Anar al contingut

Estafa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Extracció de la pedra de la locada, d'El Bosco (Madrit, Museu del Prado). L'obra mostra una operació quirúrgica en la que un fals doctor, que en lloc d'un birret du un embut en el cap (símbol de l'estupidea), extrau la pedra de la locada del cap d'un individu major i gros que mira a l'espectador, encara que en realitat lo que està extraent és una flor, un tulipán. La seua bossa de diners és travessada per un punyal, símbol de la seua estafa.

La estafa[1] és un tipo de robo o crim contra la propietat o el patrimoni. En ocasions s'assimila al frau, la clavada i l'engany (dolo), pero encara que estiguen relacionats no es tracta de lo mateix ya que estos últims solen formar part de l'entramat de l'estafa. D'acort a lo establit en térmens generals pels diferents tipos de llegislacions, el delicte d'estafa és descrit com un acte de dany o perjuí sobre la propietat o el patrimoni d'una atra persona. Per lo general, els delictes d'estafa són considerats de menor gravetat que uns atres (tals com l'homicidi, assalt a mà armada o l'abús sexual), pero la varietat de tipos d'estafa fa que siga possible realisar tal nivell de dany a uns atres que les penes siguen extremadament altes per al criminal.


Tipo penal de l'estafa

El núcleu del tipo penal d'estafa consistix en l'art de l'engany. El subjecte actiu del delicte es fa entregar un ben patrimonial, per mig de l'engany; és dir, fent creure l'existència d'alguna cosa que en realitat que no és real. Per eixemple: se solicita l'entrega d'una bestreta de 500 euros com a entrada per a l'adquisició d'una vivenda en un conjunt residencial, immoble que mai va existir.

El ben jurídic protegit és el patrimoni o propietat. Modernamente es considera que el terme més apropiat és el de patrimoni, que consistix en una universitat de dret (universitas iuris), que es constituïx per actius i passius. En térmens generals, quan com a conseqüència d'un engany es produïx la disminució del patrimoni per l'aparició súbita d'un passiu en desmedro de l'actiu, s'ha lesionat el ben jurídic per mig d'una estafa.

Existixen diferents modalitats, ya que s'entén que l'engany es pot produir tant d'un modo actiu (lo més freqüent) com d'un modo passiu. El problema principal per a entendre que un engany d'un modo passiu és calificatiu d'estafa, és que l'engany deu ser prou com per a produir un acte de disposició. Una actuació passiva (no informar, o no contar alguna cosa) és difícil que provoque un engany de tal magnitut.

En el dret espanyol es diferencia entre les estafes constitutives de delicte i les que constituïxen falta, estant la nota diferencial en el valor de lo estafat. Per a entendre tot açò, fa falta un enteniment de la diferència entre delicte i falta, que es troba en el fet de que:

  • Les faltes solament es castiguen quan són consumades, açò s'ha realisat el resultat lesivo, ara be esta regla no és absoluta, ya que les faltes contres les persones i contra el patrimoni es castiguen, també, quan són intentades. Les faltes són jujades pel juge d'instrucció i els delictes pel juge de lo penal.
  • La reincidència solament conta en els delictes, no les faltes. Com a regla la diferència bàsica està en la gravetat de la conducta: més greu delicte menys greu falta.


Frau

Artícul principal → Frau.
  • Frau, com un injust consistix, que una persona aprofitant-se de l'error o per mig d'enganys obtinga d'una atra un benefici, es faça d'una cosa o un lucre.
  • Frau bancari, és l'ús de mijos fraudulents per a obtindre, diners, bens o atres propietats posseïdes o en poder d'una institució financera.
  • Frau electrònic, definix als intents d'estafa a través d'un correu electrònic fraudulent (o pàgines web fraudulentes). Se soliciten senyes i claus bancàries per a accedir i realisar transferències o cobros indeguts. Se sol suplantar a autoritats.[2] També és conegut com phishing.
  • Frau telefònic, és l'ús de mijos telefònics per a realisar un frau. En ocasions és la pròpia cridada d'alta facturació la que és en sí mateixa un frau. La majoria de les ocasions els fraus telefònics són de caràcter econòmic, contractes de viva veu sense conéixer realment les condicions, solicitut de claus i senyes bancàries, canvis en suministratos davant ofertes desmesurades, ofertes en bona apariència que despuix són una clavada o no resulta molt difícil cancelar la solicitut o contracte.[3][4] Quan la víctima intenta contactar al estafador, el mateix li bloqueja el contacte, canvia el seu número de contacte o danya la llínea a propòsit per a evitar que li reclamen.
  • Frau processal (Dret processal)


Tipos agravats d'estafes

  • Quan es tracte de coses de primera necessitat (bens patrimonials propis de l'agent passiu).
  • Quan es tracta de grans sumes de diners.
  • Simulacions de pleits.
  • Es realise per mig de chècs o pagarés sense respal monetari.
  • Usant una firma aliena.
  • Patrimoni artístic, històric, cultural o científic.
  • Especial gravetat.
  • Abús de relacions.
  • Frau testimonial (mentir penat en el delicte de perjuri) en un procés civil i penal.
  • Frau processal.


Llegislació per país

Estafa en Perú

El Còdic Penal peruà regula el delicte d'estafa en l'artícul 196: «El que procura per a sí o per a un atre un profit ilícit en perjuí de tercer, induint o mantenint en error a l'agraviat per mig d'engany, astúcia, ardid o una atra forma fraudulenta, serà reprimit en pena privativa de llibertat no menor d'un ni major de sis anys».

En l'artícul 197 de la mateixa llegislació s'establixen els supòsits típics d'estafa. La defraudació serà reprimida en pena privativa de llibertat no menor d'un ni major de quatre anys i en xixanta a cent vint dies-multa quan:

  • Es realisa en simulació de juí o ocupació d'un atre frau processal.
  • S'abusa de firma en blanc, estenent algun document en perjuí del firmant o de tercer.
  • Si el comisionista o qualsevol atre mandatari, altera en els seus contes els preus o condicions dels contractes suponent despeses exagerant els que haguera fet.
  • Es ven o grava, com a bens lliures, els que són litigiosos o estan embargats o gravats i quan es ven, grava o arrenda com a propis els bens aliens.


Jurisprudència de l'estafa en Perú

  • Que d'acort a lo senyalat en l'artícul 196° del Còdic Penal, la conducta típica del delicte d'estafa consistix que l'agent, en el seu profit o d'un tercer, per mig d'engany, astúcia, ardid o una atra forma fraudulenta, induïx o manté en error a la víctima, per a conseguir que el propi agraviat li trasllade a la seua esfera de domini, el seu propi patrimoni, açò és, el mig per a cometre el present delicte és l'engany, el qual produïx que la víctima caiga en error.[5]
  • El delicte d'estafa es configura quan l'agent fent us de l'engany, astuacia, ardid o una atra fraudulencia induïx o manté en error al subjecte passiu en la finalitat de fer que este en el seu perjuí es desprenga del seu patrimoni o part d'ell i li entregue voluntàriament ad aquell en el seu directe benefici indegut o d'un tercer; delicte que aplega a consumar-se en el mateix moment que l'agent obté el profit econòmic indegut.[6]
  • Els elements constitutius de l'estafa són: l'engany, l'absència, el ardid i una atra forma fraudulenta en induir a error a la víctima de modo que menyscabe el seu patrimoni en benefici de l'infractor.[7]


Estafa en Mèxic

En Mèxic els fraus prevists i sancionats per la seua llegislació penal constituïxen, específicament, delictes autònoms i per a solucionar els vells conflictes de classificació, va variar radicalment el sistema d'exposició reglamentària del delicte, i actualment no existix distinció entre el frau genèric i els especificats; tots ells estan enumerats diferenciada i autónomamente, tenint cada u dels tipos llegals de frau, com a constitutius.


Estafa en Colòmbia

En Colòmbia l'estafa està consagrat en l'artícul 246 del Còdic Penal. Consistix en obtindre un profit econòmic per mig d'un artificio o engany. La pena és de presó i està entre els 2 i els 12 anys depenent de la quantia i si l'engany es realisa en relació en la vivenda de les persones, els vehículs o bens de l'Estat.

La Cort Suprema de Justícia de Colòmbia, ha precisat els elements de l'estafa de la següent manera:

  • L'utilisació d'un artificio o engany;
  • Que eixe engany de lloc a l'error de l'estafat;
  • Que qui realisa el artificio o engany obtinga un profit econòmic;
  • Una relació temporal i causal entre tot lo anterior.


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ «Estafan más de 9 millones de euros a la farmacéutica Zendal en O Porriño». La Voz de Galicia (2 diciembre 2020).
  3. ↑ ¿ATRAPADO EN UNA MULTIPROPIEDAD?, duroa
  4. ↑ El derecho de desistimiento digital. No, el ‘derecho de desistimiento’ no se pierde porque el producto sea ‘digital’ -ociohoteles.com-, lainformacion.com, 10/6/2020, Borja Adsuara
  5. ↑ Exp. N° 2906-97-Lima, Ej. sup., 11 may.1998, en: ROJAS VARGAS, Fidel, Jurisprudencia penal patrimonial 1998-2000, Grijley, Lima, 2000, p. 378
  6. ↑ Exp. N° 1219-04-Lima, Sent., 1 set.2006, 3S.P.ReoL., en: CD Jus-Data Jurisprudencia 1
  7. ↑ Exp. N° 2478-97-Lima, 11 jun.97, en: LA ROSA GÓMEZ DE LA TORRE, Miguel, Jurisprudencia del proceso penal sumario, 1997, Grijley, Lima, 1999, p. 170

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Estafa&oldid=1654778»