Anar al contingut

Biogénesis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Llínea de temps de la vida La biogénesis és el procés fonamental de la producció de nous organismes vius a partir d'uns atres ya existents del mateix tipo. Conceptualment, la biogénesis a voltes s'atribuïx al científic Louis Pasteur (1822-1895) i comprén la creència de que els sers vius complexos provenen únicament d'atres sers vius, per mig de la reproducció. És dir, la vida no sorgix espontàneament a partir de material inorgànic, que era lo que sostenia la teoria de la generació espontànea.[1] Pero basant-nos en esta última, si la vida alguna volta es va originar de matèria inorgànica, va tindre que aparéixer en la forma d'una cèlula organisada, ya que l'investigació científica ha establit a la cèlula com l'unitat més simple i chicoteta de vida independent. Un eixemple de la biogénesis pot ser: una aranya posa ous dels que eixiran més aranyes.

Esta hipòtesis es contrapon a la teoria obsoleta de la generació espontànea:

La génération spontanée est unix chimère. La generació espontànea és una quimera.
Louis Pasteur

L'afirmació de Pasteur seguia la doctrina de Virchow: «Omnis cellula i cellula» («totes les cèlules a partir de cèlules»),[2] derivada a la seua volta del treball de Robert Remak.[3] Els resultats empírics de Pasteur —i uns atres— es resumixen en la frase: «Omne vivum ex viu» (o «Omne vivum ex ovo» en llatí, «Tota vida ix de vida»). També coneguda com la «llei de la biogénesis». Varen demostrar que la vida no s'origina espontàneament de coses no-vives presents en el mig.

Biogénesis i abiogénesis

El terme 'biogénesis' va ser falcat per Henry Charlton Bastian per a referir-se a la generació d'una forma de vida a partir de materials no vius; no obstant, Thomas Henry Huxley va elegir el terme 'abiogénesis' i va redefinir la biogénesis per a la vida que sorgix de la vida preexistente.[4] La generació de vida a partir de material no viu es denomina abiogénesis i, segons ella, es va produir a través d'una evolució química i molecular escalonada a lo llarc de millons d'anys.[5][6][7][8][9]

Generació espontànea

Artícul principal → Teoria de la generació espontànea.

Es coneix com generació espontànea a l'orige de la vida a partir de matèria inerte.[10] Este plantejament dominava el món científic des de l'época dels filòsofs grecs.[11] És aixina com Aristóteles sostenia que animals i plantes s'originaven per generació espontànea, és dir, espontàneament a partir de restants de sers vius en descomposició, del fanc o el fem.

El hipòtesis de la generació espontànea va ser rebujada per Francesco Redi (1626-1697), qui en 1665 ya va demostrar que els cucs que eren detectats en la carn eren larves de mosca, que no apareixien si es protegia la carn en una malla fina.[11] L'aparició espontànea de microorganismes que descomponia la matèria orgànica va ser més difícil de refutar, ya que els microorganismes eren molt chicotets i no es podien vore clarament si provenien d'atres antecessors o be de la matèria inerte. El biòlec i sacerdot John Needham (1713-1781) va propondre que les molècules inertes podien reagrupar-se per a donar lloc a l'aparició de microorganismes.[11] Per a posar a prova esta idea Lazzaro Spallanzani (1729-1799) va realisar una série d'experiments que varen demostrar que la presència de microorganismes pot evitar-se si els mijos en a on proliferen són prèviament hervir i es mantenen tancats herméticament.[11] Finalment, Louis Pasteur (1822-1895), al voltant de 1860, va demostrar que en l'aire hi ha gran cantitat de microorganismes que són els responsables de la descomposició de la matèria orgànica.[11]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Pasteur's Papers on the Germ Theory».Historic Public Health Articles.Consultat el 22 de giner de 2022.(en en)
  2. ↑ Virchow, Rudolf(1859).«Die Cellularpathologie in ihrer Begründung auf physiologische und pathologische Gewebelehre».Verlag von August Hirschwald.Berlín:Consultat el 22 de giner de 2022.(en de)
  3. ↑ Remak, Robert(1852).«Über extracellulare Entstehung thierischer Zellen und über Vermehrung derselben durch Theilung».Arch. Anat. Physiol. Wiss. Med..19: 47-57.(en de)
  4. ↑ Strick, James(2001).«Evolution & The Spontaneous Generation».Continuum International Publishing Group.1: XI-XXIV.Consultat el 22 de giner de 2022..(en en)
  5. ↑ Spiegel, David S.; Turner, Edwin L.(10 de giner de 2012).«Bayesian analysis of the astrobiological implications of life's early emergence on Earth».Proceedings of the National Academy of Sciences.109(2): 395-400.doi:10.1073/pnas.1111694108.Consultat el 22 de giner de 2022.(en en)
  6. ↑ Orgel, LE(1998).«The origin of life – a review of facts and speculations».Trends Biochem Sci.23(12): 491-495.doi:10.1016/s0968-0004(98)01300-0.(en en)«Life, therefore, originated on or was transported to the earth at some point within a window of a few hundred million years that opened about four billion years ago.»
  7. ↑ Sharov, Alexei A.(12 de juny de 2006).«Genome increase as a clock for the origin and evolution of life».Biology Direct.1: 17.doi:10.1186/1745-6150-1-17.Consultat el 22 de giner de 2022.(en en)
  8. ↑ Vieru, Tudor. «Life Is 10 Billion Years Old», Softpedia, 14 de giner de 2011. Consultat el 22 de giner de 2022 (en en).
  9. ↑ Wesson, Paul S.(Octubre de 2010).«Panspermia, Past and Present: Astrophysical and Biophysical Conditions for the Dissemination of Life in Space».Space Science Reviews.156(1-4): 239-252.doi:10.1007/s11214-010-9671-x.(en en)
  10. ↑ Comte, Rosalino Vázquez; López, Rosalino Vázquez (2016). Temes selectes de biologia 1 (en es), Grup Editorial Pàtria. ISBN 978-607-744-462-6. Consultat el 2023-03-08.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Forts, María dels Àngels Gama (2007). Biologia 1 - Sep"un Enfocament Constructivista" (en es), Pearson Educació. ISBN 978-970-26-0854-7. Consultat el 2023-03-08.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Biogénesis&oldid=968408»