Anar al contingut

Lucre

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Eating the Profits (Menjant-es els guanys), John George Brown, 1878.

Lucre[1] — El lucre (del llatí lucrum, lucri, benefici) fa referència al benefici econòmic o guany obtingut per una persona o entitat com a resultat d'una activitat econòmica, ya siga per mig de la producció, comercialisació o prestació de productes i servicis. El terme s'utilisa en economia, contabilitat i dret, en particular per a descriure tant els resultats d'una activitat econòmica com els fins que perseguix un subjecte o organisació (expressats en el concepte d'ànim de lucre).[2]

En l'àmbit jurídic, el lucre pot adoptar distintes connotacions:

  • Lucre llegítim, entés com el guany derivat d'una activitat econòmica lícita.
  • Lucre ilícit, referit als beneficis obtinguts per mig d'activitats contràries a la llei, com l'estafa, el frau fiscal o el blanqueig de capitals.
  • Lucre cesante, concepte utilisat en el dret de danys per a designar el guany que una persona deixa de percebre com a conseqüència d'un fet ilícit o d'un incompliment contractual.[3]

En el llenguage econòmic i empresarial, el terme sol amprar-se com a sinònim de “utilitat neta”, és dir, la diferència positiva entre els ingressos i els costs totals d'una activitat en un periodo determinat. No obstant, el seu significat pot variar en funció del context llegal o contable de cada país.

El lucre és ademés una de les regles principals del capitalisme el qual impulsa l'interés privat de persones, menuts negocis, grans empreses i multinacionals per a obtindre guanys per la seua activitat fent us del dret a la propietat privada, de la seua capital i de l'accés a concessions (drets d'explotació, contractes, servicis, etc…), els anteriors obtinguts i garantisats pels mercats i els Estats.

Des d'un pla de fi losofia econòmica, podem definir-ho com la busca de l'assignació eficient de mijos escassos cap a aquells fins que considerem més valiosos, respecte del valor dels fins als quals renunciem com a conseqüència de dita acció, és per tant, una forma en la que els individus determinen si estan invertint els recursos escassos cap a aquells fins que són més valorats en funció dels costs en els que s'incorre.

Se supon en l'activitat de mercat un oferent que dispon d'un ben o dret, el valor del qual excedix el cost de produir-los al enajenarlos a demandants. Estos excedents són l'interés de tot agent del mercat o negoci, no obstant diferents contexts i escales. Esta senzilla regla, en la pràctica genera interpretacions molt discutides, per la reflexió ètica en observació d'injustícies salarials, cobros excessius, formació de monopolis, desacorts en el valor i les condicions de treball, i unes atres falles del mercat produïdes per la llibertat individual, ineficaç regulació i les desproporció de capital entre els participants.


Interpretació i percepcions polítiques

Un jove (vore obra Eating the Profits, 1879) que menja una part de les pomes que ven, no està menjant els guanys de la venda de pomes, sino potser els costs de vendre pomes, puix la seua alimentació o l'energia que eixa persona necessita per a realisar dita activitat són part de les despeses que requerix l'activitat, per lo que referir-se al lucre com a sinònim de salari resulta una falàcia que busca persuadir a favor de la llegitimitat del lucre com a dret individual i privat. Seria adequat dir que un jove que s'alimenta de les pomes que varen poder haver segut el seu guany, ha realisat una activitat que no li ha permés lucre. Tampoc es fa referència a la forma en que ha obtingut les pomes.

S'ha discutit sobre la neutralitat del terme, donat a promoure o criticar el funcionament del model econòmic capitaliste podent tindre el matís de que tot lucre és mal hagut o abusiu, o pel contrari inclús com propaganda s'ha passat de defendre el llegítim dret de beneficiar-se per facilitar la producció o distribució d'un ben o servici, a la distorsió de que el lucre és lo que finança els costs de producció i no els excedents de la comercialisació, retirant aixina l'atenció sobre el lucre abusiu, l'usura i els monopolis. En acompanyament a estes discussions, s'ha descrit el caràcter de pijoratiu[4] que ha resultat de l'ús d'este terme en la discussió mencionada, per lo que els defensors del modele capitaliste preferixen utilisar els térmens d'ingressos, guanys o beneficis econòmics.

Sants López Pelegrín diu:

«El guany és sempre lícita i arreglada a les lleis mercantils; el lucre és sempre excessiu [...;] es lucra un mal amic d'un atre, es lucra el que dona diners en crèdits exorbitantes».[5]

Roque Barcia diu:

«Quan l'utilitat endoblega el bon camí, quan és usurera, egoiste, cruel, pren distinta denominació: he ací el lucre. El lucre és l'abús, casi el delicte de l'utilitat».[6]

Barcia sugerix que este matís pijoratiu prové del llatí i per a això cita:

Tácito: Valens ab lucra et quaestus infamis (Valente es fa infame pels seus lucre).[7]


Vore també


Referències

  1. ↑
  2. ↑ Samuelson, Paul (2010). Economía, 19ª edició, McGraw-Hill. ISBN 978-607-15-0294-5.
  3. ↑ Albaladejo, Manuel (2016). Derecho Civil: Introducción y Parte General, Edisofer. ISBN 978-84-309-6891-3.
  4. ↑ Eduardo Llanos Melussa, ¿Falacia del lucro?, Cartas al director, El Mercurio 29/7/2012.
  5. ↑ Santos López Pelegrín, citado por Eduardo Llanos Melussa, en El Mercurio, op. cit.
  6. ↑ Roque Barcia, citado por Eduardo Llanos Melusa, en El Mercurio, op. cit.
  7. ↑ Tácito y Roque Barcia, citados por Eduardo Llanos Melusa, en El Mercurio, op. cit.

Enllaços externs