Anex:Patrimoni de la Humanitat en Bolívia

Archiu:Flag of caps block 0 .svg

Bens culturals i naturals

Bolívia conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco:

	Ciutat de Potosí
	Be cultural inscrit en 1987, en perill des de 2014.
	Localisació: Departament de Potosí
	En el sigle 16, esta zona era considerada com el major complex industrial del món. L'extracció de mineral d'argent es va basar en una série de molins hidràulics. El lloc es compon dels monuments industrials del Cerro Ric, a on l'aigua és suministrada per un intrincado sistema d'aqüeductes i llac artificials, la ciutat colonial en la Casa de la Moneda, l'Iglésia de Sant Lorenzo; vàries cases de patricios i els barris mitayos que són les àrees a on vivien els treballadors. (UNESCO/BPI)

	Missions Jesuíticas de Chiquitos
	Be cultural inscrit en 1990.
	Localisació: Departament de Santa Creu
	Entre 1696 i 1760, sis conjunts de reduccions (assentaments d'indis cristianizados) inspirades en les ciutats ideals "dels filòsofs del sigle XVI varen ser fundades pels jesuïtes en un estil que es va fusionar l'arquitectura catòlica en les tradicions locals. Els sis que queden - Sant Francisco Javier, Concepció, Santa Ana, Sant Miguel, Sant Rafael i Sant Josep - constituïxen un patrimoni viu en l'antic territori de Chiquitos. (UNESCO/BPI)

	Ciutat històrica de Sucre
	Be cultural inscrit en 1991.
	Localisació: Departament de Chuquisaca
	Sucre, la primera capital de Bolívia, va ser fundada pels espanyols en la primera mitat del sigle 16. Té ben conservats molts edificis religiosos del sigle XVI, com a Sant Lázaro, Sant Francisco i Sant Dumenge, ilustren la mescla de les tradicions arquitectòniques locals en estils importats d'Europa. (UNESCO/BPI)

	Fort de Samaipata
	Be cultural inscrit en 1998.
	Localisació: Departament de Santa Creu
	El lloc arqueològic de Samaipata consta de dos parts: el cerro, que posseïx numerosos gravats rupestres i va anar provablement el centre ceremonial de l'antiga ciutat durant els sigles XIV a XVI; i la zona situada al sur del cerro, a on es trobaven els edificis administratius i les vivendes. La jagantesca roca esculpida que domina la ciutat des de lo alt és un testimoni, únic en el seu gènero, de les tradicions i creències prehispánicas i no té parangón en tota Amèrica. (UNESCO/BPI)

	Tiwanaku: centre espiritual i polític de la cultura Tiwanaku
	Be cultural inscrit en 2000 en el nom de Tiwanaku.
	Localisació: Departament de la Pau
	La ciutat de Tiwanaku, capital d'un poderós imperi prehispánico que dominava una àmplia zona dels Vages del sur i més allà, va alcançar el seu apogeu entre 500 i 900 dC. Els seus restants monumentals atesten l'importància cultural i política d'esta civilisació, que és distint de qualsevol dels atres imperis prehispánicos de les Américas. (UNESCO/BPI)

	Parc Nacional Noel Kempff Mercat
	Be natural inscrit en 2000.
	Localisació: Departament de Santa Creu
	El Parc Nacional Noel Kempff Mercat és un dels més grans (1.523.000 hectàrees) i millor conservats de la conca de l'Amazones. En altituts que oscilen entre els 200 i 1.000 metros, posseïx un ric mosaic d'hàbitats que van des del bosc montanyós amazónico de full perenne fins a la sabana i el tancat. El parc ilustra l'història de l'evolució a lo llarc d'1.000 millons d'anys, des del Periodo Precámbrico. Ademés, alberga poblacions viables de vertebrats de gran tamany en perill d'extinció en tot lo món, una flora de 4.000 espècies i més de 600 varietats de pardals. (UNESCO/BPI)

	Qhapaq Ñan, sistema vial andino
	Be cultural inscrit en 2014.
	Localisació: Departament de la Pau
	Este ben és compartit en '[[Image:Flag_of_Argentina .png|20px]], Anex:Patrimoni de la Humanitat en Bolívia en Catalogue of Life., Plantilla:CHL, Plantilla:ECU i Perúborder|link=|20px Perú
	Es tracta d'una vasta ret viària d'uns 30.000 quilómetros construïda a lo llarc de varis sigles pels incas –aprofitant en part infraestructures preincaicas ya existents– en vistes a facilitar les comunicacions, els transports i el comerç, i també en fins defensius. Este extraordinari sistema de camins s'estén per una de les zones geogràfiques del món de majors contrasts, des dels cims nevats dels Vages que s'empinen a més de 6.000 metros d'altitut fins a la costa del Pacífic, passant per boscs tropicals humits, valls fèrtils i deserts de aridez absoluta. La ret viària va alcançar la seua màxima expansió en el sigle XV, aplegant a estendre's per tot lo llarc i ample de la cordillera andina. El nou lloc del patrimoni mundial, que consta de 273 components i s'estén a lo llarc de més de 5.000 quilómetros. Els components s'han seleccionat per a posar de relleu l'important funció social i política de la ret viària; les obres mestres d'arquitectura i ingenieria i les infraestructures conexas dedicades a les activitats mercantils, l'estage i l'almagasenament de mercaderies; i els llocs en un significat religiós. (UNESCO/BPI)

Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Bolívia

Llista indicativa

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Bolívia, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta l'1 de juliol de 2003, ha presentat els següents llocs:

	Parc Nacional Sajama Be mixto Propost en 2003
	Pulacayo, lloc de patrimoni industrial Be cultural Propost en 2003
	Incallajta, el major lloc inca en Collasuyo Be cultural Propost en 2003
	Calç Orcko: chafades del temps Be natural Propost en 2003
	Llac sagrat de Titicaca Be mixto Propost en 2003

Anteriors candidats a Patrimoni Mundial

Els llocs que seguixen varen estar anteriorment en la llista Indicativa, pero varen ser retirats o rebujats per la UNESCO. Els llocs que encara s'inclouen en atres entrades en la llista Indicativa o que varen ser acceptats i són part de llocs del Patrimoni Mundial no s'inclouen ací.

Image	Nom	Any	Tipo	Descripció
	Les salines i el poble de Chipaya	1987–1996	K

Patrimoni cultural immaterial

Actualment Bolívia té els següents elements inscrits en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial:

	Carnestoltes de Oruro
	Be immaterial inscrit en 2008 (originalment proclamat en 2001).

	La cosmovisión andina dels kallawayas
	Be immaterial inscrit en 2008 (originalment proclamat en 2003).

	Ichapekene Piesta, la festa major de Sant Ignacio de Moxos
	Be immaterial inscrit en 2012.
	La Ichapekene Piesta és una festivitat sincrética que reinterpreta el mit fundacional moxeño de la victòria jesuítica de Sant Ignacio de Loyola, associant-ho a les creències i tradicions indígenes. Els festejos donen començ en el més de maig en fòcs artificials, vores i alabanzas, i proseguixen en el més de juny en celebracions de misses diürnes i nocturnes, velatoris, donacions d'almoines i convits. La principal representació de la victòria de Sant Ignacio consistix en una representació escènica en la que dotze guerrers solars en tocats de plomes espectaculars combaten als guardians de la Santa Bandera –“senyors” primigenis dels boscs i les aigües– abans d'acabar convertint-los al cristianisme. Estos rituals constituïxen un acte de fe i renovació constant que permeten als moxeños renàixer al cristianisme en presència dels seus esperits ancestrals. En la processó principal participen 48 grups disfrassats en caraces d'antepassats i animals que destaquen l'importància otorgada al respecte de la naturalea. Estos grups festius gasten bromes i ballen al són de la música barroca de les missions jesuíticas fins que, en torno de la mijanit, fan sorgir dels seus capells vengales i petarts que simbolisen el dò de la llum i la clarividencia per a viure en harmonia en la biodiversitat. (UNESCO/BPI)

	El Pujllay i l'Ayarichi: músiques i danses de la cultura yampara
	Be immaterial inscrit en 2014.
	El Pujllay i el Ayarichi són formes musicals i coreogràfiques de la cultura yampara que es complementen formant un tot. El Pujllay es practica en l'época de les pluges i el Ayarichi en la temporada seca. El Pujllay ho eixecuten principalment hòmens en el transcurs d'un ritual del mateix nom que celebra la renovació de la vida i l'abundància duta per l'época de les pluges. Els sons, balls i paraments evoquen a el “Tata Pujllay”, ent demoníac i fecundo que posseïx una energia desbordant. Un grup de músics toca en vàries flautes i una espècie de clarinet de banya. Els danzarines, suntuosamente vestits com el “Tata Pujllay”, giren incansablemente al voltant d'un gran altar bellamente adornat en aliments, en senyal d'abundància. El Ayarichi es balla en festes dedicades als diferents sants catòlics que rigen l'orde social i còsmic i influïxen en la conservació de la vida. El grup de ejecutantes d'este ritual comprén quatre músics-ballarins –que toquen simultàneament una flauta de Pa i un tambor– i unes dos a quatre ballarines. De la confecció dels trages s'encarreguen artesanes, que els teixixen en suma minuciositat cuidant fins al més mínim detall. L'eixecució d'abdós ritos movilisa un vast conjunt de rets comunitàries que aporten begudes i aliments en abundància. La transmissió dels coneiximents i tècniques musicals i coreogràfiques als chiquets s'efectua generalment per mig de jocs colectius infantils i l'observació dels adults, sense intervenció directa d'estos últims. El Pujllay i el Ayarichi contribuïxen a l'unitat de les comunitats de cultura yampara en la mida en que constituïxen un mig privilegiat de comunicació en la naturalea.. (UNESCO/BPI)

	Recorreguts rituals en la ciutat de La Pau durant l'Alasita
	Be immaterial inscrit en 2017.
	Els participants en els recorreguts rituals efectuats en la ciutat de La Pau durant la Fira de la Alasita –que comença el 24 de giner i dura unes dos o tres semanes– busquen i adquirixen figuritas de la bona sòrt vinculades al cult de Ekeko, deidad aimara de l'abundància i protectora de la ciutat. Consagrades després per ritualista andinos o beneïdes per sacerdots catòlics, eixes figuritas cobren aixina un nou significat per a els qui han depositat la seua fe en elles a fi de convertir els seus desijos en realitat. Els participants en la fira també intercanvien figuritas per a satisfer simbòlicament els seus deutes. La comunitat de practicantes i depositario d'esta tradició cultural comprén un número considerable de parts interessades, i els habitants de la capital boliviana participen àmpliament en la seua celebració, siga com siga la seua condició social. Este element del patrimoni cultural fomenta la cohesió social, es transmet de generació en generació i estretix les relacions familiars. Ademés, l'importància que esta pràctica tradicional concedix a les donacions i els pagaments de deutes –per simbòlics que siguen– contribuïx a assossegar les tensions entre les persones, i inclús entre les classes socials. Les pràctiques de la Alasita es transmeten naturalment en el sí de les famílies, ya que els chiquets acompanyen als seus pares en els recorreguts rituals. Els esforços realisats per a salvaguardar este element han segut constants i han depés principalment de la societat civil. Algunes coleccions i exposicions en museus han contribuït a sensibilisar al públic a l'importància cultural de determinats temes de la Alasita. Ademés, per a fomentar la fabricació artesanal de figuritas i la creativitat s'organisen concursos municipals als que acodix en entusiasme un número cada volta major de participants... (UNESCO/BPI)

Archiu:Jesus del Gran Poder La Paz Bolivia.jpg	Festa del Gran Poder
	Be immaterial inscrit en 2019.
	La celebració transforma i estimula la vida social de la Pau cada any, emanant d'una forma particular d'entendre i viure el catolicisme andino.

Archiu:Imagen Sacrosanto de San Roque (Tarija).jpg	Festa de Sant Roque
	Be immaterial inscrit en 2021.
	Festivitat catòlica que homenaja a Sant Roque junt als Chunchos promesantes, té lloc des de l'época colonial entre agost i setembre en la ciutat de Tarija.

Archiu:Morenoreyes.jpg	Ch'utillos
	Be immaterial inscrit en 2023.
	La festa de Ch’utillos (Sant Bartolomé i Sant Ignacio de Loyola) se celebra en agost en Potosí, Bolívia. Part integral de l'identitat cultural local, es caracterisa per fires gastronòmiques, espectàculs de dansa i una processó fins al santuari ubicat en la gola de Mullu Punku, un lloc natural compost per formacions rocoses.

Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat

Millors pràctiques de salvaguardia

L'artícul 18 de la convenció de l'Unesco de 2003 estipula que el comité intergovernamental selecciona periòdicament entre les propostes presentades pels estats partixes, programes, proyectes i activitats de salvaguardia del patrimoni cultural immaterial que reflectixquen millor els principis i objectius de la convenció. Bolívia, Chile i Perú conten conjuntament en un proyecte entre les millors pràctiques de salvaguardia baix el títul de Salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de les comunitats aymaras de Bolívia, Chile i Perú, seleccionat en 2009.

Vore també

• Danses de Bolívia

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Patrimoni de la Humanitat en Bolívia.
• UNESCO Patrimoni de la Humanitat en Bolívia (en anglés)
• UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat en Bolívia (en espanyol)