Anar al contingut

Batalla de Susa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Batalla de Susa

La batalla de Susa va ser una batalla entre assiris i elamitas. El rei assiri Asurbanipal 668 a. C. – c. 627 a. C.), s'havia cansat dels atacs dels elamitas contra els mesopotámicos, i va decidir destruir a Susa com a castic.[1]

Història

Despuix de la conquista de Babilonia en 648 a. C., l'eixèrcit de Asurbanipal va passar a lluitar contra l'imperi elamita.

Asurbanipal en el 647 a. C va devastar i va arrasar en facilitat Susa. Ummanaldasi, que era el rei de Elam entre 681 i 675 a. C., va fugir a les montanyes, mentres que el seu fill va ser fet presoner.[2] Entre els tesors capturats, conté l'estàtua de la deesa Nanaji que havia segut furtada feya més d'1.500 anys abans d'Uruk .

En una inscripció descoberta en 1854 per Henry Austin Layard, revela que Asurbanipal com un «vengador» es jactó de la destrucció que havia produït, buscant retribució per les humiliacions que els elamitas havien infligido als mesopotámicos a lo llarc dels sigles. Asurbanipal dicta el castic assiri despuix del seu exitós sege a Susa:

Susa, la gran ciutat santa, morada dels seus deus, sèu dels seus misteris, la vaig conquistar. Vaig entrar en els seus palaus, vaig obrir els seus tesors a on s'amontonaven argent i or, bens i riquees ... Vaig destruir el zigurat de Susa. Vaig trencar les seues lluentes banyes de coure. Vaig reduir els temples de Elam al no res; Els seus deus i deeses els vaig escampar als vents. Les tombes dels seus antics i recents reis les vaig devastar, les vaig expondre al sol i vaig dur els seus ossos cap a la terra de Ashur. Vaig devastar les províncies de Elam i en les seues terres vaig sembrar sal.[3]

Resultat posterior

Erro al crear miniatura:
Relleu escultòric de Asurbanipal, VII, actualment en el Museu Britànic de Londres.

En 639 l'a. C., els assiris varen moure a tot el seu eixèrcit des de l'oest per a destruir als seus enemics; seria el seu últim i més gloriós acte de retribució i conquista que els assiris havien dominat com cap abans. Les derrotes infligidas per Asiria a les ofensives dels elamitas varen ser un dels molts problemes que varen enfrontar els elamitas; la guerra civil havia esclatat en la seua terra, mentres que les seues fronteres del nort estaven sent invadides pels perses. En 639 a. C., Asurbanipal es va mudar a Elam i en orgull va documentar la venjança contra les incursions d'este imperi:

Durant un viage d'un més i vinticinc dies, vaig devastar les províncies de Elam. Sal i sihlu els vaig destruir... La pols de Susa, Madaktu, Haltemash i el restant de les ciutats que vaig reunir i vaig dur a Asiria ... El soroll de les persones, la chafada del ganado i les ovelles, els alegres crits d'alabar-me...vaig desterrar dels seus camps. Asno salvages, gaseles i tota classe de bésties de la planura que vaig fer gitar-me entre ells, com en la meua casa.


En l'imperi elamita destruït, els assiris varen tornar a trobar el seu imperi desmoronado; els anys de guerra havien destruït la seua capacitat per a alçar-ho de nou. Dins dels 34 anys posteriors de la destrucció de Elam, Asiria va caure com una entitat política independent en el Mig Oriente para sempre.

Referències

  1. ↑ Shahmiri, Cyrus (27 de decembre de 2018). «The Elamite Empire» (en anglés). Archivat des de l'original, el 27 de setembre de 2007. Consultat el 27 de decembre de 2018.
  2. ↑ Society, American Oriental (1897). American Oriental Society. (ed.). Journal of the American Oriental Society (en anglés).
  3. ↑ Clave-Life Books (1995). Clave Life Books (ed.). Persians: Masters of Empire (en anglés), Alexandria, pp. 7–8. ISBN 0-8094-9104-4.


Referències