entre portuguesos blancs i africans negres era prou comú, especialment en Veta Verda, a on la majoria de la població és d'ascendència mixta.

Hi ha hagut alguns casos registrats de comerciants i treballadors chinencs que varen prendre esposes africanes en Àfrica, ya que molts treballadors chinencs varen ser amprats per a construir ferrocarrils i atres proyectes d'infraestructura en Àfrica. Estos grups laborals estaven composts completament per hòmens i molt poques dònes chinenques venien a Àfrica.

En Àfrica occidental, especialment en Nigèria, hi ha molts casos d'hòmens no africans que prenen dònes africanes. Molts dels seus descendents han guanyat posicions destacades en Àfrica. El tinent de vol Jerry John Rawlings, de pare escocés i mare ghanesa negra, va ser nomenat president de Ghana. Jean Ping, fill d'un comerciant chinenc i mare gabonesa negra, es va convertir en vice primer ministre i ministre de Relacions Exteriors de Gabon i va ser president de la Comissió de l'Unió Africana de 2009 a 2012.

Els hòmens indis, que durant molt temps han segut comerciants en l'est d'Àfrica, a voltes es casen en dònes africanes locals. L'Imperi britànic va dur molts treballadors indis a Àfrica Oriental per a construir ferrocarrils en Uganda . Els indis finalment varen poblar Suràfrica, Kènia, Uganda, Tanzània, Malaui, Ruanda, Zàmbia, Zimbabue i Zaire en menudes cantitats. Estes unions interraciales eren en la seua majoria matrimonis unilaterals entre hòmens indis i dònes d'Àfrica Oriental.[11]

En Reunió la majoria de la població es definix com mestiza. En els últims 350 anys, varis grups ètnics (africans, chinencs, britànics, francesos, indis gujarati, indis tamiles) han aplegat i s'han assentat en l'illa. Hi ha hagut persones de raça mixta en l'illa des de la seua primera habitació permanent en 1665. La població nativa de Kaf té una diversa gama d'ascendència que prové dels pobles colonials indis, chinencs i esclaus africans duts de països com Moçambic, Guinea, Senegal, Madagascar, Tanzània i Zàmbia a l'illa.[12]

En Madagascar va haver una mescla freqüent entre les poblacions de parla austronesia i bantú. Un gran número dels malgaches de hui són el resultat d'un mestiçage entre austronesios i africans. Açò és més evident en els mikeas, que també són l'última població malgache coneguda que encara practica un estil de vida de caçadors-recolectors. En l'estudi dels malgaches, l'ADN autosómico mostra el grup ètnic dels montañeses casi una mescla uniforme d'orige del Surest Asiàtic i bantú, mentres que el grup ètnic coster té una mescla bantú molt més alt a en el seu ADN autosómico, lo que sugerix que són una mescla de nous immigrents bantú i el grup ètnic montañés ya establit. Les estimacions de màxim verosimilitut favorixen un escenari en el que Madagascar va ser colonisada fa aproximadament 1200 anys per un grup molt menut de dònes d'aproximadament 30. El poble malgache va existir a través de matrimonis mixts entre la menuda població fundadora. També matrimonis mixts entre hòmens chinencs treballadors o hòmens francesos colon en les dònes malgaches natives no eren infreqüents.[13][14]


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ ASALE, RAE-. «mestizaje | Diccionario de la lengua española» (en es). «Diccionario de la lengua española» - Edición del Tricentenario. Consultat el 2025-06-12.
  3. ↑ (2001) The Oxford Encyclopedia of Mesoamerican Cultures (en en-us), Oxford University Press. doi:10.1093/acref/9780195108156.001.0001/acref-9780195108156. ISBN 978-0-19-510815-6. Consultat el 2025-06-12.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Mestizo | Definition & Facts | Britannica» (en en). britannica.com (2025-05-15). Consultat el 2025-06-12.
  5. ↑ (2012) The Cambridge dictionary of sociology, Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-54046-9. Consultat el 2025-06-12.
  6. ↑ Cárdenas, Roosbelinda (2023). Raising two fists: struggles for Black citizenship in multicultural Colombia, Stanford University Press. OCLC on1336702424. ISBN 978-1-5036-1379-9. Consultat el 2025-06-12.
  7. ↑ «Nationalism and Ethnicity: Latin America | Encyclopedia.com». encyclopedia.com. Consultat el 2025-06-12.
  8. ↑ (2012) Dictionary of Latin American cultural studies, University Press of Florida. ISBN 978-0-8130-3758-5. Consultat el 2025-06-12.
  9. ↑ Llorente, M. Gallego; Jones, E. R.; Eriksson, A.; Siska, V.(2015).«Ancient Ethiopian genome reveals extensive Eurasian admixture in Eastern Africa».Science.350(6262): 820-822.doi:10.1126/science.aad2879.
  10. ↑ Toledano, Ehud R. (1998). Slavery and abolition in the Ottoman Middle East, University of Washington Press, pp. 13-4. ISBN 978-0-295-97642-6.
  11. ↑ «Jotawa: Afro-Asians in East Africa». Color Q World. Consultat el 2008-07-15.
  12. ↑ Berniell-Lee, Gemma; Plaza, Stéphanie; Bosch, Elena; Calafell, Francesc(2008).«Admixture and Sexual Bias in the Population Settlement of La Réunion Island (Indian Ocean)».American Journal of Physical Anthropology.WILEY-LISS, INC..136(1): 100-107.doi:10.1002/ajpa.20783.Consultat el 2010-07-09.
  13. ↑ Rakotoarisoa, Jean-Aimé; Razafindrazaka, H.; Pagani, L.; Ricaut, F.-X.(2014-01-06).«Genome-wide evidence of Austronesian–Bantu admixture and cultural reversion in a hunter-gatherer group of Madagascar».Proceedings of the National Academy of Sciences.111(3): 936-941.doi:10.1073/pnas.1321860111.
  14. ↑ «Dienekes' Anthropology Blog: Austronesian (~1/3) Bantu (~2/3) admixture in Madagascar». Dienekes.blogspot.com (2014-01-29).

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mestiçage&oldid=1648883»