L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Falàcia

Plantilla:Falacias En llògica, una falàcia[1] (del llatí fallacia ‘engany’) és un argument que sembla vàlit, pero no ho és.[2][3] Algunes falàcies es cometen intencionadament para persuadir o manipular als demés, mentres que unes atres es cometen sense intenció per descuits o ignorança. En ocasions les falàcies poden ser molt sotils i persuasivas, per lo que es deu posar molta atenció per a detectar-les.[4]

Que un argument siga falaz no implica que el seu premisses o el seu conclusió siguen falses ni que siguen verdaderes. Un argument pot tindre premisses i conclusió verdaderes i aixina i tot ser falaz. Lo que fa falaz a un argument és l'invalidea de l'argument en sí. De fet, inferir que una proposició és falsa perque l'argument que la conté per conclusió és falaz és en sí una falàcia coneguda com argument ad logicam.[5]

L'estudi de les falàcies es remonta per lo manco fins a Aristòtil, qui en el seu Refutació sofísticas va identificar i va classificar tretze classes de falàcies.[2] Desde entonces se han agregado a la lista cientos de otras falacias y se han propuesto varios sistemas de clasificación.[6]

Les falàcies són d'interés no solament per a la llògica, sino també per a la política, la retòrica, el dret, la ciència, la religió, el periodisme, la mercadotècnia, el cine i, en general, qualsevol àrea en la qual l'argumentació i la persuasió siguen d'especial rellevància.


Definicions

Encara no hi ha acort sobre la millor definició de falàcia i existixen moltes propostes que rivalizan entre sí.[7] En 1970, Charles Hamblin va publicar una obra seminal titulada Falàcies, que rastreja el desenroll de la noció des d'Aristòtil fins a mediats del sigle <small>XX</small> i conclou que la definició estàndar de falàcia és «un argument que sembla vàlit, pero no ho és».[2] Autores posteriores, como Ralph Johnson y Hans Hansen, cuestionaron esta conclusión y propusieron definiciones alternativas,[8][9] mentres que atres autors, com Douglas Walton, varen defendre l'aproximació de Hamblin.[10]

Algunes definicions alternatives a la de Hamblin fan émfasis en les falles llògiques de les falàcies. Per eixemple, es poden definir les falàcies com a arguments deductivamente inválidos o en molt poc respal inductivo.[7] El problema en esta definició és que algunes falàcies consistixen en arguments deductivamente vàlits, que la seua falla està en una atra part, per eixemple el fals dilema o la petició de principi.[7] EsPlantilla:Quién esmena esta definició agregant que els arguments no falaces, ademés de tindre validea deductiva o respal inductivo, deuen tindre premisses verdaderes i ben justificades, i no caure en la petició de principi.[7] Esta definició té la ventaja de que inclou als falsos d ilemas i a les peticions de principi com a falàcies. Pero té la desventaja de que també inclou com a falàcies a molts arguments llegítims, per eixemple arguments científics del passat que tenien premisses falses, pero que no obstant eren arguments molt sérios i ben intencionats.[7]

Van Eemeren y Grootendorst proponen una definición «pragma-dialéctica», en la que las falacias se conciben como violaciones de las reglas de la discusión.[11] Aixina per eixemple, si una regla de la discussió és no atacar a l'oponent a nivell personal, se seguix que tot argumente ad hominem és falaz. Una dificultat en esta aproximació, no obstant, és que no hi ha acort sobre la millor manera de caracterisar les regles d'una discussió.[7][12]

La falàcia llògica és un modo o patró de raonament que sempre o casi sempre conduïx a un argument incorrecte. Açò és per un defecte en l'estructura de l'argument que ho conduïx a que este siga inválido. Les falàcies llògiques solen aprofitar-se dels prejuïns o biaix cognitius per a semblar llògiques, canviant-se, a voltes, l'error inconscient o involuntari per una manipulació delliberada. Per això, les falàcies llògiques són els mecanismes automàtics més comuns per a posar en pràctica els biaix cognitius. Algunes importants falàcies llògiques que ampren els biaix cognitius es mostren a continuació. Vejau també control social, control mental, propaganda, llavat de cervell.

Generalment, els raonaments falaces no són tan clars com els eixemples. Moltes falàcies involucren causalitat, que no és una part de la llògica formal. Unes atres utilisen estratagemas sicològiques com l'ús de relacions de poder entre l'orador i l'interlocutor, crides al patriotisme, la moralitat o l'ego per a establir les premisses intermiges (expl ícitas o implícites) necessàries per al raonament. De fet, les falàcies es troben molt a sovint en presunció no formulades o premisses implícites que no són sempre òbvies a primera vista.


Eixemples

Artícul principal → .


Afirmació del conseqüent

Plantilla:Extracto


Argument ad hominem

Plantilla:Extracto


Petició de principi

Plantilla:Extracto


Classificacions

A lo llarc dels sigles, s'han propost vàries maneres de classificar les falàcies, pero encara no s'aplega a una classificació o taxonomia definitiva.[3] En esta sección se exponen algunas de las clasificaciones más influyentes.

La primera clasificación fue la de Aristòtil, quien dividió en dos grupos a las trece falacias que identificó: las que dependen del lenguaje y las que no.[13] En el primer grup va posar les sis falàcies que depenen d'ambigüitats, amfibologies, combinacions de paraules, divisions de paraules, accent i formes d'expressió.[13] En el segundo grupo puso las siete falacias que no dependen del lenguaje, entre ellas los accidentes, la falacia de las muchas preguntas, la petición de principio y l'afirmación del consecuente.[13]

Otra clasificación conocida es entre falacias formales e informales.[14] Les primeres són aquelles l'invalidea de les quals es pot demostrar per mig de métodos formals,[14] tals com l'afirmació del conseqüent i la negació de l'antecedent. Les segones són aquelles l'invalidea de les quals depén del contingut dels arguments o de l'intenció del que argumenta,[14] per eixemple la falàcia de l'home de palla o els arguments ad hominem.

Encara una atra classificació és entre falàcies deductivas i inductivas.[14] Les falàcies deductivas són aquelles que pretenen validea deductiva, encara que no ho conseguixquen, com per eixemple l'afirmació del conseqüent. Les falàcies inductivas són aquelles que solament pretenen donar respal inductivo a la conclusió, encara que tampoc ho conseguixquen, com per eixemple la generalisació afanyada.


Falàcies formals

Les falàcies formals són aquelles l'error de les quals residix en la forma o estructura dels arguments. Alguns eixemples coneguts de falàcies formals són:

<ul><li>Negació de l'antecedent: Un eixemple d'esta falàcia podria ser:

  1. Si bec un litro de cervesa, llavors m'emborrache.
  2. No he begut un litro de cervesa.
  3. Per lo tant, no estic borracho.

Esta falàcia resulta evident quan advertim que pot haver moltes atres raons per a que puga estar borracho. Per eixemple, puc estar borracho despuix de beure dos gots de whisky i sense necessitat d'haver provat la cervesa. La forma de l'argument és la següent:

  1. Si p, llavors q.
  2. no-p
  3. Per lo tant, no-q.</li>

<li>Afirmació del conseqüent: Un eixemple d'esta falàcia podria ser:

  1. Si María estudia, llavors aprovarà l'examen.
  2. María va aprovar l'examen.
  3. Per lo tant, María va estudiar.

Esta falàcia resulta evident quan advertim que pot haver moltes atres raons de per qué María va aprovar l'examen. Per eixemple, va poder haver copiat, o potser va tindre sòrt, o potser va aprovar gràcies a lo que recordava de lo que va escoltar en classe, etc. En tant és una falàcia formal, l'error en este argument residix en la forma del mateix, i no en l'eixemple particular de María i el seu examen. La forma de l'argument és la següent:

  1. Si p, llavors q.
  2. q
  3. Per lo tant, p.</li>

<li>Fals silogisme disyuntivo: Un eixemple d'esta falàcia podria ser:

  1. Juan sempre va en el passaport o en un atre document que li identifique.
  2. Juan va en el passaport.
  3. Per lo tant, no va en un atre document que li identifique.

Esta falàcia resulta evident quan advertim que pot haver moltes situacions en la que una disjunció és inclusiva. Per eixemple, és perfectament possible que Juan puga dur dos o més documents que li identifiquen. Dur el passaport no exclou la possibilitat de dur atres documents que acrediten la seua identitat. La forma de l'argument és la següent:

  1. p o q.
  2. p
  3. Per lo tant, no-q.[15]</li>

<li>Generalisació afanyada: En esta falàcia, s'intenta concloure una proposició general a partir d'un número relativament menut de casos particulars. Per eixemple:

  1. Totes les persones altes que conec són ràpides.
  2. Per lo tant, totes les persones altes són ràpides.

La diferència entre una generalisació afanyada i un raonament inductivo pot ser molt difusa, i trobar un criteri per a distinguir entre un i un atre és part del problema de l'inducció.</li></ul>


Falàcies informals

Artícul principal → Falàcia informal.

Les falàcies informals són aquelles la falta de les quals està en alguna cosa distint a la forma o estructura dels arguments. Açò resulta més clar en alguns eixemples:

  • Falàcia ad hominem: es diu falàcia ad hominem a tot argument que, en lloc d'atacar la posició i les afirmacions de l'interlocutor, ataca a l'interlocutor mateix. L'estratègia consistix en descalificar la posició de l'interlocutor, en descalificar al seu defensor. Per eixemple, si algú argumenta: «Vosté diu que furtar està mal, pero vosté també ho fa», està cometent una falàcia ad hominem (en particular, una falàcia el teu quoque), puix pretén refutar la proposició «furtar està mal» per mig d'un atac al proponente. Si un lladre diu que furtar està mal, potser siga molt hipòcrita de la seua part, pero això no afecta en res a la veritat o la falsetat de la proposició en sí.
  • Falàcia ad verecundiam: es diu falàcia ad verecundiam a aquell argument que apela a l'autoritat o al prestigi d'algú o d'alguna cosa a fi de defendre una conclusió, pero sense aportar raons que la justifiquen.
  • Falàcia ad ignorantiam: es diu falàcia ad ignorantiam a l'argument que defén la veritat o falsetat d'una proposició perque no s'ha pogut demostrar lo contrari.
  • Falàcia ad baculum: Es diu falàcia ad baculum a tot argument que defén una proposició basant-se en la força o en l'amenaça.
  • Falàcia circular: es diu falàcia circular a tot argument que defén una conclusió que es verifica recíprocamente en la premissa, és dir que justifica la veracitat de la premissa en la de la conclusió i viceversa, cometent circularidad.
  • Falàcia de l'home de palla: Succeïx quan, per a rebatre els arguments d'un interlocutor, es distorsiona la seua posició i despuix es refuta eixa versió modificada. Aixina, lo que es refuta no és la posició de l'interlocutor, sino una distinta que en general és més fàcil d'atacar. Prenga's per eixemple el següent diàlec:
Persona A: Sense dubte estaràs d'acort en que Islàndia té el sistema llegal més just i el govern més organisat.
Persona B: Si Islàndia és el millor país del món, això solament significa que les opcions són molt poques i molt pobres.
En este diàlec, la persona B va posar en la boca de la persona A alguna cosa que esta no va dir: que Islàndia siga el millor país del món. Despuix va atacar eixa posició, com si fora la de la persona A.


Vore també

Plantilla:Columnas

Plantilla:Nueva columna

Plantilla:Final columnas

Referències

  1. ↑
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Hamblin, Charles Leonard (1970). Fallacies, Methuen.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Informal Logic}», Edward N. Zalta (ed.). Stanford Encyclopedia of Philosophy (en inglés).
  4. ↑ Hansen(2002).«The Straw Thing of Fallacy Theory: The Standard Definition of 'Fallacy'».Argumentation.16(2): 133-155.
  5. ↑ Kenneth, S. Pope (2003). «Logical Fallacies in Psychology: 22 Types» (en inglés). Consultat el 14 de junio de 2013.
  6. ↑ ARP. Sociedad para el Avance del Pensamiento Crítico. Falacias lógicas
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 «What is a fallacy?}», Internet Encyclopedia of Philosophy (en inglés). Consultat el 12 de junio de 2013.
  8. ↑ Johnson, Ralph H.(1990).«Hamblin on the Standard Treatment».Philosophy and Rethoric.23(3): 153-167.
  9. ↑ Hansen, Hans Vilhelm(2002).«The Straw Thing of Fallacy Theory: The Standard Definition of 'Fallacy'».Argumentation.16(2): 133-155.
  10. ↑ Walton, Douglas(1991).«Hamblin on the Standard Treatment of Fallacies».Philosophy & Rhetoric.24(4): 353-361.
  11. ↑ Van Eemeren, Frans Hendrik; Grootendorst, Robert (1992). Argumentation, Communication, and Fallacies: A Pragma-Dialectical Perspective, Lawrence Erlbaum Associates. ISBN 0805810692.
  12. ↑ Sobre las reglas para la caracterización de una discusión, véase los artículos Pragmatica conversacional y Acto de habla
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Aristòtil. Refutaciones Sofísticas, Traducción al inglés por Arthur Wallace Pickard-Cambridge. Consultat el 8 de junio de 2013.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 «Taxonomy of Fallacies}», Internet Encyclopedia of Philosophy (en inglés). Consultat el 9 de junio de 2013.
  15. ↑ También puede ser: p o q; q. Por tanto no-p

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Falàcia&oldid=1650613»