Anar al contingut

Controvèrsia entre creació i evolució

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Man is But a Worm.jpg
Vinyeta satírica de 1882, que parodia la teoria de l'evolució de Darwin en «La formació del mantillo vegetal per l'acció dels cucs» (1881).

La controvèrsia creació–evolució (cridada també debat sobre l'orige de la vida) és una discussió en els àmbits cultural, polític i teològic sobre els orígens de la Terra, de l'humanitat i d'atres formes de vida. Per molt temps es va creure àmpliament que totes les espècies eren productes fixos de la creació divina, això segons el creacionisme, pero des de mediats de el XIX l'evolució per selecció natural s'ha establit com un fet científic empíric.

El debat és cultural, no científic: en la comunitat científica i acadèmica,[1] l'evolució s'accepta com un fet i els esforços per a mantindre la visió tradicional es consideren casi universalment com pseudociencia.[2][3][4] Encara que la controvèrsia és antiga,[5][6] en l'actualitat tracta principalment sobre lo que constituïx una bona educació.[7][8]


Entre els països de majoria cristiana, el debat es veu en major claritat en Estats Units, a on pot ser retratat com a part d'una guerra cultural.[9] També existixen controvèrsia similars en atres comunitats religioses, com les branques més fonamentalistes del judaisme[10] o l'islam. En Europa i en atres llocs,[11] el creacionisme està menys estés (l'Iglésia Catòlica i la Comunió Anglicana accepten l'evolució) i hi ha molta menys pressió per a ensenyar-la com un fet.

El fonamentalisme cristià rebat l'evidència d'un antepassat comú dels humans i atres animals, com han demostrat la paleontologia, la genètica, la histologia i la cladística, i atres subdisciplinas basades en les conclusions de la biologia evolutiva, la geologia, la cosmologia i atres camps relacionats. En el seu lloc, aleguen el relat bíblic de la creació, assimilant-la a la ciència («ciència de la creació»).

l'Iglésia catòlica reconeix l'existència de l'evolució. El papa Francisco ha declarat: «Deu no és un ser diví ni un mac, sino el creador que va donar vida a tot (…). L'evolució en la naturalea no és incompatible en la noció de la creació, perque l'evolució requerix la creació de sers que evolucionen».[12][13] Les regles de la herència genètica evolutiva varen ser descobertes per un sacerdot catòlic, el agustino Gregor Mendel, hui reconegut com el fundador de la genètica moderna.


Una enquesta Gallup de 2014 afirma que «més d'un 40% dels nortamericans seguixen creent que Deu va crear als humans en la seua forma actual fa dèu mil anys, una noció que pràcticament no ha canviat en les tres últimes décades. La mitat dels nortamericans creuen que els humans varen evolucionar i, d'estos, la majoria opina que Deu va guiar el processe evolutiu. No obstant, aumenta el percentage dels que creuen que Deu no va intervindre».[14]

En ocasions, es presenta el debat com un desacort entre ciència i religió, pero com afirma l'Acadèmia Nacional de Ciències d'Estats Units:

Història

[editar | editar còdic]

La controvèrsia creació–evolució va començar en Europa i Norteamérica a finals de el XVIII, quan les noves interpretacions de la geologia varen conduir a l'enunciat de diverses teories sobre la formació de la Terra, i la demostració de les extincions gràcies a la seqüència geològica dels fòssilés va donar lloc a les primeres idees sobre l'evolució, especialment el lamarckisme. En el Regne Unit, estes idees de canvi continu es varen vore el principi com una amenaça a l'existent orde social «fix», i tant l'estat com l'iglésia les varen reprimir.[15] Les condicions es varen suavisar paulatinament i, en 1844, el controvertit lliure «Vestigis de l'Història Natural de la Creació» de Robert Chambers va popularisar l'idea d'una transmutació de les espècies. L'èlit científica va rebujar estes teories desdeñosament, i l'Iglésia d'Anglaterra va reaccionar en fúria; pero molts unitaris, cuáqueros i batistes —grups que s'oponien als privilegis de la religió estatal— es varen mostrar favorables a l'idea de Deu actuant a través d'eixes lleis.[16][17]

Ciència de la creació

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Ciència de la creació.

A el hora que aumentava la confiança dels biòlecs en l'evolució com a principi definitorio de la biologia[18],[19] en Amèrica també va créixer el número de membres de les iglésies que feyen una interpretació cada volta més lliteral de les escritures, i d'elles, les més notables varen ser la Convenció Batista del Sur i l'Iglésia luterana Sínodo de Misuri[20]. Gràcies al seu creiximent i a unes saneadas finances, estes iglésies es varen equipar per a promulgar el mensage creacionista en els seus propis coleges, facultats, editorials i mijos de comunicació[21].


En 1961 es va publicar el primer llibre important del creacionisme, l'influent The Genesis Flood: The Biblical Record and Its Scientific Implications, de John C. Whitcomb i Henry M. Morris. En ell, els autors argumenten que la creació va durar lliteralment 6 dies, que els humans varen conviure en algun moment en els dinosauris i que Deu va crear cada «tipo» de vida de forma individual[22][23]. Gràcies a este llibre, Morris es va convertir en un popular orador i es va dedicar a difondre les idees antievolutivas donant conferències en universitats, escoles i iglésies[22]. El Creation Science Research Center («Centre d'Investigació de la Ciència de la Creació», CSRC) va començar a publicar llibres de text de biologia que promovien el creacionisme[24]. En el seu moment, el CSRC va quedar dividit entre el sensacionalisme i un punt de vista més intelectual, i Morris va fundar el Institute for Creation Research («Institut per a l'Investigació de la Creació»), prometent que estaria gestionat per científics[25]. Morris i els defensors de la geologia diluviana varen adoptar els térmens «creacionisme científic» i «ciència de la creació».[26] La geologia diluviana va adoptar «l'etiqueta genèrica del creacionisme per als seus punts de vista hiperliterales»[27][28].

Fusió de ciència i religió

[editar | editar còdic]

Els creacionistas solen esgrimir l'argument de que «l'evolució és una religió, no una ciència»[29] per a minar el caràcter científic que reclamen els biòlecs quan debaten en els creacionistas, i aixina neguen que es tracte d'un debat entre ciència (evolució) i religió (creacionisme), reduint-ho a una polèmica entre dos creències igualment religioses, o inclús mantenint que l'evolució és un tema religiós, mentres que el disseny inteligent no ho és[30].[31] Els que rebaten l'evolució solen referir-se als els seus partidaris com a evolucionistes o darwinistas.[29].

Açò s'argumenta generalment per analogia, aduint que l'evolució i la religió tenen punts en comú, i per tant, l'evolució és una religió. Eixemples d'estes analogia és que l'evolució es basa en la fe, que els partidaris de l'evolució reverencian a Darwin com si fora un profeta, i que rebugen de pla dogmáticament qualsevol possibilitat alternativa[32].[33] Estos arguments s'han popularisat en els últims anys a conseqüència de que el moviment neocreacionista es distancie de la religió, donant raons per a utilisar una analogia antirreligiosa.[34]


Com a resposta, els partidaris de l'evolució argumenten que cap afirmació científica —incloent les de Darwin— es considera sacrosant, com demostren els aspectes de la teoria de Darwin que han segut rebujats o revisats per la ciència a lo llarc dels anys, per a conformar el neodarwinisme primer i despuix la síntesis evolutiva moderna[35][36]

Qüestions relacionades en la religió

[editar | editar còdic]
Vore també: Ciència i fe

Religió i científics històrics

[editar | editar còdic]

Els creacionistas argumenten a sovint que el cristianisme i la creència lliteral en la Bíblia són elements essencials o directament responsables del progrés científic.[37] En eixe fi, el fundador del Institute for Creation Research, Henry M. Morris, aduïx que científics com l'astrònom i filòsof Galileo Galilei, el matemàtic i físic teòric James Clerk Maxwell, el matemàtic i filòsof Blaise Pascal, el monge i genetista Gregor Mendel i el físic Isaac Newton creïen en la creació tal com la relata la Bíblia[38]

Esta llínea d'argumentació sol recórrer a científics que ya no vivien quan es va propondre la teoria de l'evolució o uns atres el camp de la qual d'estudi no tenia relació en dita teoria. Els opositors al creacionisme solen considerar enganyoses estes afirmacions.[39]


Molts dels científics en qüestió varen realisar treballs inicials sobre els mecanismes de l'evolució. Per eixemple, la síntesis evolutiva moderna combina la teoria de l'evolució de Darwin en les teories de Mendel sobre el herència genètica. Encara que cap a finals de el XIX els científics atribuïen l'especiación principalment a algun tipo d'evolució biològica, no va ser fins a mediats de el XX que les teories evolutives es varen estabilisar en forma de la síntesis moderna. El genetista i biòlec evolutiu Theodosius Dobzhansky, considerat el pare de la síntesis moderna, va afirmar que «res en la biologia té sentit si no és a la llum de l'evolució», i no vea conflicte algun entre l'evolució i les seues creències religioses.[40] No obstant, alguns dels científics històrics als que recorren els creacionistas estudiaven qüestions molt diferents a les que es tracten actualment. Per eixemple, Louis Pasteur rebatia la teoria de la generació espontànea en la biogénesis, una postura que alguns creacionistas descriuen com una crítica a l'evolució molecular i a l'abiogénesis. Pasteur acceptava que la Terra tenia millons d'anys i que s'havia produït certa forma d'evolució.[41]

La relació entre religió i ciència no es va descriure en térmens antagónicos fins a finals de el XIX, i inclús des de llavors, per als científics evolucionistes hi ha hagut molts eixemples de que abdós tendències són reconciliables.[42] Numerosos científics històrics han escrit llibres en els que expliquen els seus estudis com un deure espiritual motivat per les seues creències religioses. Aixina i tot, eixes professions de fe no varen poder evitar les crítiques dogmàtiques de certes persones molt religioses.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «An NSTA Evolution Q&A». National Science Teachers Association. Consultat el 27 d'agost de 2014.
  2. ↑ Acadèmies membres de IAP. «IAP Statement on the Teaching of Evolution». The World Academy of Sciences. Archivat des d'el original, el 17 de juliol de 2011. Consultat el 17 d'agost de 2014.
  3. ↑ Plantilla:Cite court Whether ID Is Science, p. 83.
  4. ↑ Larson 2004, p. 258: «Virtualment, cap científic secular accepta les doctrines de la ciència creacionista. Pero això no ha dissuadit als científics creacionistas de seguir alvançant en els arguments científics a favor de la seua posició».
  5. ↑ Numbers, 1992, pp. 3–240.
  6. ↑ GSA Today.Geological Society of America.22(11)
    4–9.doi:10.1130/GSATG158A.1.Consultat el 28 de giner de 2016.
  7. ↑ «The Evolution Controversy: Who's Fighting with Whom about What?» (PDF). Pacific Lutheran Theological Seminary. Archivat des d'el original, el 29 de novembre de 2010. Consultat el 27 d'agost de 2014.
  8. ↑ Plantilla:Cite court Context, p. 20
  9. ↑ Larson 2004, Chapter 11: "Modern Culture Wars"
    • Ruse 1999, p. 26: «Una cosa que als historiadors els encanta mostrar és que, al contrari de l'eterna oposició entre la ciència i la religió que se sol donar per certa, (…) la religió i la filosofia teològica han segut a sovint factors significatius en l'alvanç de la ciència».
  10. ↑ Cantor, Geoffrey i Marc Swetlitz, (editors). Jewish Tradition and the Challenge of Darwinism. University of Chicago Press. 2006. ISBN 978-0-226-09276-8
  11. ↑ Curry, Andrew (27 de febrer de 2009). “Creationist Beliefs Persist in Europe”. Science 323 (5918). Washington, D.C.: American Association for the Advancement of Science. doi:10.1126/science.323.5918.1159. ISSN 0036-8075. PMID 19251601. “Les notícies sobre el debat creacionisme-evolució sol centrar-se en Estats Units (…). Pero en els últims cinc anys també hi ha hagut disputes polítiques sobre el tema en països d'Europa (….). «No és solament un problema americà», diu Dittmar Graf de l'Universitat Tècnica de Dortmund, que va organisar la reunió.”
  12. ↑ «[1]», Religion News Service, 'Gannett Company'. Consultat el 28 de giner de 2016.
  13. ↑ «The Pope's Views on Evolution Haven't Really Evolved».Atlantic Mija.Washington, D.C.:ISSN 1072-7825.Consultat el 28 de giner de 2016.
  14. ↑ «In U.S., 42% Believe Creationist View of Human Origins». Gallup, Inc.. Consultat el 2 d'agost de 2014.
  15. ↑ Desmond y Moore, 1991, pp. 34–35.
  16. ↑ «Charles Darwin: gentleman naturalist». John van Wyhe. Consultat el 27 d'agost de 2014.
  17. ↑ Desmond y Moore, 1991, pp. 321–323, 503–505.
  18. ↑ Larson, 2004, pp. 248, 250.
  19. ↑ 'The American Biology Teacher'.National Association of Biology Teachers.McLean, VA:35(3)
    125–129.doi:10.2307/4444260.
  20. ↑ Larson, 2004, p. 251.
  21. ↑ Larson, 2004, p. 252.
  22. ↑ 22,0 22,1 Larson, 2004, p. 255.
  23. ↑ Numbers, 1992, pp. xi, 200–208.
  24. ↑ Numbers, 1992, pp. 284–285.
  25. ↑ Numbers, 1992, pp. 284–286.
  26. ↑ Larson 2004, pàg. 255–256: "Els fonamentalistes ya no es llimiten a denunciar el darwinisme com a fals: oferixen una alternativa pseudocientífica pròpia, que denominen «creacionisme científic» (distinguint-ho aixina del creacionisme religiós) o «ciència de la creació» (contrari a ciència de l'evolució)."
  27. ↑ Larson, 2004, pp. 254–255.
  28. ↑ Numbers, 1998, pp. 5–6.
  29. ↑ 29,0 29,1 Ham, 1987.
  30. ↑ Dembski, 1998.
  31. ↑ Impact.Institute for Creation Research.El Cajon, CA:(332)
    i–iv.Consultat el 27 d'agost de 2014.
  32. ↑ Morris, 1974.
  33. ↑ 'Crisis Magazine'.Morley Publishing Group.Washington, D.C.:Consultat el 27 d'agost de 2014.
  34. ↑ Scott, 2005.
  35. ↑ «Index to Creationist Claims: Claim CA611: Evolution sacrosanct?». The TalkOrigins Foundation, Inc.. Consultat el 27 d'agost de 2014.
  36. ↑ 'Naturwissenschaften'.Springer Science+Business Mija.91(6)
    255–276.ISSN 0028-1042.doi:10.1007/s00114-004-0515-i.
  37. ↑ Woods 2005, Chapter five: "The Church and Science"
  38. ↑ * 'Acts & Facts'.Institute for Creation Research.Sant Diego, CA:11(1)ISSN 1094-8562.Consultat el 20 de giner de 2007.
  39. ↑ «Index to Creationist Claims: Claim CA114: Creationist scientists». The TalkOrigins Foundation, Inc. . Consultat el 27 d'agost de 2014.
  40. ↑ 'Journal of Heredity'.Oxford University Press;American Genetic Association.68(1)
    3, 9.ISSN 0022-1503. Ayala va afirmar que «Dobzhansky era un home religiós».
  41. ↑ «Index to Creationist Claims: Claim CA114.22: Pasteur and creationism». The TalkOrigins Foundation, Inc. . Consultat el 27 d'agost de 2014.
  42. ↑ «Conflicts & occasional agreements in 'truth' between science and religió». Ontario Consultants on Religious Tolerance. Consultat el 27 d'agost de 2014.

Bibliografia adicional

[editar | editar còdic]
  • Journal of the History of Biology.39(3)
607–635.
245–253.doi:10.2436/20.1501.02.89.


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Controvèrsia_entre_creació_i_evolució&oldid=879713»