Piràmide Acodada

Archiu:Bent Pyramid featuring the original polished limestone outer casing that the pyramids used to have (14616487960).jpg

Piràmide Acodada

   

La Piràmide Acodada, també cridada Piràmide Romboidal o Piràmide sur de Dahshur, és un monument funerari o cenotafio construït per orde del faraó Seneferu en Dahshur, a 40 quilómetros al sur d'El Caire, en Egipte. S'estima que la seua forma particular és una tentativa fallanca de piràmide de cares planes, l'última fase de l'evolució de les piràmides egipcíaques. Posseïx numeroses particularitats i s'assembla en molts punts a la piràmide erigida pel fill i successor de Seneferu, Jufu (conegut comunament com Keops). Entre les seues característiques resalta el fet de que una de les seues dos entrades no està situada sobre la frontera septentrional, fet únic en l'Imperi Antic. Aixina mateix, és destacable també el fet de que la piràmide conserva encara la major part del seu recobriment, lo que la convertix en la piràmide que actualment està millor conservada de tot Egipte i lo que va fer que anara coneguda com Aquella que lluïx al sol. En el seu interior es troba una volta falsa en respal en les quatre parets que és la més antiga coneguda. El complex funerari revela vestigis d'un imponent i gran temple la rica ornamentació del qual ho distinguix dels atres monuments de la quarta dinastia.

Complex funerari

El conjunt funerari està constituït per la piràmide del faraó i una piràmide satèlit de 26 m d'altura situada al sur, abdós rodejades per un mur de pedra de 2 m d'altura. Este recint estava comunicat en un temple funerari per mig d'una calçada de prop de 700 m de llongitut. Per la seua posició alluntada de l'entrada de la vall, este temple funerari no sembla ser el temple de recepció (o temple de la vall). Per una atra part, hi ha vestigis d'una segona calçada que devia conectar este temple en el verdader temple de la vall. És una particularitat que no es troba en cap atre complex piramidal.

Elements del complex funerari.
	Piràmide Piràmide satèlit Temple Alt Calçada Temple Funerari

Distribució des de l'entrada nort

Archiu:Rhomboidale-chambre-inférieure.jpg

Vista de la cambra inferior de la piràmide acodada.

L'entrada septentrional se situa a 11,80 metros sobre el nivell del sol. Es tracta de l'única piràmide que conserva el parament de la seua entrada intacte: els egiptòlecs varen observar dos parells de forats enfrontats i colocats sobre les parets laterals est i oest que devien estajar els goznes d'una porta basculant, que els arquitectes italianos Vito Maragioglio i Celest Rinaldi suponen de fusta. L'entrada s'obri sobre un passadiç descendent de 78,60 metros en una pendent de 28°22' els primers 12,60 m, variant després a 26°20'. Este corredor té la particularitat d'estar cobert en lloses dispostes llaugerament solapadas, de forma escalonada, lo que permet descarregar el pes de la part superior a la manera d'una volta de canó per aproximació de les hiladas. El passage continua en un atre de 5,40 m sense pendent, el sol de la qual està a 22,40 m baix el nivell del terreny, i posseïx també un sostre abovedado similar a l'anterior pero de 12,60 m d'altura. El habitació inferior, a la que s'accedix per una empinada escala, està elevada 6,75 m sobre eixe final del corredor i mostra un perfecte coneiximent per part dels seus dissenyadors en matèria de distribució de les càrregues. El sostre d'esta cambra, en el seu punt més alt a 17,30 m d'altura, és també una volta escalonada innovadora, ya que no es construïx sobre dos cares com en la piràmide de Meidum o en els corredors, sino sobre les quatre cares i en pedres calcáreas. Maragioglio i Rinaldi varen trobar rastres de clavills reblixes en algeps que varen deure obrir-se, segons ells, durant la construcció de la cambra. Varen tindre en conte també la presència de varis parells d'orificis enfrontats per a permetre la colocació de voltons.

El habitació inferior oferix un accés cap al sur per un chicotet passage, també abovedado. Este conducte travessa un pou (a voltes cridat el fumeral) de 8,90 m de profunditat que resulta ser la superposició de dos cavitats, provablement sagellades inicialment en dos lloses, com sembla indicar un bloc calizo que descansa encara sobre la cavitat inferior. Es desconeix la funció d'este pou, situat en l'eix central de la piràmide, i l'estructura del qual és inusual. El sol del passage situat entre el pou i la cambra es recolza en les enrunes que omplin una cavitat de 8 m de profunditat. El passage conduïx al corredor de la cambra superior.

John Shae Perring va descobrir en la sala inferior, i a una altura de 12,60 m, una corda de papir que indicava l'obertura d'una galeria excavada en el mur i que unia el passage superior en dos grades de la segona sala. És estrany que esta galeria es perforara per a obviar l'us de l'atra entrada de la piràmide. La seua eixecució està molt cuidada, si es té en conte la dificultat d'excavar sense allumenament i de garantisar la conexió entre dos passadiços situats a nivells diferents.

Són encara visibles restants d'escales construïdes sobre les parets del passage que precedix a el habitació inferior. Este fet va conduir als arquitectes a supondre que els constructors havien acondicionat una immensa escala d'accés a la galeria de conexió, escala que a continuació haurien desmontat enterament fent impossible l'accés al nivell superior.

Piràmide

Archiu:Rhomboidale-plans.jpg

Seccions de la piràmide acodada: O-E i S-N.

• Situació: Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
• Altura: 105,07 m;
• Llongitut dels costats de la base: 188,60 m;
• Perímetro: 754,4 m;

• Superfície: 35.570 m²;
• Àngul d'inclinament: part baixa, 54°34’ (pendent 7/5); part alta, 43°21’ (pendent 17/18);

Esta innovació dels arquitectes de Seneferu va ser utilisada en el sostre de la Gran Galeria de la Piràmide de Keops.

En un llauger desfasament d'un metro.

Hi ha dos medicions en resultats diferents: segons Jean-Philippe Lauer i Mark Lehner, 54°27’44" i segons Ahmed Fakhry, 54°34' aixina com 43°22’ en el següent tram.

• Orientació: fronteres als quatre punts cardinals, en un error aproximat de 9'12".

La característica més evident de la piràmide és el singular aspecte de les seues cares: en doble pendent. S'estima que és el resultat d'un canvi de planificació ocorregut durant la construcció. La segona característica és la duplicació de la seua distribució interna: dos cambres funeràries accessibles per mig de dos entrades, una situada sobre la cara septentrional, a uns 12 m del sol, i una atra sobre l'occidental, a 33 m del sol (la piràmide de Kefrén té també dos entrades, pero abdós estan situades sobre el costat septentrional del monument).

Vore també

• Piràmide roja
• Piràmide de Meidum
• Seneferu
• Piràmides d'Egipte
• Llista de piràmides

Referències

Fonts

• Torre Suárez, Juan de la. «Piràmide Encorvada». Consultat el 6 de maig de 2009.
• Varille, Alexandre (1947). À propos dones pyramides de Sneferu, Ed. Schindler.
• vol. 47
• Fakhry, Ahmed (1954). The Bent Pyramid of Dahshûr, Ed. L'Institut francais d'Archéologie orientale.
• (n.º 52)

595-601.

• Vandier, Jacques (1964). Manuel d'archéologie égyptienne, Ed. A. et J. Picard.
• Fakhry, Ahmed (1961). The Monuments of Sneferu at Dahshur, Ed. General Organization for Governmet.
• Maragioglio, Vito i Rinaldi, Celest (1963). L'Architettura delle Piramidi Menfite, part III, Ed. Artale.
• Lauer, Jean-Philippe (1974). Li Mystère dones pyramides, Ed. Presses de la Vaig citar. ISBN 2-258-00028-9.
• Lehner, Mark (1997). The Complete Pyramids, Solving the Ancient Mysteries, Thames & Hudson, pp. 17. ISBN 0-500-05084-8.
• Aufrère, Sydney H. i Golvin, J.-Cl. (1997). L'Égypte restituée, tom III, Sites, temples et pyramides de Moyenne et Basse Égypte, Ed. Errance.
• Stephen Edwards, Iorwerth Eiddon (1991). The Pyramids of Egypt, Ed. Penguin Books. ISBN 0-14-013634-7.
• Dormion, Gilles (1991). La chambre de Chéops, Ed. Fayard. ISBN 2-213-62229-9.
• Melton, Edward (1681). Zeldzaame en gedenkwaardige zee-en land-reizen door Egypten..., Ed. Jan tingues Hoorn.
• Kamal, Ahmed (1907). Li livre dones perles enfouies et du mystère précieux, ed. Institut français d'archéologie orientale.

• vol. 52

pp. 595-601.

• Dormion, Gilles i Verd'hurt, Jean-Yves (2000). The pyramid of Meidum, architectural study of the inner arrangement, Ed. World Congress of Egyptology.
• Stephen Edwards, Iorwerth Eiddon (1992). Els pyramides d'Égypte, Ed. Els pyramides d'Égypte. ISBN 2-253-05863-7.