Anar al contingut

Senzill

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Simple.
Els primers senzills es publicaven en discs de vinil.

Un senzill[1] (en inglés: single), també cridat simple, cort o cort de difusió, és un disc fonográfico de curta duració en una o dos gravacions en cada cara. El primer mig de publicació d'un senzill era el disc de vinil, que venia en un format de 18 cm (en mides sajonas: 7 polzades), pero en la nova tecnologia es varen publicar posteriorment senzills en disc compacte i per a descàrrega digital. La seua publicació generalment complix fins de promoció, distribució i segmentación (per a ràdios, DJ, etcétera) i mercadeo, existint diversos formats com el senzill promocional i el maxisencillo.

Descripció

El senzill presenta per lo general una o dos cançons principals (cridades cara A i cara B). La primera conté la cançó que es presenta, i la segona presenta una atra cançó adicional que comunament és una mescla o remezcla diferent del tema principal, una atra cançó del repertori del àlbum o algun tema inèdit no inclós en el àlbum. Solien amprar-se per a les rockolas en els bars, a on en insertar una moneda es triava el tema que es volia escoltar.

Fines

Promoció

El tema principal del senzill generalment prové d'un àlbum musical que ya ha segut o serà llançat de forma imminent, a fi de donar a conéixer l'àlbum o l'artiste i promoure la venda.

Distribució i segmentación

En moltes ocasions en les cares As publiquen versions per a ràdio («edició radi» o «edició per a radi», en anglés «ràdio edit») per dos raons principals: per a que tinga una llongitut adequada per a la ràdio (generalment acurtant la cançó original), o per a censurar qualsevol vulgaritat que puga contindre la cançó en la seua versió original.

Mercadeo i coleccionisme

Generalment en les cares B s'inclouen temes inèdits, remezclas exclusives i atres extres (versions extralargas, versions que inclouen llenguage vulgar, versions rares, versions interpretades en directe...), en l'intenció d'obsequiar al consumidor en un artícul de coleccionisme o mercadeo. Esta característica és comuna en el format maxisencillo.

Tipos de senzills

Senzill comercial

El senzill comercial és el que es posa per a la venda al públic, generalment en el format clàssic de dos cançons: una en la cara A, que és la cançó que es promociona, i una atra en la cara B, que pot ser una atra cançó de l'àlbum, o una remezcla o mescla del tema original, o un tema inèdit o una versió instrumental i una atra a capela; lo que fomenta la seua comercialisació.[nota 1]

Senzill promocional

Un senzill promocional, per lo general, és un disc que du una única cançó, encara que en rares ocasions inclou dos cançons, i inclús una cançó i un alvanç (en anglés snippet). Són publicats principalment per a ser distribuïts en les emissores de radi i discogràficas, per lo general no duen portada, sino que el disc ve inclós en una funda be siga de plàstic o paper; encara que excepcionalment es distribuïx al públic, si se li sol incloure portada i contraportada, normalment distintes a les del senzill comercial. En atres ocasions el públic solament pot conseguir estos senzills com obsequie comprant un àlbum o LP o atres productes, fomentant aixina la venda d'estos, encara que en l'actualitat no és habitual.

Doble senzill

Generalment conté una sola cara A comercial ubicada en un dels costats del disc, pero en el format de doble senzill posseïx dos (cada una ubicada físicament en un dels costats del disc), ya que són dos les cançons principals.[nota 2] Abdós títuls s'unixen gràficament per mig de la tipografia «/» (cridada barra) component el títul del doble senzill, encara que en ocasions dit títul pot ser distint a abdós, presentant qualsevol atra denominació.[nota 3] Sol ser considerat independent de la publicació dels senzills per separat, i la seua publicació sol destinar-se a segments de mercat a on el senzill únic (al mateix preu) no obtindria vendes suficients.

Maxisencillo

Artícul principal → Maxi senzill.

Un maxisencillo o simplement maxi (del anglés maxi single) és un format musical per a senzills que presenta més de dos cançons. És un senzill musical en format de dotze polzadas (12", té el mateix tamany d'un LP). Generalment un senzill du 1 o 2 temes com a màxim: una cançó en la cara A (el senzill) i una atra en la cara B (la cançó acompanyant); format típic en un senzill de sèt polzades (7"). Un maxisencillo sol incloure entre 3 i 5 cançons. Este tipo de discs és un preludi d'un posterior LP. És molt comú incloure en la cara B del maxisencillo cançons inèdites o, si no, també cançons que varen quedar descartades de l'àlbum. Una atra característica comuna del Maxisencillo és que continguera la versió bailable o per a club de les cançons (club version) les quals tenien una duració promig mínima de 4:30 minuts.

Àlbum senzill

En la música surcoreana, la terminologia per a «àlbums» i «senzills» és única i inclou un terme adicional, el «àlbum senzill» (), una categoria de llançaments que no es troba fòra de Corea del Sur. En anglés, la paraula «àlbum» en us normal es referix a un llançament LP en múltiples cançons. Pel contrari, la paraula coreana per a «àlbum» () denota una gravació musical de qualsevol duració publicada en mijos físics; té un significat més propenc a les paraules en anglés «gravació» o «llançament». Encara que els térmens «àlbums senzill» i «senzills» són similars i, a voltes, inclús poden superpondre's en significat, segons el context, es consideren dos tipos de llançament distints en Corea del Sur. Un «àlbum senzill» es referix a un llançament físic (com CD, LP o atres mijos) que recopila una o més cançons, mentres que un «senzill» és solament una cançó en sí mateixa, generalment per a descàrrega o streaming. La llista Gaon Àlbum Chart rastreja les vendes de tots els àlbums offline llançats com a mijos físics, lo que significa que els àlbums senzill competixen junt en els àlbums d'estudi (i tots els demés àlbums). Gaon Digital Chart, que rastreja descàrregues i streamings, és considerada com la llista oficial dels senzills. Com un tipo de llançament distint, l'àlbum senzill es va desenrollar durant l'era del CD en la década de 1990. Este tipo d'àlbum, que generalment inclouen dos o tres cançons, es varen comercialisar com una alternativa més assequible a un àlbum complet.[2] El terme «àlbum senzill» a voltes s'usa per a referir-se a un llançament que simplement es cridaria «senzill» en contexts occidentals, com un disc de 7" i 45 RPM llançat abans de l'advenimiento de la música descargable. Per a donar un eixemple de les diferències entre un àlbum d'estudi, àlbums senzill i senzills: el grup de K-pop, Big Bang, té un àlbum d'estudi titulat Made, que es va llançar originalment com una série de quatre àlbums senzill: M, A, D i I. Es varen incloure dos senzills en cada u d'estos àlbums; el primer de la série, M, conté les cançons «Loser» i «Bae Bae».[3]

Un àlbum senzill és distint d'un senzill, inclús si solament inclou una cançó. «Gotta Go» de Chungha va ser llançat com un àlbum titulat XII, que era un CD d'una sola cançó. A pesar de que «Gotta Go» va ser l'única cançó en XII, els dos llançaments tenen títuls diferents i varen posicionar en Gaon Chart de forma separada: XII es va ubicar en el quarto posat de Gaon Àlbum Chart,[4] mentres que «Gotta Go» es va ubicar en el segon posat de Gaon Singles Chart.[5]

Formats

Vinil

Artícul principal → Disc de vinil.

El format tradicional de senzills, generalment de 7 polzades (12 en els maxi senzills). Les seues vendes varen decaure en els anys 1990 en l'aparició del disc compacte, pero es va mantindre gràcies a l'utilisació del format vinil per part dels DJ i els coleccionistes. El mercat de senzills en vinil va continuar en esta crisis fins a 2001 mantenint-se bàsicament gràcies als DJ, quan va vindre el repentí sorgiment dels llançaments senzills gràcies a l'auge de la música electrònica, a la baixada dels preus de les ferramentes de creació musical i a la divulgació de la cultura musical i el coleccionisme.

Casset

Artícul principal → Casset.

Va constituir l'alternativa al vinil a mitan dels anys 1980, distribuint-se fins a l'aparició del disc compacte que ho va substituir pràcticament en la seua totalitat.

Disc compacte

Artícul principal → Senzill en CD.


Un senzill en CD és un senzill musical en la forma d'un disc compacte de tamany estàndar. El format de disc compacte per a senzills va ser introduït per primera volta a mitan de la década de 1980, pero no va ser posat en el mercat fins a 1990. Els CD pronte ensombrecieron les vendes d'atres formats com el vinil i el casset, començant la década de 1990. Les companyies varen començar a llançar menys senzills, al punt de que Billboard va canviar les seues regles de permetre senzills sense llançaments comercials. Com a conseqüència d'esta nova norma, la producció i les vendes de senzills varen disminuir enormement. Hui en dia estan sent reemplaçats en part per les descàrregues digitals.

Vídeo

Artícul principal → VHS.

Tradicionalment en VHS, este format contenia el videoclip del senzill i es distribuïa o be als canals de música televisada i discogràficas o be al consumidor junt en el casset del senzill.

DVD

Artícul principal → DVD.

El format DVD per a senzills va ser introduït a fins dels 1990 i a inicis de 2000. Encara que si be vàries companyies registrades els han rebujat per a emetre discs compactes, s'han publicat numerosos en este format. Considerats com a artículs de colecció, generalment contenen el videoclip de la cançó del senzill, i ocasionalment extres, cóm es va fer i galeries de fotos. Este format va reemplaçar al de vídeo que tradicionalment contenia els videoclip.

La versió senzill i la versió editada per a ràdio

La «versió senzill» sol ser una miqueta més curta que la versió oficial de l'àlbum i, fonamentalment ix publicada per lo general en el disc senzill del tema corresponent, be siga en format de vinil o en CD. La «versió senzill» no és necessàriament idèntica a la «versió editada per a ràdio» (en anglés ràdio edit), ya que estes, que per lo general estan fetes per a ser destinades a la distribució per a la seua promoció radial, sent més curtes que la pròpia versió senzill i estant censurades. També la «versió senzill» pot ser una versió inèdita en la seua masterisació o interpretació.

Vore també

Notes

  1. ↑ Un eixemple és «Smells Like Teen Spirit» de la banda Nirvana.
  2. ↑ Un eixemple és el «All Apologies» / «Rap Em» de la banda Nirvana, a on abdós cançons del disc són considerades cares A.
  3. ↑ Per eixemple «Closer to God» de Nine Inch Nails.

Referències