Anar al contingut

Isatis tinctoria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Isatis tinctoria
Ilustració
Isatis tinctoria
La caça de l'unicorn, tapís, teñir en gualda (groc), rossa (roig), i l'herba pastiç (blau).
Ilustració del molí alemà d'herba pastiç en Turingia, 1752
Plantes de cultiu
Ilustració
Vista de la planta
Inflorescència

Herba pastiç, isátide o glasto són els noms comuns per a l'espècie fanerógama Isatis tinctoria de la família Brassicaceae. Añil, isatide o glastum és també el nom del colorant blau produït per esta espècie. La raïl d'esta planta s'usa en la medicina tradicional chinenca.

Descripció

És una planta bienal, rarament perenne, robusta, alcança un tamany de 30–120 cm d'altura, glabra a hirsuta, subglauca, empinada, en molta inflorescència ramificadas anteriorment. Fulls basals rosuladas, oblanceoladas, de pecíol curt, de 5–15 cm de llarc, 1.3 cm d'ample, molt variables en tamany i en freqüència molt major en les plantes cultivades, els fulls caulinarias de 10–80 mm de llarc, 5–25 mm d'ample, linear-lanceoladas, auriculadas en la base, amplexicaules; les superiors molt més menudes. Les inflorescència en arracades de 30-80-flors, paniculadas, ebracteadas, aumentant fins a 10 (-15) cm en la fruta. Flores de 4–5 mm de diàmetro, de color groc; en pedúncul de 5–10 mm de llarc en la fruta. Sépals 2-2.5 mm de llarc, de color vert groguenc. Pétals 3-4.5 mm de llarc, 1.5–2 mm d'ample. El frut és una silicua molt variable en tamany, des de 10 fins a 20 mm de llarc, 2.5–5 mm d'ample, oblonga, estretint-se cap a la base, en àpiç truncat a redonejat, a sovint alguna cosa ampli en el mig (en lóculo), glabras a puberulentas; llavor de 3–4 mm de llarc, 1 mm d'ample, elipsoide allargat, de color marró.[1]

Distribució i hàbitat

És nativa de les estepas i zones desérticas del Caucas, centre d'Àsia a l'est de Siberia i oest d'Àsia (Hegi), pero actualment es troba en vàries parts del suroest i centre d'Europa. És cultivada en Europa, especialment en l'oest i el sur del continent des de l'Antiguetat.

L'herba es cultiva en vàries regions del nort de China, com Hebei, Pequín, Heilongjiang, Henan, Jiangsu, i Gansu. Les raïls es cullen durant l'autumne i se sequen. La raïl secada es processa en grànuls, que es consumixen comunament dissolts en aigua calenta o té.

Referències

  1. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Trop