Fals dilema

Plantilla:Falàcies La falàcia informal del fals dilema involucra una situació en la que es presenten dos punts de vista com les úniques opcions possibles, quan en realitat existixen una o més opcions alternatives que no han segut considerades. Les dos alternatives són en freqüència, encara que no sempre, els punts de vista més extrems dins d'un espectre de possibilitats. En lloc de tals simplificació extremistes sol ser més apropiat considerar el ranc complet d'opcions, com en la llògica difusa. El fals dilema també és conegut com a dilema falsificat, falàcia del tercer exclós, falsa dicotomia, falsa oposició, falsa dualitat, fals correlativo o forcall.

La falàcia del fals dilema és també una de les formes d'us incorrecte del operador llògic «o».

Un fals dilema no té per qué estar necessàriament llimitat a dos alternativas, podent involucrar tres o més, pero en tot cas es caracterisa per ometre alternatives raonables sense argumentar eixa exclusió, siga esta delliberada o accidental.

Eixemples

«Fermín no ha aplegat a treballar. O ha tingut un accident en el coche o s'ha quedat dormit. Cridem a la seua casa i averiguem que va eixir a temps, després ha tingut un accident». Este argument és un fals dilema, ya que hi ha multitut d'atres raons per les que Fermín pot aplegar tart: des de haver renunciat sense notificar-ho fins a haver segut detingut per una infracció de tràfic. Si poguérem provar que no existixen eixes (i totes les demés) alternatives, l'argument seria correcte. Mentrestant, és falaz.

Els falsos dilemes són molt comuns en política. En freqüència s'oculten en preguntes retòriques, i llavors es tornen similars a la falàcia de la pregunta complexa, com en estos eixemples:

• «¿Reelegirà vosté al partit en el govern o li donarà ales al terrorisme?».
• «¿Està vosté en nosatres o en les forces del mal?».

O poden formular-se com a sentències de fet:

• «El meu oponent va votar contra l'increment del presupost per a educació pública. Deu pensar que educar als nostres fills no és important».
• «Ningú gana a menos que tot lo món guanye».
• «Estàs en nosatres o estàs contra nosatres».
• «Comunisme o Llibertat».
• «Democràcia o fascisme».
• «En la nostra busca de progrés econòmic i polític tots pujarem, o ben tots baixarem».
• «Les bandes violentes s'han apropiat dels carrers, aixina que devem incrementar la presència policial o deixar que fuigguen».
• «Si permaneixes neutral en una situació d'injustícia, llavors estàs del costat del opresor».
• «¿En la teua casa o en la meua?».

Implicacions llegals

Durant la batalles llegals de la controvèrsia creació-evolució lliurades en els Estats Units, la dicotomia entre el creacionisme i la teoria de l'evolució ha segut senyalada com un atre eixemple de fals dilema i denominat també un dualisme artificial.

Vore, per eixemple, l'opinió que el juge John E. Jones III va escriure en la sentència del cas Kitzmiller contra l'Escola del Districte de Dover: «El disseny inteligent (DI) està basat en la premissa d'una falsa dicotomia, en concret, que en la mida que la teoria evolucionista siga desacreditada, el DI és confirmat. (5:41 (Pennock)). Este argument no es du davant esta Cort per volta primera, i de fet el mateix argument, denominat “dualisme artificial” en el cas McLean, va ser amprat pels creacionistas en els anys 1980 per a recolzar la “ciència de la creació”. La cort del cas McLean va senyalar la “pedagogia falaz del método dels dos models” i que “en el seu esforç per establir ‘proves’ que recolzaren la ‘ciència’ de la creació, els seus defensors varen confiar en la mateixa falsa premissa que l'enfocament de dos models ... totes les proves que criticaven la teoria de l'evolució eren proves que recolzaven la ciència de la creació”».

Vore també

• Llei del tercer exclós
• Estàs en mi o estàs contra mi
• L'error de Descartes
• Prejuí cognitiu
• Llista de prejuïns cognitius