Recolecció
La recolecció (o collita si és un procés agrícola) és una activitat humana que consistix en prendre una o vàries parts útils de determinades plantes o bolets d'unix ecosistema exterior, en particular fruts o flors que hagen alcançat la seua madurea i que es destinen al consume alimentari o a la producció de determinades matèries primeres naturals. També parlem de recolecció de menuts animals comestibles com caragols, ostres, clòchines, orugas i certs insectes.
Diferents tipos de recolecció
[editar | editar còdic]
La recolecció es practica en boscs o clars segons les riquees que produïx la naturalea, és una activitat similar a la caça. De fet, alguna volta va ser essencial i un modo de subsistència per a els pobles nómades primitius designats com caçadors-recolectors. Hui en dia seguix sent una activitat d'oci familiar que al mateix temps permet practicar senderisme.
En canvi, quan esta activitat es desenrolla en l'àmbit agrícola, ya siguencamps de cultiu, criaderos d'ostres o criaderos de clòchines, o un atre tipo deoperacions agrícoles, en llimitacions i objectius econòmics, es transforma en una activitat de collita. Per lo tant es transforma en un treball rural que es realisa a mà o de forma molt més mecanisada.
La recolecció de plantes selvades (aromàtiques i medicinals) és també una activitat professional destinada a abastir als sectors farmacèutic, alimentari o de perfumeria i cosmètica. És una activitat que pot terner un gran ineterés social ya que pot donar un impuls al desenroll rural.[1]
La forma de recolectar (per eixemple la recolecció del té) depén de la calitat desijada per al producte final.
El terme "collita" també s'utilisa per a designar el periodo durant el qual es practica esta activitat.
Història
[editar | editar còdic]
La recolecció és una de les activitats humanes més antigues. Es remonta a la prehistòria, época dels cridats caçadors i recolectors.[2] Junt en la caça, la recolecció va ser un recurs alimentari essencial des de l'existència de l'espècie humana fa 300,000 d'anys, fins a l'inici de l'agricultura fa 12,000 anys.[3] L'us de plantes selvades ha fluctuat en el temps pero sense disminuir, depenent a voltes dels events climàtics, dels cultius, de l'economia o de les estacions. Lieutaghi, un escritor i etnobotánico francés, posa en evidència la relació ambigua entre l'home modern i les "malezas" (o males herbes) que no obstant convertixen en ensalades o infusions.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Antonio Fernández Álvarez. «Les plantes aromàtiques i medicinals PAM, un potencial en gran necessitat de reorientació (pdf)». Consultat el 28 de febrer de 2024.
- ↑ Óscar Arce Ruiz.. Gazeta d'Antropologia (ed.): «Caçadors i recolectors. Una aproximació teòrica». Universitat de Granada. Consultat el 28 de febrer de 2024.
- ↑ Cristina Crespo Garay. National Geographic (ed.): «ser-el-orige-de-la-agricultura ¿Quin va ser l'orige de l'agricultura?». Consultat el 28 de febrer de 2024.
- ↑ Lieutaghi, Pierre (1992). Els Alps de lumière, Mane (ed.). Jardin dones savoirs, jardin d'histoire : suivi d'un Glossaire dones plantes médiévales (en francés). ISBN 9782906162181, 2906162183.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Recolección» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.