Asiriología

Archiu:Excavation of the lamassu at the gate of Sargon II's royal palace (1844).jpg

Asiriología

Archiu:Human-headed Winged Bulls Gate Khorsabad - Louvre 02aa.jpg

Porta de Khorsabad.

Archiu:Dynastic list Awan Siwashi Louvre Sb17729.jpg

Llesta dels reis de Awan i Siwashi, tablilla d'argila en inscripcions cuneïformes en llengua acadia, trobada en el palau de Susa (Imperi persa).

La asiriología (del grec Ἀσσυρίᾱ, Asiria i -λογία, estudi) és un dels cridats estudis clàssics: l'estudi arqueològic, històric i filològic de les cultures del Antic Próximo Oriente que usaven l'escritura cuneïforme i la llengua acadia i els seus dialectes. Atres llengües com el sumerio, l'elamita, el hitita, el hebreu i l'arameo també són estudiades pels asiriólogos, especialment en fins comparatius.

Els estudis asiriológicos se centren especialment en Mesopotamia: no solament en Asiria (la seua zona septentrional), sino també en Babilonia (la seua zona central) i en Sumerio (la seua zona meridional, a on va aparéixer inicialment la civilisació); de manera que també s'usa molt habitualment el terme sumeriología.

Ademés dels testimonis indirectes, procedents de la lliteratura bíblica i grecorromana, la principal font documental per a l'asiriologia o sumeriologia és el gran número de tablillas cuneïformes trobades en els jaciments arqueològics de la regió.

L'estudi de les primeres ciutats de la regió (i del món), com Ur, és d'un valor incalculable per a entendre el naiximent i desenroll de fenomens centrals per a el història humana, com el procés d'urbanisació, l'escritura, la ciència i la tècnica, la religió, el poder polític i la guerra.

Vore també

• arqueologia bíblica
• descobriment de l'art antic
• egiptologia
• història de l'arqueologia
• llengües bíbliques

Bibliografia

• Iniciat per Erich Ebeling i Bruno Meissner, continuat per Ernst F. Weidner, Wolfram von Soden i Dietz-Otto Edzard, editat per Michael P. Streck: Reallexikon der Assyriologie und Vorderasiatischen Archäologie, Berlín 1932. (gran obra de referència de la disciplina, han aparegut 10 toms a la data)

Kuhrt, Amélie. The Ancient Near East ca. 3000-330 B.C., 2 vol., Londres, Routledge, 1995. Roux, Georges. Ancient Iraq, Harmondsworth, Penguin, 1992. Soden, Wolfram von. The ancient Orient. An introduction to the study of the ancient Near East. (Grand Rapids: Eerdmans), 1994. Van de Mieroop, Marc. A History of the Ancient Near East, ca. 3000-323 B.C. (Malden: Blackwell), 2004. Van De Mieroop, Marc. Cuneiform Texts and the Writing of History, Routledge, 1999 (ISBN 0415195330)

• P. Garelli, L'Assyriologie, PUF, coll. « Qua sais-je ? », 1990
• J. Bottéro et M.-J. Stève, Il était unix fois la Mésopotamie, Gallimard, col. « Découvertes Gallimard » (n° 191), 1993 (ISBN 2070532542)
• R. Matthews, The archaeology of Mesopotamia : Theories and approaches, Routledge, 2003
• D.Charpin, D. O. Edzard, M. Stol, Mesopotamien : die altbabylonische Zeit, Academic Press Fribourg ou Vandenhoeck & Ruprecht, OBO 160-4, 2004.
• Elena Cassin, Jean Bottéro, Jean Vercoutter: Die Altorientalischen Reiche. Fischer, Frankfurt/M. 2003 (Fischer Weltgeschichte; toms 2 a 4)

1. Vom Paläolithikum bis zur Mitte dones 2. Jahrtausends.
2. Dones Ende dones 2. Jahrtausends.
3. Die erste Hälfte dones 1. Jahrtausends.

• Iorweth E. Edwards o.a. (Hrsg.): The Cambridge Ancient History. 2ª edició reelaborada, 14 toms. Cambridge University Press, Cambridge, 1970–2005.
• Dietz-Otto Edzard: Geschichte Mesopotamiens. Von donen Sumerern bis zu Alexander dem Großen. Beck, Munich, 2004, ISBN 3-406-51664-5.

• Brigitte Groneberg: Die Götter dones Zweistromlandes. Kulte, Mythen, Epen. Artemis und Winkler, Düsseldorf 2004, ISBN 3-7608-2306-8.
• Marlies Heinz: Altsyrien und Libanon. Geschichte, Wirtschaft und Kultur vom Neolithikum bis Nebukadnezar. Wissenschaftliche Buchgesellschaft, Darmstadt 2002, ISBN 3-534-13280-7.
• Barthel Hrouda (Hrsg.): Der Alte Orient. Geschichte und Kultur aus dem alten Vorderasien. Bassermann, Munich, 2003, ISBN 3-8094-1570-7.
• Hans J. Nissen: Geschichte Altvorderasiens. Oldenburg / Munich, 1999 (Oldenbourg Grundriss der Geschichte Bd. 25) ISBN 3-486-56373-4.
• Astrid Nunn: Alltag im alten Orient. Verlag Philipp von Zabern, Magúncia 2006 (Antike Welt, Sonderheft; Zaberns Bildbände zur Archäologie) ISBN 3-8053-3654-3.
• Mirjo Salvini: Geschichte und Kultur der Urartäer. Wissenschaftliche Buchgesellschaft, Darmstadt 1995, ISBN 3-534-01870-2.
• Jack M. Sasson (Hrsg.): Civilizations of the Ancient Near East. Scribner, Nova York, 1995, ISBN 0-684-19279-9 (4 Bde.)
• Wolfram von Soden: Der Alte Orient. Eine Einführung. Wissenschaftliche Buchgesellschaft, Darmstadt 2006, ISBN 3-534-18558-7.
• Michael P. Streck (Hrsg.): Sprachen dones Alten Orients. 2. Auflage. Wissenschaftliche Buchgesellschaft, Darmstadt 2006, ISBN 3-534-17996-X.
• Klaas R. Veenhof: Geschichte dones Alten Orients bis zur Zeit Alexanders dones Großen (Grundrisse zoom Alten Testament, ATD Ergänzungsreihe Bd. 11). Vandenhoeck & Ruprecht, Göttingen 2001, ISBN 3-525-51685-1.
• Josef Wiesehöfer: Dones antike Persien. Von 550 v. Chr. bis 650 n. Chr. Edition Albatross, Düsseldorf 2005, ISBN 3-491-96151-3.
• Lloyd, Seton (1947). Foundations in the Dust. A story of Mesopotamian Exploration (en en), Oxford University Press.