Isatis tinctoria

Isatis tinctoria

Ilustració

Archiu:Isatis tinctoria CAPS 0 .jpg

Isatis tinctoria

La caça de l'unicorn, tapís, teñir en gualda (groc), rossa (roig), i la herba pastiç (blau).

Archiu:Schreber woad mill 1752. CAPS 1

Ilustració del molí alemà d'herba pastiç en Turingia, 1752

Archiu:CAPS 2 KarlstTrGeb Grainberg140505 01. CAPS 3

Plantes de cultiu

Ilustració

Vista de la planta

Inflorescència

Herba pastiç, isátide o glasto són els noms comuns per a l'espècie fanerógama Isatis tinctoria de la família Brassicaceae. Añil, isatide o glastum és també el nom del colorant blau produït per esta espècie. La raïl d'esta planta s'usa en la medicina tradicional chinenca.

Descripció

És una planta bienal, rarament perenne, robusta, alcança un tamany de 30–120 cm d'altura, glabra a hirsuta, subglauca, empinada, en molta inflorescència ramificadas anteriorment. Fulls basals rosuladas, oblanceoladas, de pecíol curt, de 5–15 cm de llarc, 1.3 cm d'ample, molt variables en tamany i en freqüència molt major en les plantes cultivades, els fulls caulinarias de 10–80 mm de llarc, 5–25 mm d'ample, linear-lanceoladas, auriculadas en la base, amplexicaules; les superiors molt més menudes. Les inflorescència en arracades de 30-80-flors, paniculadas, ebracteadas, aumentant fins a 10 (-15) cm en la fruta. Flores de 4–5 mm de diàmetro, de color groc; en pedúncul de 5–10 mm de llarc en la fruta. Sépals 2-2.5 mm de llarc, de color vert groguenc. Pétals 3-4.5 mm de llarc, 1.5–2 mm d'ample. El frut és una silicua molt variable en tamany, des de 10 fins a 20 mm de llarc, 2.5–5 mm d'ample, oblonga, estretint-se cap a la base, en àpiç truncat a redonejat, a sovint alguna cosa ampli en el mig (en lóculo), glabras a puberulentas; llavor de 3–4 mm de llarc, 1 mm d'ample, elipsoide allargat, de color marró.

Distribució i hàbitat

És nativa de les estepas i zones desérticas del Caucas, centre d'Àsia a l'est de Siberia i oest d'Àsia (Hegi), pero actualment es troba en vàries parts del suroest i centre d'Europa. És cultivada en Europa, especialment en l'oest i el sur del continent des de l'Antiguetat.

L'herba es cultiva en vàries regions del nort de China, com Hebei, Pequín, Heilongjiang, Henan, Jiangsu, i Gansu. Les raïls es cullen durant l'autumne i se sequen. La raïl secada es processa en grànuls, que es consumixen comunament dissolts en aigua calenta o té.