Estafa nigeriana
L'estafa nigeriana, clavada nigeriana o clavada 419 es porta a terme principalment via correu electrònic no desijat (spam). Adquirix el seu nom del número d'artícul del còdic penal de Nigèria que fa menció a este delicte. Si ben Nigèria és la nació més coneguda per esta classe d'estafes, les mateixes també s'originen en atres nacions. En 2006, el 61% d'els qui delinquixen en Internet varen ser rastrejats dins dels Estats Units, mentres que el 16 % varen ser rastrejats en Regne Unit, i només el 6 % en Nigèria.[1]
Estafa
Dita estafa consistix en ilusionar a la potencial víctima en una fortuna inexistent i persuadir-la per a que pague o transferixca una suma de diners per avant, com a condició per a accedir a la fortuna promesa. Les sumes solicitades solen ser elevades, pero insignificants comparades a la fortuna que les víctimes esperen rebre a canvi. L'estafa nigeriana pot entendre's com una versió contemporànea del conte del tio.
Actualment moltes estafes es porten a terme telefònicament, en la promesa d'un premi o solució, les víctimes són sugerides a realisar una operació en un caixer automàtic i brindar als estafadores cert còdic, i aixina sent buidades els seus contes bancaris i inclús solicitant préstams a nom de la víctima.
L'èxit dels delictes de pagament anticipat es basa en la persuasió inicial de la víctima. El FBI va informar recentment que en 2019 va haver 14,607 ciutadans nortamericans que varen ser víctimes d'estafes de pagaments per avant. Les queixes que varen rebre varen supondre pèrdues per més de 3.500 millons de dólars.[2]
Variants
Existixen numeroses variants de l'estafa. Les més comunes són una herència vacant que la víctima adquirirà, una conte bancari abandonada, una loteria que la víctima ha guanyat, un contracte d'obra pública o simplement una gran fortuna que algú desija donar abans de morir. L'excusa de la loteria és la més comuna de totes.[3]
Per eixemple, la víctima podria rebre un mensage del tipo "Soc una persona molt rica que residix en Nigèria i necessite traslladar una suma important a l'estranger en discreció. ¿Seria possible utilisar el seu conte bancari?". Les sumes normalment solen estar prop de decenes de millons de dólars. A la víctima se li promet un determinat percentage, com el 10 o el 20 per cent.
El tracte propost se sol presentar com un delicte de guant blanc en la finalitat de dissuadir a les víctimes -els supòsits inversionistes- de cridar a les autoritats. La ret d'estafa enviarà alguns documents en sagells i firmes en aspecte oficial, normalment archius gràfics adjuntats a mensages de correu electrònic, a qui accepte l'oferta.
A mida que proseguixca l'intercanvi, es demana a la víctima que envie diners, en l'excusa de suposts honoraris, despeses, soborns, imposts o comissions. Es va creant una successió d'excuses de tot tipo, pero sempre es manté la promesa del traspàs d'una cantitat millonària. S'eixercix pressió sicològica, per eixemple alegant que la part nigeriana tindria que vendre totes les seues pertinences i demanar un préstam per a poder pagar algunes despeses i soborns. S'invita a la víctima a viajar a determinats països africans, entre ells Nigèria i Suràfrica.
En qualsevol cas, la transferència mai aplega, és diners que jamai va existir.[4]
Vore també
Referències
- ↑ Rosenberg, Eric (31 de març de 2007). «U.S. Internet fraud at all-clave high / 'Nigerian' scam and other crimes cost $198.4 million». SFGate. Consultat el 29 de decembre de 2019.
- ↑ Hummer, Don; Byrne, James M. (2023-03-02). Handbook on Crime and Technology (en en), Edward Elgar Publishing. ISBN 978-1-80088-664-3. Consultat el 2024-02-15.
- ↑ «419 Scam – Frequently asked Questions (FAQ)». Archivat des de l'original, el 24 d'octubre de 2007. Consultat el 25 d'octubre de 2007.
- ↑ "L'Estafa Nigeriana Compassió d'Alt Preu," Federal Trade Comission
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estafa nigeriana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.