Catedral de Ruan
La catedral de La nostra Senyora de Ruan (en francés: Cathédrale Notre-Dona'm de Rouen), és una catedral de cult catòlic baix la advocación de Nostra Senyora, la Verge María en la ciutat de Ruan, en el departament de Sena Marítim, en França, al noroest del país.
Este temple és una construcció gòtica les primeres pedres de la qual es remonten a l'Alta Edat Mija. Té la particularitat, rara en França, de conservar el seu palau arzobispal i les construccions anexes que ho rodegen daten de la mateixa época. En el XIX, la catedral servix de font d'inspiració a numerosos artistes, particularment Claude Monet.
Va ser en el palau arzobispal de Ruan, d'estil gòtic, contemporàneu de la catedral, a on va tindre lloc el segon procés a Juana d'Arc.
En esta catedral és a on està enterrat el cor del rei Ricardo I d'Anglaterra.
Història
[editar | editar còdic]En el monument poden distinguir-se tres etapes:
- La Basílica primitiva: excavacions recents mostren que un primer santuari de doble nau va ser construït a finals de el I en el mateix emplaçament de la catedral actual. La basílica va ser destruïda durant les Invasions Normandas.
- La Catedral romànica: els treballs de la catedral romànica varen escomençar al voltant de 1020, durant el bisbat de Roberto de Évreux. La nau central reprenia l'ubicació de la nau sur de la basílica primitiva. D'esta segona etapa actualment només es conserva una cripta.
- La Catedral gòtica: l'edificació gòtica de l'edifici va començar en la construcció de la Torre Nort (Torre Saint-Romain), pero en 1200 la catedral romànica va ser devastada pel fòc. A partir de llavors, es construïx en estil gòtic completament predominant.
Descripció
[editar | editar còdic]
La part més antiga d'estil gòtic que es conserva en l'edifici és la Torre Nort (la Torre Saint-Romain), la construcció de la qual comença en 1145. Per la seua banda la Torre Sur (la Tour de Beurre o Torre de Manteca) no va escomençar a construir-se fins a 1485.
Despuix de l'incendi de 1200, la nau recupera elements de la catedral romànica, encara que el cimborrio estava inacabat i el seu agulla de pedra no va poder construir-se llavors.
En 1540, es construïx una agulla de fusta, recoberta de plom. En 1822 va ardir a causa d'un incendi conseqüència d'un raig, per lo que posteriorment es construïx una agulla de ferro fos, que flanquejada per quatre pináculos de coure s'erigix per etapes a lo llarc de el XIX.
La catedral posseïx en el travessia del transepto, un cimborrio arrematat en l'actualitat per la mencionada colossal agulla o "flèche" de ferro fos, afegida entre 1825 i 1876 , que en 151 metros d'altura és a dia de hui la més alta de les catedrals de França, supera a la de pedra de la catedral Notre-Dona'm d'Estrasburc , que s'eleva no obstant fins als 142,70. La frontera occidental està flanquejada per dos torres, la Tour Saint-Romain i la Tour de Beurre (o torre de Manteca, ya que les obres per a la seua construcció varen ser costejades en els diners que es pagava a l'iglésia per a poder consumir manteca durant la Quaresma). La Tour de Beurre és una autèntica obra mestra del gòtic flamígero.
En 1944, durant la Segona Guerra Mundial, els bombardejos aliats varen causar greus danys en la ciutat de Ruan, i en especial en la catedral. Aixina la planta corresponent al periodo gòtic flamígero de la Torre Nort (la Torre Saint-Romain) va ser destruïda en 1944 en un incendi i ha segut reconstruïda recentment, la nau i la frontera lateral sur varen ser destrossats, i un dels quatre pilars que sostenen l'agulla va ser pràcticament destruït, pero miraculosament el conjunt va permanéixer en peu.
Els principals treballs de restauració ya estan acabats i la Torre Saint-Romain conta de nou en el seu sostre de pissarra.
Personalitats enterrades
[editar | editar còdic]
La catedral alberga una tomba que conté el cor de Ricardo Cor de León. Les seues entranyes provablement varen ser enterrades dins de l'iglésia del Château de Châlus-Chabrol en Limousin. Va ser en les parets del castell de Châlus-Chabrol a on es va disparar el passador de la ballesta, que ho va dur a la mort una volta que la ferida es va fer sèptica. Els seus restants corporals varen ser enterrats junt al seu pare en l'Abadia de Fontevrault prop de Chinon i Saumur (França). La efigie de Richard està en la part superior de la tomba, i el seu nom està inscrit en llatí en el lateral.
La Catedral també conté la tomba d'Hrolf Ganger, un dels antepassats de Ricardo, fundador i primer governant del principat vikingo en lo que pronte es coneixeria com Normandia.
La catedral contenia la tomba de marbre negre de Juan de Lancaster, duc de Bedford, un dels comandants anglesos que va supervisar el juí de Juana d'Arc. Es va convertir en sacerdot canonge de la catedral despuix de la seua mort. La seua tomba original va ser destruïda pels calvinistas en el XVI, pero seguix havent una placa commemorativa.
Atres personalitats famoses enterrades ací inclouen:
- Poppa, esposa de Roll de Normandia i mare del duc Guillermo I.
- Guillermo I de Normandia, duc de Normandia (també conegut com Guillermo Espasa Llarga).
Hugh d'Amiens, primer abad de l'Abadia de Reading i després arquebisbe de Ruan.
- Matilde d'Anglaterra (també coneguda com l'emperatriu Matilda).
William FitzEmpress.
Pierre de Brézé.
- Louis de Brézé, senyor de Anet.
Monet i la Catedral de Ruan
[editar | editar còdic]Durant la década de 1890, Claude Monet treballa en vàries séries de pintures totes en el mateix motiu: la catedral. Potser la série més coneguda siga la que representa la frontera occidental. Monet pinta 31 versions distintes, les primeres les va fer des de la casa situada en el número 23 de la plaça de la Catedral, el restant varen ser realisades des del número 81 del carrer Grand-Pont. Algunes de les seues pintures les va terminar en el seu taller de Giverny.
En 2004 i en 2005, es va realisar un espectàcul monumental "De Monet als pixels" consistent en l'allumenament de la frontera principal de la catedral utilisant colors que recordaven els quadros de Monet.
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Dorothee Heinzelmann: Die Kathedrale Notre-Dona'm in Rouen – Untersuchungen zur Architektur der Normandie in früh- und hochgotischer Zeit. Rhema-Verlag, Münster 2003, ISBN 978-3-930454-21-1
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Catedral de Ruan.- Espectàcul De Monet als pixels(en francés)
- Història de la Catedral de Rouen (en francés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Catedral de Ruan» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Catedrals de França del sigle XIII
- Catedrals catòliques de França
- Catedrals de França classificades monument històric (1862)
- Catedrals de Normandia
- Catedrals gòtiques de França
- Iglésies de Ruan
- Monuments històrics de Normandia
- Bens inscrits en la Llista Indicativa de França
- Arquitectura de 1876
- França en 1876
- Catedrals marianas
- Iglésies dedicades a La nostra Senyora de l'Asunción
- Llocs de enterrament reals en França
- Arquidiócesis de Ruan
- Patrimoni de l'Humanitat