El segon món és un concepte que s'utilisa per a referir-se als països socialistes, en oposició al sistema econòmic-ideològic del primer món. Estos estats es diferenciaven del primer món pel seu rebuig a la cultura lliberal i al capitalisme obert i també es diferenciaven del tercer món pel seu nivell educatiu, el tamany de l'Estat i el major poder relatiu.[1]

La presència del Estat en tot l'espai públic és un sagell del segon món de el XX.
Els tres móns separats durant la Guerra Freda, en els seus respectius aliats. Els colors no representen la seua situació econòmica, sino la seua alliniació política.
  •  Primer món: Països aliats d'Estats Units.
  •  Segon món: Països aliats de l'URSS.
  •  Tercer món: Països no alineats i neutrals.
  • Actualment el terme està en desús, pero es consideren països de segon món als països en economies emergents com Rússia, l'Índia i China. També a aquells que són cridats «països en vies de desenroll» com Brasil, Mèxic, Suràfrica, entre uns atres.[2]

    G-5

    Artícul principal → G8+5.
     
    Líders de el G5 durant la 33.ª cim de el G8, celebrada en Berlín, Alemània; foto del 7 de juny de 2007.

    Per a part del pensament lliberal es denomina segon món al grup de paísos que es troben en manifestes vies de desenroll. No hi ha molta claritat sobre el llímit baix entre segon i tercer món en esta matèria, pero es poden trobar alguns països emergents de tots els continents els que tenen com a característica un PIB aproximat sobre els 5000 dólars, un percentage sobre el 95 % d'alfabetisació i un creiximent econòmic sostingut en el temps. baix eixe prisma, el segon món estaria compost per casi tota Europa Oriental, part d'Orient Pròxim, part d'Àsia-Pacífic i Oceania i part de Sudamérica.[3]

    Pensament social clàssic sobre el segon món

    Per al pensament social clàssic, el segon món seguix estant en relació en els països que varen pertànyer de l'òrbita soviètica i varen alcançar un gran desenroll en l'educació i del tamany de l'Estat. Bàsicament es tractaria solament de països d'Europa Oriental i Oriente Pròxim per la llimitació econòmica del proyecte socialiste real en l'extrem orient, en Iberoamèrica i Àfrica. China dins de tota esta matèria és una excepció d'anàlisis. Les raons per les quals solament estos països poden ser considerats baix estes teoria, excloent a atres nacions emergents que no varen tindre una matriu socialista, són les següents:

    • L'elevat nivell educatiu i científic d'este grup de països.
    • Sistema de cobertura sanitària gratuït i universal alvançat, en alguns casos homologable a països del primer món.
    • El homogeneïtat estructural que mostren a diferència d'atres països.
    • El tamany de l'Estat i l'alt grau d'industrialisació alcançat.

    Economia basada en el sector primari

    Vore també

    Referències



    Referències